Nou de març: Data històrica. Curiositats.

A començaments de l'any 1810 els invasors napoleònics havien aconseguit acabar amb la resistència dels espanyols en alguns punts claus. El 9 de març de 1810, una columna procedent de Nules, dirigida pel general Boussard, amb 300 infants del 117è de Línia i 200 genets del 13è de coracers, es van enfrontar a uns 2.000 civils armats. El xoc es va produir als voltants de l'anomenat Pont Nou, que travessa el riu Millars entre els municipis de Vila-real i Almassora. Els espanyols van ser derrotats i van patir un centenar de baixes.

En 1923, més de cent anys després de l'heroica defensa de la seua terra que varen fer els habitants de Castelló, Almassora i Vila-real, els alcaldes de les tres ciutats varen acordar erigir un monument en memòria dels patriotes, que a la fi es va plasmar en un monòlit al costat del pont Nou inaugurat el dia 9 de març de 1926, tot just hui fa 97 anys.

En un altre ordre de coses, en un clima més fester, la casualitat del fet que la Quaresma "puja i baixa" pel calendari, podem recordar com des de l'any 1793 quan el bisbe Salinas va canviar el dia de la romeria de la Magdalena, del tercer dissabte de Quaresma al diumenge, han estat sis les ocasions en què el diumenge de romeria va coincidir en 9 de març, 1806, 1828, 1947, 1958, 1969 i 1980.

És ara un bon moment per recordar alguna anècdota o curiositat d'aquestes romeries:

1806: El cens de la ciutat se situa al voltant de les 14.000 persones.

1828: Clergat i ajuntament estan a la grenya. El clergat manté la tradició de la processó rogativa a Santa Maria Magdalena i, l'ajuntament acorda que siguen tan sols dos els regidors que l'acompanyen.

1947: Tercer any de la renovació festera. La premsa "del movimiento" no dubta gens ni mica en catalogar el dia de la Magdalena com "la más brillante celebración de todas las tradicionales ceremonias conmemorativas del tralado de Castellón", en un clar intent de presentar i prestigiar les festes com a "piadosa" i, sobretot, "patriòtica" tradició.

1958: Una curiositat d'aquell any és el fet que per primera vegada és la familia Renau amb el sinyo Pepe Renau "Kennedy" al capdavant, els encarregats responsables de la tasca de recollida i selecció de les canyes que es reparteixen abans de l'inici. Tasca que encara hui, 65 anys després manté el seu fill José Fernando.

1969: Per commemorar els 25 anys de la nova estructura festera i com a complement del rotllo, de la canya i de la cinta verda, des de l'ajuntament s'impulsa l'ús del mocador verd amb els escuts de l'ermitori i de la ciutat.

1980: Primera romeria presidida per un nou alcalde, Antonio José Tirado Jiménez i una nova Junta Central de Festejos, presidida per José Vicent Martí, iniciant-se una etapa festera amb canvis més profunds.

I que dir de l'oratge? Dels quatre dies de romeria del segle XX, tres, els anys 47, 58 i 80 va fer un dia assolejat, mentre que el 1969 va ser un dia ennuvolat arribant a caure "quatre gotes".

I una darrera observació: en els vint-i-tres anys que portem de segle, encara mai ha coincidit la romeria un nou de març. El més prop ha estat el 2015 en què va ser el dia 8, setanta anys després d'aquell 1945.

Res en la nostra història, guerres o festes, com en la vida, es produeix espontàniament. Tot té el període de preparació, gestació i, per descomptat, també del record. El poble que manté viu el record manté la seua identitat i, al nostre aquesta data del nou de març, per unes circumstàncies o unes altres, la tenim molt viva.