Estem dins la setmana dels
barbuts, el passat diumenge va ser Sant Pau de Tebes, conegut com l'anacoreta o
ermita, que va viure 43 anys a l'interior d'una cova, propera a una font i una
palmera, i a qui es representa amb unes llargues barbes; dissabte vinent serà
sant Fructuós o Fruitós, màrtir i bisbe de Tarraco, a qui també se'l representa
amb llarga barba, i hui dimarts 17, l'església celebra Sant Antoni Abat o del
porquet, monjo cristià pioner de l'eremitisme, patró dels animals, i a qui
també els grans pintors representen com un sant barbut.
Tres festivitats de sants de
llargues barbes que la saviesa popular, acumulant les experiències de
generacions i generacions durant centenars d'anys, diu coincideix amb la
setmana més freda de l'any. I vet per on, sembla que en aquest 2017 novament ho
han encertat.
De tots tres sants, a les
nostres terres castellonenques, el que celebrem hui, sant Antoni dels ases com
també és conegut, és el més popular, i molts són els pobles que l'honoren,
organitzant i mantenint unes festes, pròleg de les de carnestoltes, plenes de
rituals, costums, balls, jocs i espectacles, que tenen el foc com a element
principal, per allò del fred.
Festes moltes de les quals i
per no coincidir amb les dels pobles veïns es traslladen i realitzen
fonamentalment els caps de setmana de la segona quinzena del mes i on elements
que no apareixen la resta de l'any, fan acte de presència ara, cas de les
rossegades, les publicates, "la matxà", la rècua, la barraca, la
foguera, les "grupes", la "malea", el "maio", els
prims, les coquetes, els rotllos, els pastissets, les argilagues, els dimonis,
les botargues, els cremallers, els genets, els carreters..., o fins i tot
"las corridas" en aquells indrets on el castellà és la llengua natural,
prenen el protagonisme, desafiant les baixes temperatures de les nits del
gener.
Una festa on la laïcitat i
religiositat van a l'una, amb un guió teatral semblant on Sant Antoni lluita
contra les potències del mal i el caos, sent vençut pel dimoni que el tanca
dins la foguera en flames, on mor i ressuscita, moment en què el poble esclata
en festa, traduïda en una desfilada de cavalleries pels principals carrers, que
acompanyats per la resta d'animals domèstics s'acosten a l'església on el
mossén imparteix la benedicció.
El foc que proporciona llum
i calor és a la vegada l'element purificador, i de la mateixa manera que a
l'agost, una altra foguera i un altre sant, en aquesta ocasió el sant advocat
contra la pesta, Roc de Montpeller, té clares reminiscències del solstici d'estiu,
ara ho és el d'hivern.
Sant Antoni, temptat pel
diable, és si no el que més, dels sants més populars del calendari litúrgic
castellonenc. Recordem com fins no fa massa anys, a moltes de les cases del
Raval llaurador de Sant Fèlix, a la quadra, presidint el pesebre, hi havia una
imatge del sant.
També ací a la capital i
concretament al barri mariner del Grau, el foc i els animals se convertiran en
protagonistes la vesprada-nit del dissabte vinent, amb una sèrie d'actes que
inclouran entre d'altres un cercavila, la cremà de la tradicional foguera i la
no menys popular benedicció.
Sant Antoni de les barbes
blanques, festa per excel·lència de l'hivern: "Dels sants de gener, sant
Antoni és el primer". Tradició i costumisme, fins i tot socarronería,
"Sant Antoni del porquet, que a les lletges fa carasses i a les joves fa
l'ullet", en uns dies de foc i fred, una festa que mai s'han de perdre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada