Més enllà de la fi del món

Aquells que "entreu" sovint us haureu adonat que fa dies que no escric res en aquest blog; no m'he oblidat d'ell (del blog) ni de vosaltres, però és que he estat de viatge, fent turisme. He fet el viatge més lluny que mai he fet a la vida, tot i que viatjar cada vegada més lluny i més ràpid és cada día més fàcil, he estat, com dic en el títol del post, per mi, més enllà de la fi del món.

He vist llacunes geotèrmiques, cràters coberts de neu, glaceres i una aproximació a una aurora boreal, experiències imprescindibles per al meu viatge a la gran illa volcànica, perduda en el Mar del Nord, a 700 quilòmetres del veí més proper, al país el gel i el foc... Supose que per totes aquestes pistes, sabreu ja on he estat, no? Efectivament, a Islàndia.

I és que Islàndia està de moda en els darrers anys, sent notícia per diversos motius: les seues polítiques d'igualtat de gènere -que he pogut comprovar de manera directa en estar durant tot el viatge en mans "d'una conductora d'autobús"-, els èxits de la selecció de futbol, d'un país amb una població lleugerament inferior a la regió de Múrcia, i que per primera vegada debutarà a Rússia a una Copa del Món, sent la població més petita que va a un Mundial en tota la història, o com el seu govern va saber reaccionar davant la crisi econòmica global, aplicant canvis en el sistema polític i econòmic per reduir els efectes de la crisi.

Però si per alguna cosa per damunt de tot, hauria de destacar d'aquesta illa és, sobretot, per la seua colpidora naturalesa. Només baixar de l'avió i tocar de peus allí vaig poder observar paisatges que no existeixen en cap altre lloc, entenent com per això s'ha convertit en una destinació turística cada vegada més popular.

Situada sobre un dels punts calents de la planeta, just a sobre de l'anomenada dorsal meso-atlàntica, una bretxa enmig de l'Atlàntic que separa les plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i Europa i Àsia, presenta una gran activitat geològica, calculant-se que un terç de tota la lava que ha sorgit sobre la superfície terrestre durant els últims cinc-cents anys és islandesa, i és que més de 100 volcans, dels quals 30 romanen actius, esquitxen el país, produint-se de mitjana, una erupció cada tres anys, tot i que per sort no va haver-ne cap aquesta setmana.

Però a més l'11% del país està cobert de glaceres, de manera que els seus espectaculars paisatges esquitxats de camps de lava negra i les glaceres blanques i blaves, conformen els escenaris més buscats per gravar sèries i pel·lícules.

La ciutat principal és la capital Reykjavík que tot i ser menuda, no crec arribe als 125.000 habitants, disposa de tot el que un pot esperar d'una capital europea, cridant-me i molt l'atenció, a més a més de "ser tot molt car", la seua elevada ràtio de cafeteries per habitant, i és que a Islàndia es beu café, molt café i te, sempre estan amanits, a qualsevol hora i a totes les habitacions dels hotels, pots trobar "la cafetera a punt", tal vegada el clima i les poques hores de llum siguen els culpables.

Crec és un país per visitar preferentment a l'estiu, millor època per veure paisatges verds i catarates, i per què he anat ara en hivern us preguntareu? Molt fàcil resposta, per veure paisatges sota el gel i aurores boreals, i deien que les millors es donen a l'hivern.

Tothom que vam coincidir al viatge, catalans, bascos, argentins..., volíem veure el mateix, aquest calidoscopi celestial que transforma les llargues nits d'hivern en llums de lava naturals, aquest sorprenent fenomen que es forma quan una espurna solar resulta atreta pel camp magnètic terrestre cap al Pol Nord, aquestes sèries etèries de llums verdes, blanques, violetes o vermelles que dansen en l'aire com silenciosos focs artificials. Ara entenc allò "d'anar a caçar aurores", ja que és molt difícil veure-les a simple vista...

Allí vaig anar a contemplar i experimentar sensacions i d'allí acabe d'arribar, d'aquella terra remota, lluny de tot, on amb prou feines creixen arbres, d'un país que m'ha semblat negre, pedregós, i prou solitari, la fi del món, vaja, però bonic, molt bonic, per tornar...