Cent anys que no ho són…

Als inicis del segle XX es publicaven a Castelló diferents periòdics, El Heraldo, La Provincia Nueva, La República o El Clamor; a partir del 15 de maig de 1925 se’ls uneix el Diario de Castellón, periòdic que imprés al número 11 del carrer de Cavallers es presenta a la societat castellonenca com un mitjà centrat en la vida local, municipal, la cultura i la societat. Un diari que va funcionar fins a l’any 1937 en plena guerra civil quan van confiscar-se els seus tallers.

El juny de 1938 quan la ciutat ja estava ocupada per les tropes franquistes, als mateixos tallers del Diario de Castellón naix un nou diari, el Mediterraneo. És veritat que naix amb la voluntat d’ocupar el lloc que havia deixat el rotatiu que Jaime Chicharro havia llançat 13 anys abans, però, també ho és el fet que aquest nou diari, naixia no com a referent del sindicat agrari que havia estat el sue predecessor, sinó com a òrgan de premsa del nou règim, element de propaganda oficial i informació franquista sobre la guerra.

Per això, que al llarg de tot aquest any que ara estem a punt de tancar, s’haja dit per activa i per passiva que el Mediterraneo complia cent anys, no gosaré dir és una mentida, però sí que ho és una veritat a mitges.

En realitat des d’aquell dijous 16 de juny de 1938, només dos dies després que les tropes del bàndol nacional del general Aranda entraren a la ciutat, en què va aparéixer el primer número fins al dia de hui, 23 de desembre de 2025, són 87 anys, 6 mesos i 7 dies els transcorreguts, i no cent anys com s’ha repetit fins a la sacietat.

És veritat que 87 anys són molts anys, que el periòdic mai ha deixat d'editar-se, que durant molts anys va ser, i ara ho torna a ser, l’únic diari local, que ha sofert en tots aquests anys una transformació i evolució, que poc té a veure en el que inicialment era, però, no, la capçalera “Mediterraneo” no té cent anys.

Que aquest 2025 el nostre ajuntament haja volgut reconéixer la tasca que el periòdic ha realitzat durant molts anys, atorgant-li amb un reconeixement públic, la Medalla d’Or, s’ha d’entendre com un suport institucional, però justificar el reconeixement perquè el mitjà compleix cent anys no és cert.

Com tampoc és correcte el subtítol que portava la portada de l’especial lliurat amb el diari fa uns dies, que deia “100 años contigo 1925-2025”. Sembla que la corporació Premsa Ibèrica, propietària actual del diari, amb el seu president el senyor Moll al capdavant, han estat obsessionats per celebrar un centenari abans d’hora, cercant honrar el passat i projectar el futur a través d’actes i més actes, destinats a enaltir els qui van construir l’entitat i reafirmar la missió i els valors heretats a través del temps.

I que dir de la gala celebrada el passat 11 de desembre a l’auditori? Sembla que amb més de 1000 assistents i comptant amb la presència de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i del president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, a més de la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, i l'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, va ser l’acte culminant de les activitats de l'aniversari. De quin? Dels cent anys que són 87?

Si el que indirectament es buscava en aquella reunió festera era aconseguir sumptuositat, ostentació, fastuositat, aparell, luxe o magnificència, no feia falta “inventar un centenari”, haguera estat prou a dedicar la festa a fer un balanç de les fites registrades pel diari al llarg del temps, tractant de convéncer els convidats que el nostre diari és el millor del planeta, però, clar, tal vegada no haguera estat una afirmació massa convincent…

Jo els diria a tots aquells relacionats d’una manera o l'altra amb el diari, que volen celebrar anys i més anys sense que en siguen tants, que el que veritablement importa no són els anys de vida del mitjà, sinó la vida contada pel mitjà durant els anys, independentment de si en són cinquanta, seixanta o cent.

No són cent anys, però reconeixent que a hores d’ara Mediterraneo és el diari de més llarga permanència a la història del periodisme de Castelló, és de rebut felicitar els seus dirigents, a la vegada que demanar-los siguen més rigorosos a l’hora d’adjudicar-se els anys de la seua trajectòria.

Des d’ací desitge llarga vida al diari i, faig vots perquè tant de bo puguem arribats al 16 de juny del 2038 celebrar com cal i amb tota justícia el seu centenari. Per això només cal que esperem 12 anys, 5 mesos i 26 dies…