Per tots vist, però per pocs conegut...

Passa moltes vegades a la vida, elements que els tenim al nostre costat i per habituals passen desapercebuts, és el cas que hui ens ocupa. Un element que tots els castellonencs hem vist en més d'una ocasió i del que quasi ningú sabem res d'ell, el peiró de Lledó, que aquest 2017 compleix 60 anys, efemèride que va ser recordada ahir dissabte mitjançant un senzill acte commemoratiu que va contar amb la presència del seu autor, l'escultor castellonenc Eduardo Cabedo Claros, que va esculpir-lo als 22 anys, per encàrrec de l'aleshores prior mossén Antonio Prades Safont, l'any 1957 i sufragat per l'ajuntament per substituir el primitiu del segle XVII que, possiblement, fóra destruït en temps de la guerra civil.

Un peiró, prigó o creu de terme, són els noms que rep en diferents indrets del nostre territori valencià el monument consistent generalment en unes graderies de planta circular o poligonal, sobre les quals s'eleva un fust rematat amb capitell, que sustenta una creu de pedra llaurada en canteria.

En el cas del peiró de Lledó, es tracta d'un bell exemplar tallat en pedra calcària. Es representa en una cara la imatge de Crist Creuclavat sota un baldaquí de traços gòtics, en forma de tiara pontifícia. En l'altra, mirant cap a la ciutat, apareix la Verge del Lledó sobre núvols i àngels reproduint el conjunt escultòric venerat en l'altar major del santuari fins a 1936.

Curiosament, a banda i banda i marcant les direccions del Caminàs, cap a l'ermita de la Magdalena es representa a la santa penitent, asseguda i amb una calavera als seus peus i indicant el sentit cap a l'ermita de Sant Jaume de Fadrell, a Santiago apòstol o Sant Jaume, que apareix com a pelegrí, dempeus. Un bell escut de la ciutat de Castelló, assenyala que és la institució municipal qui l'encarrega a la vegada que testifica la propietat del temple on es venera la patrona de la ciutat.

La creu va ser instal·lada en un primer moment a mitjan avinguda del Lledó, en l'encreuament amb el camí de la Plana. No obstant això, el 1958, en col·locar-se en aquell lloc el monument a Perot de Granyana, obra de l'escultor castellonenc Joan Baptista Adsuara, sufragada per la Caixa d'Estalvis de Castelló, la creu va ser traslladada al seu emplaçament actual.

Aquest peiró o creu de terme del final del passeig obert l'any 1904 que uneix la ciutat amb la basílica, és el lloc on el prior i la Junta de Govern de la Real Confraria acullen cada tercer diumenge de Quaresma els participants en "la tornà" del Romiatge de les canyes, el dia de la Magdalena, quan la ciutat commemora la seua fundació i també l'indret on es rep la imatge del Crist de Medinaceli i a les Confraries penitencials de la ciutat, que cada primer diumenge de Quaresma fan estació de penitència en la Basílica Patronal.

Vet per on, han hagut de passar 60 anys perquè jo, caiguera en conter, de tot el que és i representa aquella obra, mil vegades vista però mai observada amb detall, aquella fita ubicada a tocar del santuari, com a mostra de pietat i propietat, a la vegada que, en l'actualitat, meta i lloc d'inici de la tornada dels molts "caminants" que empren aquest passeig per a fer esport i mantenir-se en forma.

Tant si us acosteu amb devoció a la basílica com si ho feu per pur esport i manteniment físic, entreteniu-vos una mica, aixecant els ulls en arribar al peiró, de segur que descobrireu, en aquella pedra dolçament treballada, diferents detalls mai vistos ni imaginats. Gràcies mossén Prades per la idea, gràcies Cabedo per l'obra i gràcies ajuntament per fer possible aquest peiró i mantenir-lo digne net i restaurat. Per molts anys!!!