De bous i melons!

Uns animals i uns vegetals, dues realitats distintes que hui comparteixen espai al diari local. L’una que m’entristeix, l’altra em desperta un cert somriure; totes dues amb origen al nostre territori valencià, totes dues ben nostres, i per alguns, fins i tot, part de l’ànima de la nostra identitat com a valencians.

De la mateixa manera que ara anar de tapes, l'art del flamenc, la cultura de la sobretaula, la passió pel futbol i les nostres celebracions tradicionals festeres són aspectes immaterials que, segons he llegit no sé on, als espanyols ens uneixen i ens fan sentir orgullosos, més a prop, a casa nostra, trobem dues manifestacions que, ara, aquest 2026, els nostres governants autonòmics, d’una banda, i, els locals i provincials d’una altra, volen promocionar, orientar i legitimar.

Va ser el passat dimarts quan el Govern valencià del PP va aprovar el nou reglament de bous al carrer, que regula les condicions de celebració i desenvolupament de les festes taurines tradicionals que tenen lloc a la Comunitat Valenciana; un decret que entrarà en vigor l'1 de gener de 2027, que actualitza la normativa existent en aquesta matèria, segons el Consell, per adaptar-la als canvis experimentats en la darrera dècada en aquestes festes taurines i reforçar aspectes com els referits a les mesures de seguretat.

Bé, fins ací res a dir, tot siga per la seguretat; ara bé, el decret inclou en el títol V uns articles que permeten establir les bases per incloure en el sistema educatiu diferents elements curriculars transversals o assignatures específiques que facen referència a les festes de bous al carrer, per a la concreció pels centres docents en el marc del seu projecte educatiu.

És a dir PP i Vox aproven l'assignatura de bous a l'educació valenciana, obrint la porta a les comunitats educatives qui hauran de decidir si inclouen continguts taurins als seus projectes curriculars. Una idea de Vox que situa els festejos taurins com a eix polític i que el PP fa seua per mantenir-se al govern.

La inclusió del vessant educatiu no és casual: suposa una resposta simbòlica a la supressió de l'assignatura 'Cultura del Poble Valencià' per part de l'anterior govern progressista, i col·loca el Consell al mapa nacional de la batalla cultural. Una decisió que, com era d’esperar, divideix la societat valenciana, sent ben rebuda per plataformes taurines i encenent les alarmes a la comunitat educativa més progressista afegint un nou capítol a la pugna entre tradició i benestar animal i que, ja veurem en què acaba…

D’altra banda, més a prop, al poble de Xilxes, i més en concret a la seua marjal, és ben sabut que la cura artesanal del cultiu de l’anomenat “meló, pell de sapo” ha estat des d’antic una de les principals, sinó la primera, font d’ingressos dels llauradors de la zona, i que si en aquest món cada dia més global es vol ser competitiu cal no només una major dedicació i atenció, si més no també cal una projecció exterior del producte.

Per això des de l’ajuntament i la Diputació va recolrzar-se la creació d’un documental que amb mirada cinematogràfica recorre el cicle complet del cultiu de tan important producte. Diuen els qui han vist el resultat que incideix a través dels testimonis dels llauradors-cultivadors en la importància de valorar els coneixements transmesos de generació en generació en aquest producte local i l’estret vincle entre la marjal, el territori i les persones.

Dues propostes totalment diferents lligades al territori, una la proposada pel Consell que, sense haver entrat encara en vigor ja porta divisió, l’altra, dedicada a afavorir la gastronomia pròpia, el producte local, molt més aplaudida i encertada. Ara bé, ara no tan bé…