Ho escoltava ahir a la televisió: les falles de València al llarg de la seua història havien estat suspeses per motius diferents en 5 ocasions fins aquest 2020, i de seguida em surt la pregunta: i a Castelló, quants canvis o suspensions hi ha hagut, al llarg de la història, de les nostres festes?
Calia fer una recerca i vaig
ficar-me al repte. Un comente "les meues troballes" i com de curioses
han resultat. Cal distingir entre festa el dia de la romeria i processó, des
dels orígens fins al 1945 i, festes pròpiament dites, de la renovació, des del
1945 fins ara.
Partint d'una data, 1375,
finals del segle XIV, trobem una primera referència a la celebració d'una
romeria, sense despeses "municipals", al Castell Vell, al solar
primitiu i amb caràcter penitencial, religiós, en acció de gràcies pel
lliurament de la pesta, que es realitza el tercer dissabte de quaresma, de
manera més o menys continuada fins a les darreries del segle XVI (1572). No
sabem en quantes ocasions va deixar de celebrar-se, si va ser així, i el motiu.
Un primer canvi el trobem
l'any 1793 quan la romeria deixa de celebrar-se el tercer dissabte de quaresma
per passar al dia següent, diumenge, a la vegada que també la processó de
retorn canvia d'hora, avançant-se a mitja tarda per motius de seguretat.
Fins a l'any 1852 la romeria
manté el seu predomini religiós sobre el laic, però aquell any la
municipalitat, i per primera vegada, pensa a commemorar el 6é centenari del trasllat
i refundació de la ciutat, implicant-se i molt amb l'organització de la romeria
que, havia de celebrar-se el 14 de març però, que va haver de ser suspesa i
ajornada per pluja, celebrant-se 14 dies després, el 28 de març.
Tot i que no qualla, el 1887
trobem un intent de canvi de dia de la romeria, per poder així anar als bous
que se celebren a la vesprada, no oblidem que estem en una dècada 1880-1890
d'esplendor i luxes mai coneguts fins aquell moment al nostre poble.
El segon any del
segle XX (1902) la festa passa, per primera vegada, oficialment d'un a dos
dies, diumenge i dilluns, l'any següent, el 1903 i novament per pluja, la
romeria ha de canviar de día, del 15 de març al dia de sant Josep.
A la dècada dels anys
1910-1920 passem per anys de decadència i ressorgiment. El 1916 l'ajuntament no
celebra la festa, només una romeria religiosa es manté per no interrompre la
tradició i el 1918 és la grip espanyola, l'anomenada "cucaracha", qui
fa decaure dràsticament les ganes de festa i l'assistència a la romeria.
Amb l'inici de la dècada
dels 20 la festa torna a ressorgir i s'estabilitza en els dos dies: diumenge i
dilluns, tot i que, novament per circumstàncies meteorològiques, per pluja,
s'ha de suspendre la romeria de l'any 1921.

La primera part de la dècada
dels 40 és el ressorgir religiós i laic, església i municipalitat van de la mà,
cada any la romeria és més participativa i les circumstàncies polítiques i
religioses aconsellen fer unes festes locals diferents contrapunt a les festes
de juliol. El 1945 es dóna el pas decisiu, de dos dies festius passem a tota
una setmana i les de la Magdalena es converteixen en les principals festes que
la ciutat celebrarà al llarg de tot l'any.

Recordem quan el 1960 i per
coincidència amb les Falles va optar-se per avançar la setmana de festes, amb
una gran polèmica per aquella decisió o el canvi per pluja de la desfilada de
gaiates del 2008 o de la coincidència electoral del 2004.
Ara, a les portes de la
celebració del 2020 és el coronavirus qui ha fet que per primera vegada hàgem
d'ajornar tota la setmana de festes, restant a l'espera de l'evolució del virus
per trobar les millors dates per recuperar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada