El 31 de març de 1943, tot just fa hui huitanta anys, va ser dimecres. Tot i que el cel no va estar del tot clar, va fer un dia magnífic, de temperatura agradable i extraordinària activitat a la ciutat i no només per ser vigília de l'aniversari del final de la guerra civil, sinó perquè el teatre principal es va vestir de gala per a l'estrena de "la filla del Rei Barbut".
Una òpera bufa composta per
Matilde Salvador sobre un llibret de Manuel Segarra, basat en els relats de la
mitologia local del llibre Tomba Tossals de Josep Pasqual Tirado. L'estrena va
tenir lloc a les 22:15 de la nit, i després de superar les dificultats de la
censura, ja que no s'admetia en aquell moment un text que no fos en castellà,
va ser tot un èxit.
En la representació, per escenificar les incidències de l'acció i els sentiments que mouen els personatges, es van utilitzar titelles, construïdes pel mateix autor del llibret, Manuel Segarra, subratllant amb tota precisió i detall, les incidències de l'acció i els sentiments que mouen els personatges.
Uns titelles de fil, d'uns
80 centímetres d'alçària fetes amb paper, goma casolana feta a base de farina
de blat i aigua. La posada en escena mostrava un escenari, que va ser compartit
per titelles, orquestra i cantants.
Al vestíbul del teatre, a
l'entrada del públic, parelles de joves, abillats a la usança llauradora
oferien a les senyores manollets de flors i als senyors "volaorets".
Després, i abans d'iniciar-se l'espectacle, les parelles, representant les
partides del terme municipal, van desfilar pel pati de butaques arribant a
l'escenari contemplant les llotges profundament guarnides amb garlandes, mantes
morellanes i algunes peces de roba típiques castellonenques.
Tot i que, com he assenyalat, l'obra es va representar amb titelles, els cantants van ratllar a gran altura.
Entre ells la senyoreta Muñoz que amb timbre exquisit va brodar la dolça
feminitat de Merilde; el gran Cortis, rotund i viril al paper de Tombatossals;
el baix Antonio Sales al seu paper de Rei Barbut o els senyors Martí i Domingo
a les seues respectives intervencions.
Si afegim que el director de
l'orquestra va conduir amb seguretat els cantants i
professors a través de les dificultats de la partitura, només podem dir que la
festa, que va ser organitzada per la Filharmònica, i patrocinada per l'aleshores delegació de la vicesecretaria d'Educació Popular, va resultar una ostentació
de bon gust, resultant molt encertats els decorats que van ser
realitzats per Lluís Sales Boli.
Dues representacions més se
n'han fet en aquests 80 anys transcorreguts des de l'estrena. La primera amb motiu del 50é aniversari de la
signatura de les Normes de Castelló, el 23 d'abril de 1982, sota l'impuls dels
Cavallers de la Conquesta i el col·lectiu del Betlem de la Pigà, només amb
cantants; malauradament el resultat no fos l'esperat ni es correspongué amb la
il·lusió i els esforços fets.
La segona el 2007, el 17 de
desembre, novament amb motiu de la signatura de les Normes del 32, en aquesta ocsió pel 75é aniversari,, i
homenatge de la ciutat a Matilde, filla predilecta, unint-se diverses
entitats culturals valencianes i castellonenques. La posada en escena fou a
càrrec de Xarxa Teatre, la direcció musical de Josep Vicent, i Isabel Monar
(Merilde), Marc Pujol, baix (el Rei Barbut), María José Martos, soprano (Josepa
Maria), José Antonio López, baix (Tombatossals) foren els cantants, construint-se, partint de l'únic titella original que encara quedava,les noves figures a un taller de Cadis.
Hui, 80 anys després la
modernitat de les partitures és més que evident i l'òpera ha quedat en l'imaginari castellonenc com una obra de resistència cultural i lingüística. Confie que no hagem d'esperar a l'any 2032 centenari de les Normes per tornar a veure l'obra i gaudir d'un nou espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada