El conte de mai acabar

És aquesta una expressió que descriu una situació que sembla perllongar-se indefinidament, sense arribar a una resolució clara. S'utilitza per referir-se a històries o problemes que es repeteixen una vegada i una altra, sense trobar una conclusió satisfactòria. Sinònims com “una història interminable” o “un cicle sense fi” il·lustren aquesta idea de continuïtat sense solució.

La característica d'aquestes situacions és que prometen un relat interminable, però no expliquen res en realitat i s'esgoten en una recursivitat infinita, provocant la frustració i l'esgotament de l'oient.

Tal dia com hui, 18 de desembre del 2003 a la darrera sessió plenària de l’any del consistori castellonenc, aleshores presidit per l’alcalde senyor Gimeno, va aprovar-se la compra de l’edifici i solar de l'Asil a les Monges dels Desemparats.

Segons es va comentar l'edifici es trobava en molt mal estat, les reparacions superaven tots els pressupostos de conservació, i suposava un perill tant per a les monges com per a la tasca social que s'hi desenvolupava. D'altra banda, el solar, al bell mig de Castelló, tenia una ubicació estratègica i un alt valor per a l'Ajuntament de la ciutat. L'antic edifici consistorial s'havia quedat petit feia dècades, i el nou edifici del costat tampoc no tenia espai per a més.

L'acord de ple consistia tant en diners com en proporcionar a les monges un nou espai on ubicar un nou asil, on continuar la seua acció social. Després de moltes negociacions, es va tancar un acord de compra per 16,8 milions d’euros, diners amb els quals, les monges van construir un nou edifici i Asil als voltants de Lledó, que van passar a ocupar a l’inici de l’any 2008, moment a partir del qual, el vell edifici del carrer governador podia ser ocupat per part de l’ajuntament.

Semblava que la pretensió inicial era la d'habilitar un Ajuntament del segle XXI; un gran edifici que alliberés el palauet de la plaça Major d'activitat administrativa i deixés l'edifici consistorial exclusivament per a activitat institucional.

Hui, vint-i-dos anys després de l’acord de compra, operació titllada de malbaratament pels grups polítics en aquell moment a l’oposició, PSOE i BLOC, i a punt de complir-se disset anys del seu tancament l’edifici continua sense ús, havent-se deteriorat tant que, a hores d’ara,l’edifici no garanteix condicions de seguretat per a les persones, i que per l’abandonament i desídia dels diferents governs, segons un informe de valoració econòmica dels tècnics municipals, la seua rehabilitació podria ser més costosa que la seua demolició (700.000 euros) i construcció d'un immoble de nova planta (50 milions d’euros).

Que si un nou edifici de dependències municipals, que si seu de la biblioteca central de Castelló, que si seu del museu de la ciutat, la reconversió d’aquest immoble, cada dia més deteriorat, sembla que tampoc ara, en aquesta legislatura municipal que acaba de sobrepassar la seua meitat, està entre les prioritats del govern local del PP i VOX.

El govern del popular Gimeno va aprovar la compra, Fabra i Bataller van passar de puntetes sobre el tema deixant a l’aire les possibles accions i inversions sobre l’edifici, la socialista Marco va anunciar una Biblioteca Central i Carrasco, ara, en el seu pla d’acció integrat pel qual confia obtenir diners d’Europa, prioritza altres projectes, oblidant-se d’allò que tantes vegades repetia estant a l’oposició, ennoblir l'edifici i dignificar la zona.

Els veïns estem convençuts que en cas d'haver-se actuat el 2007 quan va desallotjar-se, quatre anys després de la compra, fent-se una rehabilitació adient les despeses hagueren estat menors i que, cada dia que passa, la inversió econòmica que caldrà destinar, per a donar-li una solució, és més i més considerable, convertint-se, ara pel govern de la nova dreta hereva de Gimeno, Fabra i Bataller en una inversió enverinada i, el seu estat actual en una vergonya per a la ciutat…