La ciutat

La ciutat

dijous, 10 de novembre del 2016

Deixem volar la imaginació...

 Elucubrem, especulem o imaginem coses sense massa fonament racional; reflexionem, cavil·lem, considerem, tirem mà de l'enginy, pensem per un moment, la noticia s'ho val.

La Diputació de Castelló per boca del seu president, hui mateix ha fet públic el que serà el pressupost de la institució pel 2017, més de 131 milions d'euros, una xifra que escapa a allò que normalment "dominem", i que en antigues pessetes equival a vora 22.000 milions, tota una fortuna...

Pensant que des del desenvolupament de les Comunitats Autònomes, la diputació castellonenca, igual que la de València o Alacant, ha vist reduïdes les seues competències, pensant que en molts casos sembla haver-hi duplicitat de funcions o s'ha vist en més d'una ocasió, com a "nius de corrupció", aquesta enorme quantitat de diners dona que pensar i molt.

És veritat que la Diputació ha de ser un òrgan clau de suport als pobles xicotets, per ajudar a fixar la població al territori, per evitar despoblaments, amb funcions tan variades que van des de la coordinació de serveis municipals, la cooperació jurídica, econòmica o tècnica, l'ajuda per la implantació de l'administració electrònica, fins a la implementació de la xarxa cultural.

Per això en una província com la nostra, amb 135 municipis, d'entrada pensem que amb 131 milions d'euros, hauria d'haver-hi quasi un milió per cada municipi, més de 150 milions de les antigues pessetes, tota una fortuna, un bon suport econòmic per aquells pobles més menuts...

Però no, malauradament no és així, doncs del pressupost de la diputació castellonenca, una part important, 30?, 40, 50%?, es dedica a despeses de personal, i si li afegim un 20?, o tal vegada 30%?, dedicat a despeses del tipus corrent, que queda?, un 30? Un 40% per inversions i programes?

Ara resulta que dels 131 milions, només als pobles arribaran uns 52 milions, de manera que si foren repartits uniformement, cada poble rebria 0,38 milions d'euros, 64 milions de pessetes, que encara seguirien sent molts diners per aquells pobles, més de 80 del total, de menys de 1.000 habitants, però que malauradament any rere any, solen ser els que menys inversions reben.

El senyor Moliner ha dit que aquests diners han de marcar el futur i han d'ajudar a millorar el benestar dels veïns i dinamitzar l'economia i els interessos dels castellonencs. Quins diners? Com hem vist menys de la meitat de la totalitat dels pressupostats.

Així no arribarem massa lluny. Jo no sé si les Diputacions sobren o no sobren, no sé si en realitat fa o no falta aquesta organització territorial, però vist "el que pot quedar per inversions reals" d'un gran pressupost, em plantege i si realment és útil i eficaç per a allò al que ha de servir, doncs sembla que com a intermediari entre l'Estat, l'Autonomia i els Municipis, després de fer front a totes les despeses d'infraestructura, la repartida queda curta, molt curta...


Racionalització organitzativa hauria de ser la solució. L'accés i millora dels serveis bàsics dels diferents municipis ha de ser la base de les inversions. No són necessaris hospitals i instituts en tots els pobles però si infraestructures que vinguen a frenar la despoblació. Com aconseguir-ho?començant per reducció de personal amb eliminació de duplicitats de funcions i reducció de les despeses de tipus corrent. Diners del poble per al poble, deixem volar la imaginació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada