Recordant notícies festeres d'un any mogudet...

Si ahir parlàvem d'esdeveniments culturals artístics hui ho farem dels festers, en un any, el 2022, que podríem qualificar sense por a errar "de mogudet". Comentaré algunes coses que a parer meu m'han cridat més l'atenció. De segur que vosaltres en recordareu unes altres tant o més importants que aquestes; per fer-ho seguiré el mateix procediment emprat ahir, per mesos.

Gener: El primer acte a recordar, naturalment la "Cavalcada de Reis" amb un recorregut més llarg i sense llançament de caramels, circulant per carrers més amplis per evitar aglomeracions de públic. Pocs dies després va haver-hi una reunió des de l'alcaldia amb representants del món de la festa per començar a perfilar les mesures de cara a la Magdalena relatives a les carpes, al control d'aforament a caus i distàncies de seguretat en els diferents actes.

Febrer: La pandèmia semblava anar superant-se i la festa guanyava la Covid, surava l'esperança que ni taxes, ni horari reduït en gaiates i colles i poder viure una magdalena gairebé normal. Al mateix moment la festa s'alimentava amb l'acte de renovació de bandes i, després de mes i mig d'expectació, es feia públic l'avanç del programa festiu.

Març: I arriba la setmana festera esperada, una setmana amb molta pluja i molt de fred on les cancel·lacions i els ajornaments dels actes van ser continus a causa de les condicions meteorològiques. La tònica festera pot resumir-se en canvis, reprogramacions i suspensions a causa del temporal. Tot un goig sense alegria, frustrant-se allò amb què es comptava i que tant s'esperava.

Abril: Vam deixar enrere unes festes de la Magdalena marcades per diferents polèmiques. Unes festes locals que van resultar poc internacionals. Sempre amb la recurrent polèmica de les dates, de les molèsties i amb la notícia, com Vítol anual, de la quantitat d'escombraries recollides. I com gairebé quasi tot depén de perspectives, van ser diverses i interessades les conclusions segons la nostra subjectivitat.

Maig: El mes dels "Estatuts Festers", que aprovats pel Consell Rector van passar primer per la Junta de Govern dels tres socis de l'Acord de Fadrell (PSPV, Compromís i Podem-EUPV) i, a continuació per la corporació municipal en ple per, a continuació entrar en vigor. També vam tornar a tenir la tradicional Festa de la Rosa a la plaça Major i les serenates del mes de maig en diferents espais de la ciutat, una de les tradicions més antigues de la ciutat i, per descomptat, les Festes de Lledó aquest any amb una inusual expectació per l'obligada modificació del trajecte de la processó a causa de les obres de l'avinguda.

Juny: Després de les limitacions provocades per la pandèmia la Nit de Sant Joan va tornar en gran. El Patronat Municipal de Festes de Castelló va adherir-se a la sol·licitud de declarar BIC les Gaiates a la vegada que una nova Junta de Festes de Castelló, oberta als col·lectius festers, anava prenent cos. Espectacles taurins, focs artificials, "tardeos", revetles, cites gastronòmiques o concerts, van centrar l'activitat de les festes patronals de Sant Pere al Grau.

Juliol: Va tenir lloc la primera elecció de reines des del 2019, ja que des de llavors, la pandèmia havia impedit la celebració de les festes. Selene Tarín i Alejandra Sáez van ser les triades per l'any 2023. Mascletà, ball i sopar de pa i porta van conformar la programació per Sant Cristòfol, patró de la ciutat.

Agost: Tot i ser un mes "poc fester" a la ciutat, van iniciar-se el preparaments per lligar dates amb artistes i pirotècnics de cara a la Magdalena, per la coincidència en el 2023 amb Falles, tractant d'evitar sorpreses de darrera hora.

Setembre: Les imposicions de bandes a les reines de les festes al Teatre Principal va marcar el protagonisme indiscutible de l'inici del cicle fester, esdeveniments complementats amb la celebració del 771è aniversari del Privilegi del Trasllat de Castelló. Una vintena d'actes i esdeveniments que es desenvoluparen durant cinc dies en què a la ciutat vam celebrar les festes fundacionals.

Octubre: S'inicia la ronda de reunions periòdiques entre l'alcaldessa, el president de la Gestora de gaiates i els presidents de les diferents gaiates per abordar conjuntament temes d'interés per al col·lectiu com millores a la megafonia del Palau per a la celebració d'actes, els sistemes d'ancoratges per a la instal·lació de carpes durant les festes o la possibilitat d'exposar al Palau de la Festa les gaiates de mà. També va obrir-se en aquells dies el termini per presentar les candidatures per a optar a Pregoner i Pregoner infantil de 2023.

Novembre: Va resultar un mes molt actiu, d'una banda, s'aprova un nou mètode per l'elecció del disseny de cartell i polsera de les Festes, abandonant el tradicional concurs i professionalitzant la seua creació, d'altra se celebra una gran festa a la ciutat pel centenari del patronatge de la Mare de Déu del Lledó. Continua el confrontament entre Gaiates, Cavallers i Moros i l'Ajuntament per les multes imposades pel deficient ancoratge de les carpes de Magdalena, arribant-se als tribunals. I un acte senzill, però emotiu té lloc també aquell mes, "Ecovidrio" l'entitat encarregada de la recollida i el reciclatge dels residus d'envasos de vidre d'un sol ús que funciona a Espanya, lliura a Castelló un adreç de llauradora per a la reina de les festes fabricat amb vidre reciclat, que aquella lluirà el dia de la romeria.

Desembre: Amb el vot en contra del PP i Vox és aprovat el pressupost de Festes per l'any que estem a punt de començar. Uns comptes que pugen a 2,2 milions d'euros, sent lleugerament superiors als del 2022, amb una aportació municipal d'1,6 milions.

Com veiem aquest ha estat un any diferent i ple dʼesdeveniments, un any en què malgrat les dificultats de tota mena hem gaudit de festa, en què s'han iniciat nous projectes, amb bones i males experiències, però un any en resum, festivament parlant, mogudet i genial.