Curiós i bonic, molt bonic

El cicle de Nadal tot i ser un període al voltant de la festa del Nadal, que comprén tradicionalment des de la festa de Sant Nicolau, el 6 de desembre, fins a la Candelera, el 2 de febrer, sembla que cada any s'avança una mica més.

Ja fa uns dies que els llums especials del Nadal il·luminen els nostres carrers i places, anunciant-nos que l'època més màgica de l'any, està apropant-se a passes de gegant. Tot i que encara no estem al desembre, la ciutat es va decorant de diversos motius nadalencs.

Així als llums tradicionals ja s'han afegit les columnes florals a la plaça Major i l'enllumenat de la font central de la plaça. Tot i que el tradicional Betlem dels porxos de l'ajuntament encara està "en construcció", cal destacar que enguany l'Ajuntament de Castelló hi ha col·laborat una mica més integrant l'escultura de Carlos Vento, "Mujer de compras", obra homenatge a la mestressa de casa, una de les escultures costumistes més populars de la ciutat, ubicada des del 2004 al passatge José García, en un conjunt floral que resulta d'allò més original i bonic.

L'escultura de bronze i de 165 centímetres d'alçada, que tantes vegades hem vist  i que recrea una dona jove que camina amb el pas decidit portant una cistella repleta de queviures, d'on sobreïx el pa cruixent del dia, mentre que en l'altra mà sosté una fruita mig mossegada i un ram de flors, s'integra ara perfectament en un espai vistós pel color i equilibrat en la vegetació, com si es tractara d'un jardí artificial, resultant un conjunt bonic, molt bonic.

Tal vegada la nostra no haja estat mai una ciutat que destacara pels seus jardins, ni tampoc per la cura mediambiental del terme; tanmateix sembla que les coses estan canviant, i ara, a les portes del Nadal, el bon gust per la decoració vegetal urbana sembla va imposant-se entre els responsables municipals.

Malauradament no comptem a la nostra ciutat amb un imponent ni important nucli antic medieval, ni romànic, ni tampoc gòtic, no tenim monuments impressionants, fastuosos, però el mobiliari urbà, -i les estàtues poden considerar-se així-, com també algunes de les zones verdes, poden, per què no?, amb una mica d'imaginació, com és el cas, guarnir-se amb diferents varietats de plantes, fins i tot podrien aprofitar-se verdures i productes de la nostra horta, per compondre jardins ornamentals efímers i canviants que, de segur, com passa amb aquesta composició, cridarien l'atenció dels vianants, veïns o visitants. Imaginació sembla no faltar-ne i el resultat a la vista està: ben bonic.

Resulta molt curiós comprovar com la gent "que tropessa" amb la composició, gaudeix del cop de color que allí es provoca. Fins i tot en dies com avui, nuvolós i amb pluja, l'indret desperta admiració, somriures i és motiu de diferents "selfies" i fotografies.

Sembla mentida que un jardí efímer a nivell de la superfície, en l'àmbit de carrer, de vorera, d'un disseny més o menys simètric però que ha inclòs com a element central l'únic que, amb el pas de les setmanes, restarà en aquell lloc, l'obra escultòrica, puga transfigurar i millorar l'espai on s'ubica i contribuir a aquesta sensació de festa que s'apropa.

Benvingudes siguen idees i accions com aquesta que, segur que amb poc de pressupost, permeten gaudir de la bellesa, demostrant-se per part de l'equip municipal una gran sensibilitat envers la decoració nadalenca en l'àmbit urbà. Curiós i bonic, molt bonic...