Orgullós, però amb molt per millorar...

Estic passant uns dies fora de la meua ciutat, però tornaré aviat. Ho confesse, tinc ganes de tornar a Castelló, el meu poble on m'agrada viure. Més encara, estic orgullós de dir a qui m'ho pregunte que sóc de Castelló.

Per què? Doncs perquè és una ciutat verda, on es respira una bona qualitat d'aire. Una ciutat on els seus habitants practiquem esport, on es defensa la cultura i d'on surten moltes iniciatives. Un poble on els veïns viatgem, veiem món, coneixem gaudim i quan tornem sempre trobem novetats.

Un poble on els darrers resultats electorals, amb la pèrdua de la majoria absoluta per part del PP, va obrir les portes a canviar la manera de fer política. Ens trobem en un moment de canvi, cal tornar a baixar al “terreny local”, parlar de la possibilitat de la rebaixa de l'IBI, de l'interès que no desapareguen els comerços tradicionals...

És el moment de parlar de com volem gestionar els recursos municipals pels diferents barris, de com afavorir la participació dels veïns, de com tornar a encetar el diàleg per conciliar diversió i descans, tenint present totes les sensibilitats, de com afrontar els nous serveis municipals, de quin model de transport públic volem o com anem avançant en el pla de mobilitat.

Estem orgullosos de la nostra ciutat, si, però cal millorar i molt, apostant per exemple més per les energies renovables i la sostenibilitat, també buscar fer una ciutat amiga dels infants, dels vianants i dels ciclistes, tenim una gran plana i, sobretot, tenim persones amb “ganes de fer les coses be”.

Volem deixar enrere una de les herències que més mal ens fan i que he pogut veure en aquests dies “des de l'exterior”. D'on eres? - De Castelló. De Castelló? El de l'aeroport peatonal? El del corrupte Fabra?...

És trist que ens tinguem que avergonyir del nostre propi poble, jo no vull ser d'eixe Castelló, jo no sóc d'eixe Castelló, jo sóc del Castelló de la indústria innovadora, del cooperativisme i del turisme, de la gent orgullosa de la seua llengua, de la forma de veure el món.

Estic orgullós del meu poble, dels meus amics, dels meus companys i dels meus veïns, d'aquells valents, honrats, arrelats al territori, que viatgen, que viatgem, però que sempre tornem, i que, com jo, quan passen uns dies fora, tenen ganes de tornar perquè Castelló és per nosaltres molt Castelló, malgrat la necessitat de millorar els aspectes i qualitat estètica i ambiental dels jardins, malgrat la necessitat d'agilitzar l'aparcament de vehicles al centre, malgrat la necessitat de disminuir el grau de contaminació del terme...

Si, estic orgullós del meu poble on he aprés els valors del treball, la humilitat i la solidaritat, on m'he integrat social i culturalment i on, en definitiva, he tirat endavant la meua vida, però a la vegada sóc crític i pense que tenim molt per millorar, dotacions, serveis, condicions laborals, comunicacions, mobilitat, neteja, festa, cultura, projecció exterior...

I ara, amb aquesta nova perspectiva municipal, és un bon moment. S'ha fet molt poc i malament en aquests darrers anys i resta molt per fer. El repte és encoratjador... Orgullós si, crític i esperançat també. Què bonic és el meu poble!!!