Reggae, reggae...

Un festival alternatiu que aposta per promoure events culturals de caràcter sostenible en el que les persones de qualsevol edat, se suposa, tenen l'oportunitat de conviure, créixer, aprendre i descobrir junts, mitjançant tot un grapat d'activitats gastronòmiques, culturals i musicals, al llarg de huit dies, i que des de l'estiu del 2010 es ve celebrant any rere any a aquest municipi estiuenc de la Plana.

El secret del seu èxit no ho és tant sols per l'interès despertat amb el pas dels anys per la música reggae, si més no perquè vol considerar-se el festival com “una trobada d'un món paral·lel”. El més important, tot i ser-ho, no ho és la música, és estar allí i viure les emocions i valors tots plegats, el màxim nombre d'hores i dies possibles.

I ací, justament ací, rau l'origen del problema. Compaginar vint-i-quatre hores de festa per un bon grapats de “rototomeros” amb el dret al descans de molts més residents i estiuejants del poble i de la zona costanera del municipi. I és que, no és de rebut que la música s'haja d'escoltar si o si, i durant tota la nit, fins i tot a una distància superior als dos quilòmetres en línia recta. Aquest matí eren les 07:23 hores i encara hi anava el reggae, reggae...

Que hi haja programades actuacions a partir de les 5 o les 6 del matí, després de tota una nit de “sarao” no és de rebut i això que el Rototom s'anuncia fins i tot com a vacances per a tota la família. Val que la música ha de ser la protagonista indiscutible, però senyors de l'organització, tota la nit fa que fins i tot aquells que veiem el reggae, els ritmes jamaicans i els rastafaris seguidors de Marley, amb un cert somriure, comencem a estar “una mica fartets” de tota aquella moguda...

Atenció organitzadors, atenció senyor Filippo Giunta director i ànima mater, la utopia per Vostè programada, basada en la llibertat, la pau i el respecte combinant diversió, reflexió i música, corre el risc, per voler exprimir massa el seu contingut, de colpejar mortalment el propi festival, doncs a les veus discordants de l'ajuntament de voler retardar-lo per properes edicions a finals d'agost o les primeries de setembre, a les que van unir-se ràpidament els empresaris d'hoteleria, ara podríem fer-los costat els sofrits estiuejants que en una ampla majoria considerem que no és de rebut haver d'aguantar la música tota la nit.

És possible que tot i ser molts els assistents, el Rototom no cause problemes de saturació turística al poble, però si que causa problemes i molts a aquells estiuejants que “no poden descansar a la nit” i més encara si, al matí següent han d'anar a treballar. On queda la filosofia del festival de no molestar ningú? On està el respecte i la tolerància envers els demés? Per descomptat en programar música tota la nit, no.