Setmana de passió.

Entenem entre altres significats que el terme passió fa referència a un sentiment en moltes ocasions lligat al patiment, a l'acció de patir. I és que la paraula prové del llatí passio i aquesta del verb pati patior traduït com patir o sofrir, suportar un dolor o una pena.

Aquesta setmana en la qual ens trobem hauria d'haver estat una més de les conegudes com a "setmana de passió" per ser la immediata anterior a la Setmana Santa, aquella en què ens recorda anualment la passió de Crist, és a dir, de l'entrada a Jerusalem, el darrer sopar, el viacrucis, la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret i que comença el Diumenge de Rams i finalitza el Diumenge de Resurrecció, en aquest 2023 la setmana vinent.

Una setmana, la "de passió", que pels creients cristians és el pòrtic i moment ideal per reflexionar sobre el sentit de la Setmana Santa, dels actes i moments que es viuran a partir del Diumenge de Rams.

En aquesta darrera setmana de la Quaresma, l'església cada any, ens anima a contemplar els patiments de Jesús amb antelació, fins i tot el divendres s'anomena popularment com a Divendres de Dolors o de Passió, que en aquest any "cau" en 31 de març, dia en què es commemora el dolor de la Mare de Déu durant la crucifixió de Crist.

Però com passa en moltes altres ocasions la casualitat ha fet que aquesta setmana i els dies precedents, a Castelló, la "Setmana de Passió" serà recordada pels veïns d'alguns pobles de l'Alt Millars i capçalera del Palància, per molt de temps, per un motiu gens relacionat amb la passió de Crist, tot i estar vivint també un autèntic patiment, un gran sofriment, un dolor, una pena immensa, "una passió", i un futur més que incert, conseqüència del terrible incendi que des del passat dijous assola aquelles comarques, obligant els seus habitants a deixar-ho tot i ficar-se en mas de la providència.

Fins i tot en alguns casos trontolla la seua pervivència com a poble, el sentiment de pertinença a un lloc, a una terra, a uns boscos que tardaran anys a ser recuperats i tornar a ser espill del qual van ser, amb un impacte visual i ecològic mai imaginat.

Si el despoblament i abandonament del sector primari, l'èxode rural i l'envelliment de la població ja suposava per alguns d'aquests municipis una "setmana de passió" contínua, any rere any, ara, els hi arriba el canvi dramàtic del paisatge, el no res, la negror absoluta.

Les tasques de control del foc encara continuen, però, cal pensar ja en treballar per arribar a la "Setmana de Glòria", cal des del mateix moment en què els veïns tornaran a les seues cases, ficar imaginació, voluntat, ganes i sobretot els mitjans per retenir la població i deixar de desmantellar els pocs serveis públics de què disposen; cal oferir riquesa cultural als habitants dels pobles i generar turisme cultural, molt menys estacional i sostenible que el de sol i platja. Això ho tenim tots clar, també els responsables primers del govern. Ara cal ficar-ho en pràctica, demostrar que es pot fer possible.

Si el diumenge "de Glòria" ompli el cor dels creients de solemnitat, alegria i esperança, aquells que manen i que ara, en els moments crítics de l'incendi, es deixen veure als llocs de comandament avançat i no dubten a manifestar que cal destinar tots els esforços en pro de les persones, no han de deixar passar ni un minut per fer el possible i l'impossible perquè aquesta alegria i esperança es traduïsca en una ràpida i eficaç acció reparadora, una "glòria" pels veïns d'aquests pobles.

Si es fa realitat, serà la "Glòria" pels pobles afectats, quedant aquesta setmana "de passió" només com un mal somni, un record que tot i ser durador, ha de portar, amb realitats palpables, un fil d'esperança a tots i cadascú dels afectats, fent possible allò que tant es repeteix als pobles: "amb voluntat, tot té solució menys la mort".... en aquest cas del bosc i de la vida al poble.

La natura és recuperable, els boscos cremats també. Des de la Plana i veient el sofriment només puc demanar que es faça amb sentit comú, valorant els ànims i fortalesa del veïnat en aquesta "setmana de passió", si volem que continue sent, com ho ha estat sempre, predecesora d'una nova "setmana de glòria". Temps per venir, futur.