La principal funció de
l'alimentació, la bàsica és nodrir, aportar l'energia suficient al cos per a
desenvolupar-se. En molts països aquesta alimentació bàsica resulta fins i tot
difícil i, causa principal de moltes malalties i mortaldats.
En altres llocs com a casa
nostra, on l'alimentació bàsica està més o menys assegurada, apareix un segon
nivell d'alimentació, aquella que definim com menjar fi, delicat, més pel fet
de plaure al paladar que per nodrir, que convida a ser menjat, aplicable a
molts aliments, que si són específics, anomenem "delicatessen" i fan
referencia a dolços amb escàs valor nutritiu i alt percentatge en sucres,
anomenem "llaminadures".
D'aquells a qui els hi
agraden molt aquestes llaminadures, pastissets, caramels, gelats, bombons...,
cosa d'altra banda gens estranya, i no poden parar de menjar-ne, en diem
llaminers o llépols, i de la qualitat en abstracte, llepolia.
I és que hi ha productes que
conviden a ser menjats, que atrauen, que són llaminers "de per se",
cas de la xocolata, producte que associem amb esmorzars, berenars, postres,
dolços, bombons... amb multitud d'aromes, sabors i tonalitats, plaer, pur
plaer.
Per això, any rere any, des
del 2008, en arribar novembre, torna a resultar tot un èxit
"ChocoCas", la Fira de la Xocolata, el dolç I el pa artesà que en la
seua novena edició està celebrant-se en aquest cap de setmana a la Pèrgola, amb
la finalitat d'impulsar i dinamitzar el comerç local, valorant els nostres
productes artesans.
I és que la xocolata dóna
per molt, vins, sabons, pastissos, galetes, bombons, torrons, dònuts, mel,
gelats, ... a la vegada que aconsegueix crear un efecte de benestar al cervell,
per culpa d'una amina aromàtica molt simple que conté, la fenil etilamina, amb
efectes psicoactius.
Així que menjar xocolata en
les seues més variades formes és fer bondat, ni engreixa, ni crea addicció, ni
presenta propietats afrodisíaques, tot i tenir unes capacitats balsàmiques en
qüestions cardiovasculars, a més de ser un bon remei per la tensió arterial, ja
que eleva els nivells d'antioxidant en sang, això si, com tot, menjat amb
moderació.
Malgrat que al nostre País
no es cultiva el cacau sí que som grans productors de xocolata i consumidors
com a producte de dia i familiar; de tots ells l'anomenat "negre",
amb un alt percentatge de cacau, és el més complex i exquisit, un plaer difícil
de reprimir.
Doncs ja ho sabeu, encara
sou a temps, tanca a les 8 de la vesprada, si esteu avorrits, deprimits o
simplement cansats, acosteu-vos a la Pèrgola, de segur que trobareu raons per
no deixar de menjar xocolata, doncs des de la porta fins al darrer racó de la
sala, l'aroma, el flaire, el color de les mil i una variacions de llepolies us
captivaran i si no ho sou encara, entrareu de ple en el món dels llépols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada