S'han acabat les festes!

S'ha demostrat científicament que com més grans ens fem i més anys ens han passat per sobre més curt se'ns torna el temps, i si fa poc esperàvem amb deler les festes, ara ja s'han acabat.

Des del meu humil punt de vista, aquests han estat uns dies en què sembla que "tot és vàlid" i que la felicitat està a fer cadascú el que vulga, com si el món s'hagués d'acabar l'endemà del "Vítol", hui mateix. I no, no crec siga del tot cert.

Unes festes que no dubte en qualificar-les de magnífiques pel que fa a la quantitat de veïns i forasters que han envaït els carrers i places, d'una banda, pel bon temps regnant, per la climatologia benèvola, i, d'altra per les ganes que s'hi tenia. Les ganes de gaudir sense restriccions han fomentat un ambient extraordinari i excepcional com feia anys no es recordava, però que a la vegada diria han estat les festes de la disbauxa incontrolada, de la brutor i pudor de pixum en qualsevol carrer, del soroll continuat i en alguns casos fins i tot martiritzant, del coet tirat a tota hora del dia, del bum-bum de l'orquestra que no para fins a altes hores de la nit.

És veritat que convivència, alegria i diversió han estat prou controlades malgrat la massificació, que no hi ha hagut aldarulls massa cridaners, i que les escombraries han estat, de vegades, difícils de retirar a temps perquè la ciutat estava plena durant tot el dia. Però la festa és molt més que consentir o fer com qui no veu a què la ciutat es convertisca per nou dies en un macrobotelló, cal repensar que volem i, sobretot, com ho volem.

La fórmula dels actes oficials descentralitzats, però sense fugir massa del centre ha estat un aspecte a parer meu prou encertat, així com el fet que l'absència de restriccions i mesures sanitàries, sens dubte, ha estat el facilitador de la tasca del Patronat i de la Junta de Festes.

Tot i això, he percebut certs canvis de tendències i comportaments entre els castellonencs, sobretot observant el fet que cada any són més els que opten per abandonar la ciutat en festes, fet que hauria de fer replantejar-se certes coses de cara a les festivitats del 2024.

Com en tot, el secret de cara al futur ha d'estar a trobar l'equilibri i permetre'ns gaudir de l'alegria que es dóna reunir-se i compartir moments amb els nostres. Uns dies abans del Vítol, l'alcaldessa va dir que només calia sortir al carrer i veure com estava la ciutat per comprovar que no hi havia hagut al llarg de la història una magdalena com la del 2023, i realment és cert, però unes festes obertes a tothom i a totes hores han portat, malgrat l'exquisit i eficaç sistema diari de neteja, a una brutícia mai vista a la ciutat.

Han estat unes bones festes, això pocs ho discutiran. Són moments de lloances, però també d'apuntar les coses millorables per a anys successius, com l'escassa il·luminació festiva, en unes festes on la llum ha de tenir molt més protagonisme i, els pregoners menys, o el fet de tenir una fira alternativa que tenia ben poc d'alternativa... , tot és millorable. I cal treballar-hi.

Si volem que les nostres festes de la Magdalena tinguen una personalitat pròpia, que en res puguen ser comparable amb altres, que compten amb un perfil propi i diferent, que arriben a ser declarades BIC, tal vegada serà convenient analitzar amb profunditat aspectes del programa oficial que garantisquen un major benestar i mostren una imatge diferent, de la que majoritàriament acabem de mostrar en aquests dies, de festa al carrer.

No hem de mantenir un programa de festes repetitiu, que puga arribar a generar desordre i estrés. Les nostres festes han de ser les formes de cohesió del veïnat i mai han de caure en una violència o confrontament. En definitiva hem de fer tot el possible i l'impossible per viure-les dins d'un marc d'ordre, transparència i modernitat. Tenim, com ens recordava el Vítol d'anit, 349 dies al davant per repensar-ho...