La ciutat

La ciutat

dilluns, 5 de desembre del 2022

Efímers... i amb poca projecció.

Segons el diccionari de la nostra llengua, l'adjectiu que cal emprar per a fer referència a allò que presenta una curta durada, és efímer. Així podem parlar de plaers efímers, il·lusions efímeres o febre efímera, per citar només uns exemples prou usats.

D'altra banda, el mot fet servir per a definir un espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que es destina a esbarjo o contemplació, és jardí. Aquests poden ser de molts tipus, sent els més coneguts els anomenats àrabs, on l'aigua és l'element principal, francés on l'harmonia i geometria són la seua base, mediterrani si majoritàriament fan ús de plantes aromàtiques, o aquells més curiosos com el vertical, que proporciona un espai verd a una paret, o els que hui són objecte del meu comentari, els efímers, instal·lacions consistents en el muntatge de jardins, d'espècies vegetals i flors combinats amb elements arquitectònics, amb un objectiu social, cultural, reivindicatiu o lúdic.


A Castelló, sol ser habitual en els darrers anys que, en arribar aquestes dades, l'època nadalenca, l'ajuntament mitjançant el servei de manteniment de la ciutat instal·le diferents "jardins efímers"
, espais sostenibles, elaborats amb elements i materials reutilitzats, troncs, fusta de palets o branques triturades de podes, al costat de plantes de vivers que, passat un temps, són plantades en diversos punts de la ciutat.


Com aquesta iniciativa des dels seus inicis ha tingut una bona acollida entre el veïnat, també aquest any, per dinamitzar Nadal, i en diferents districtes de Castelló, s'han creat un total de set jardins d'aquest tipus, de manera que, a partir de demà mateix, amb coincidència amb la inauguració de l'enllumenat nadalenc, podrem els veïns i forasters, realitzar un recorregut urbà per aquests jardins.

Però, com saber on estan? Sembla que aquest detall, com ha ocorregut en els altres anys, també li ha passat per alt per alt a l'equip de govern municipal, a l'alcaldessa com a màxima representant veïnal i a la regidora senyora Granero, responsable del servei d'infraestructura verda, i els "possibles visitants" no puguem tenir ni un senzill plànol indicatiu d'ubicació amb un itinerari suggerit de visita. Llàstima...


És veritat
que resultarà fàcil veure aquestes instal·lacions pels veïns que tenen els seus domicilis propers a aquestes, als mateixos barris, i que, el jardí de la plaça Major, que és el de majors dimensions de tots i, dels darrers anys el més complet, amb un recorregut de vianants per gaudir de diferents punts del jardí i que compta així mateix amb una zona concreta de jocs, per la seua ubicació, al centre de la Vila, és fàcil de localitzar però, i els altres?

S'ha publicat als mitjans de comunicació que, a més a més de la plaça Major podem trobar-los al primer Molí, al carrer Rafalafena, a la plaça de les Llacunes de Ruidera, a la del Riu Albentosa, a la Porta del Sol i al Casal Jove del Grau, d'acord, però tant haguera costat editar un "paperet" amb el plànol? Amb un itinerari amb eixida i tornada a la plaça Major? Tampoc aquest any temim sentit de projecció...


Castelló es fa gran, la ciutat creix, resulta quasi impossible ubicar tots els carrers i places.
Pregunteu a un veí del primer Molí on està i com arribar a la plaça del Riu Albentosa, o la de les Llacunes de Ruidera,  i a algú d'aquells districtes que ubiquen el carrer Rafalafena... de segur que ens trobarem en més d'una sorpresa.

Està bé, molt bé que creem per Nadal jardins efímers, que dediquem temps i diners, poc o molts, per embellir "momentàniament" els espais públics, però cal facilitar la seua visita per com més gent millor; no parle ja "d'un trenet" que recórrega tots els jardins cada cert temps, que també haguera estat una bona idea; no, no vaig tan lluny, un senzill plànol i unes poques indicacions del motiu de cada jardí seria més que suficient per a aprofitar aquests elements per  despertar l'interés dels veïns i, de passada aconseguir dinamitzar la ciutat,. És una idea, encara som a temps, no és qüestió de diners, és qüestió de voluntats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada