Aquests fets no resultarien
a la fi tan greu, si quan ocorre aquella situació, la persona o institució
reconeguera amb humilitat l’errada i més encara quan l’errada suposa una
despesa econòmica de diners públics.
Tots recordareu com a
primers de febrer passat la presidenta del Patronat Municipal de Festes va
anunciar que les Festes de la Magdalena 2026 comptarien amb una cançó oficial
composta per l'artista valencià Tacho expressament per a les celebracions fundacionals
de Castelló, una iniciativa amb què l'Ajuntament buscava reforçar la promoció
de les festes tant en l'àmbit autonòmic com a nacional.
Al cap de pocs dies l’artista valencià Sergi Aragó, TACHO, va presentar “Castelló está llesta”, una cançó que oferia una visió de les festes a ritme de cúmbia i pasdoble, i malgrat que el mateix Aragó va dir públicament que amb el tema buscava sorprendre i fer alguna cosa diferent i moderna, la veritat va ser que la cançó va resultar per diferents motius un gran fiasco, ni era original en una part del tema ni tampoc disposava dels permisos de l’autor per usar-la.
Aquest fet va desembocar en
la retirada de la cançó abans de l’inici de les festes i, una frenada en sec de
tot el que havia de ser la seua promoció i difusió, però, com el procés de
creació del tema, la música i el videoclip promocional que tampoc va resultar
del grat dels castellonencs, ja s’havia realitzat, calia fer front al pagament
del qual estipulava el contracte, vora 17 mil euros que incloïa la composició i
l’enregistrament.
Han passat tres mesos
d’aquell febrer i tot just ahir, el Consell Rector del Patronat de Festes va
conéixer en una dació de comptes un decret aprovat per la presidència del
Consell Rector d’abonament a Tacho per l’encàrrec, d’una factura de quasi
16 mil euros.
No dic que no calga pagar un treball, el que siga, si aquest s’ha realitzat, però no haguera costat res, admetre que, aquell encàrrec no va eixir bé, que l’equip de govern des de l’alcaldessa al darrer regidor, passant per la responsable de Festes, van “ficar la pota” i que, no sempre les coses ixen com a tots ens agradarien.
És veritat que, amb aquesta
factura podem veure com no s’ha abonat la totalitat del que figurava al
contracte amb l’artista, però també ho és que allò, prop dels dos mil euros
estalviats, ha estat no per cap rebaixa ni regal de Tacho, sinó perquè, els tècnics
municipals han considerat que, en no fer-se la difusió per part del cantant com
estava estipulat, no pot abonar-se el cost que aquella acció hauria comportat.
Pagar mil, cinc mil o setge
mil euros, d’un pressupost fester que supera els dos milions, és una
menudència, però no és qüestió de diners el que calia plantejar a l’hora de
pagar la cançoneta, el que haguera estat més coherent i ètic, el que jo vaig
trobar a faltar, va ser la falta del reconeixement públic de l’errada.
Són moltes les accions que des de la Presidència del Patronat s’han millorat en l’actual equip de govern municipal en relació amb les festes locals i que cal reconéixer i aplaudir, però senyora alcaldessa, senyora regidora de festes, quan una cosa no ix bé, cal tenir una mica d’humilitat i per respecte a tots aquells membres del Consell Rector, reconéixer l’errada. De segur que tots ho haguérem entés i vostés hagueren quedat com “unes senyores”.
Hi ha un proverbi que diu
“per aprendre, perdre” que suggereix que el fracàs o l'error no són obstacles
definitius sinó experiències fonamentals per a l'aprenentatge i el creixement.
Implica que a través de l'adversitat i el reconeixement del que no funciona,
s'adquireix un coneixement més profund i una saviesa pràctica que no s'obté
fàcilment a l'èxit.
Faig vots perquè aquesta
“pèrdua” siga algun dia reconeguda per l’equip de govern municipal i siguen
capaços de reinterpretar-la com a lliçó per identificar els molts punts febles
que, com tots, el nostre govern municipal també té. Ningú és perfecte, però cal
reconéixer-ho. Ho faran? Temps al temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada