La ciutat

La ciutat

dimarts, 30 de desembre del 2025

Dotze mesos, dotze deures: Castelló del futur… (I)


Cada any que passa en són més les empreses, institucions i organismes oficials o privats que, en aquests dies darrers de l’any fan balanços i, a la vegada que analitzen objectius coberts, aconseguits, s’afanyen a llançar projectes de futur.

En l’àmbit municipal l’anàlisi de les accions realitzades o deixades de realitzar al consistori des de l’equip de govern al llarg de l’any, no sol coincidir amb la darrera de les sessions plenàries; aquest balanç sol realitzar-se en una sessió extraordinària que per debatre la situació de la ciutat es convoca uns mesos abans. Així va passar fa ara tres mesos quan l’alcaldessa va convocar i presidir el darrer “Debat sobre l’estat de la ciutat” fent-se, des del govern i també des de l’oposició, un repàs de la gestió anual i, sobretot dels projectes de futur o deures pendents, depenent del bàndol del qual es mire.

Tanmateix, els veïns estem acostumats al fet que siga el final de l’any el moment perfecte per analitzar accions, promeses i reptes, si el compromís ètic dels nostres representants s’ha traduït en efectivitat, mesurar-ne l’impacte i, sobretot, per veure els deures pendents que, per una raó o l'altra, amb el pas dels anys encara dormen el somni dels justos, resten pel punt conegut com a accions del “Castelló del futur”…

Fent un repàs i amb un paral·lelisme amb els dotze mesos d’un any complet, podem recordar en una dotzena d’accions, un Castelló de futur incert que, amb el pas dels anys no reben ni l’impuls, ni les accions per a, en algun cas, desembossar la seua situació i en altres, iniciar el seu desenvolupament.


Un: El Censal Parc.
La zona verda promesa pendent d'execució des de 1993 al Peri 18, partint del projecte que va néixer fa 32 anys, amb José Luis Gimeno a l'Alcaldia ideat com un gran pulmó verd similar al Retiro de Madrid i paralitzat durant dècades; un gran parc urbà que ha d’ajudar a la renaturalització de la ciutat i que fa anys havia d’haver estat convertit en realitat…

Dos: Nou Hospital General. Ximo Puig en 2023 ja parlava de 240 milions d’euros per un nou centre amb 700 habitacions individuals, 300 places d’aparcament, 5 TAC’s, 7 altures, 1 heliport, referent pels 30 anys vinents… El nou govern del PP augmentava a 257 els milions a invertir; la darrera xifra publicada és de més 530 milions, en aquests dies s’anuncia com data d’inici de les obres no el 2026 sinó el 2027… Però els fets ens diuen que en els dos anys del govern del PP, no s'ha invertit ni un sol euro del pressupost de 2 milions d'euros que hi havia destinats al nou hospital…


Tres: Reforma Asilo.
El govern de l’alcalde Gimeno va aprovar el 2003 la compra per 16,8 milions per crear un Ajuntament del segle XXI. La socialista Marco va anunciar el 2019 una Biblioteca Central, però res no es va fer i Carrasco, ara, fia la reconversió d'aquest immoble cada dia més deteriorat a captar nous fons europeus mentre continua en un estat deplorable tant a l’exterior amb humitats i parets escrostonades, com a l’interior, sent totalment incert el seu futur…


Quatre: Edifici de l’antiga Caserna de la Policia Nacional.
 Malgrat que els diferents governs municipals han insistit diverses vegades a posar l’edifici, en l’actualitat propietat de la Diputació, a l’abast dels castellonencs, la vella comissaria de la ronda Magdalena, tancada des del 2011, continua abandonada. És veritat que, amb foto inclosa, les senyores Barrachina i Carrasco van presentar conjuntament en campanya electoral, un ambiciós projecte per l’edifici, transformar-lo en un centre cívic i social pel veïnat, però el temps passa, el PP governa i la caserna continua buida, deteriorant-se per la manca d’ús, sense que es produïsca cap acord per renovar-lo, restaurar-lo i dedicar-lo a aquella o altres propostes. Una altra promesa incomplida.

Cinc: Residència de Sotsoficials. En desús des de l'any 1992 per part del Ministeri de Defensa, inclosa des del 2005 al Pla de Propietats Innecessàries (PPI).  Malgrat les gestions entre Defensa i els diferents equips de govern que a la ciutat s’han anat succeint, la permuta per sòl municipal i cessió de la residència per poder destinar-la a usos socials i assistencials i activitats de col·lectius de participació ciutadana del districte Nord com ha anat dient-se al llarg dels anys, encara és una incògnita i, la realitat és que a hores d’ara cap negociació no ha arribat a bon port i l’edifici està cada cop més deteriorat pel pas del temps.

Sis: Adequació de l’entorn de la plaça germans Vilafanya. Ja el 2019 va fer-se públic que l’ajuntament havia destinat 1,67 milions d’euros per a rehabilitar i millorar aquell espai situat a la zona Nord. L'objectiu era clar modernitzar i humanitzar l’entorn, millorar les zones verdes de l'espai públic a prop del col·legi Castàlia, incloure millores a la plaça i la seua connexió amb zones properes, amb ampliació de voreres i més arbrat. Sis anys després continuem en estudi, projecte, idees però de forment poc o res.

Continuarà…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada