Tal vegada en altres
circumstàncies, i més en aquest 2020, en què hui divendres haguera estat un dia
important dins les festes magdaleneres, aquest fet de l'arribada primaverenca,
m'hagués passat desapercebut, però ara, en aquests moments, el fet pren un
altre valor, convertint-se en un desig, ja que de la mateixa manera que a
l'inici de la primavera, cada any, tot reviu, també nosaltres reviurem
d'aquesta trista realitat actual i prompte viurem a fons tot el que el final de
l'hivern no ens ha deixat viure.
Malgrat estar confinat la
meua ment no deixa d'imaginar les poques o tal vegada moltes hores i dies que
falten per eixir d'aquest mal somni i poder gaudir de les coses bones de la
vida, ara que els dies comencen a ser més assolejats, la temperatura perfecta i
la brisa refrescant, elements ideals per gaudir de l'aire lliure, del camp, de
la muntanya, dels espais del nostre terme, sense anar més lluny, per percebre
la felicitat.
Tot i això també aquest
confinament em fa reflexionar que, en eixir d'aquesta, hem de fer l'esforç i
considerar prioritari poder fer un país, una ciutat, un poble, millor on viure
i gaudir, més amable, social i saludable, on poder passejar sense cap problema
ni restricció.
Però, torne a la realitat, i
hui primer dia de primavera, seguisc confinat! No m'agrada la paraula...
Assomat a la finestra de casa contemple el panorama... ningú pel carrer, pense
"al meu raval som disciplinats", i seguisc reflexionant...
La meua vida quotidiana ha
estat saccejada, som fràgils i ens necessitem amb respostes col·lectives més
que individuals, a part de la televisió, de la ràdio, de la lectura, de l'ordinador
amb milers de finestres que ofereixen de tot, he comprovat aquesta darrera
setmana l'eficàcia i eficiència dels grups de WhatsApp que no paren d'enviar
acudits escrits, consells per fer front al Coronavirus, vídeos suposadament
divertits on aflora una creativitat a vegades increïble fins a l'extenuació
sensorial i, fa un parell de dies, mil i una felicitacions per Sant Josep i el
dia del Pare.
I ara, hui, 24 hores després
de l'inici de la primavera i després d'uns pocs dies de confinament, descobrim,
conseqüència d'aquesta nova crisi global ara en forma de virus, que s'està
reduint a tot arreu l'aire contaminat que respirem, que milloren les situacions
d'emergència climàtica, fins i tot he vist un vídeo "amb peixets"
nadant per les netes aigües dels canals de Venècia, i de segur que no tardarem
a veure's també beneficis a les nostres platges fruit de l'obligada limitació
del turisme embogit dels darrers temps.
Ara, des del confinament, és
el moment de continuar potenciant el compromís i la responsabilitat individual,
que ens fa millors persones, veïns i ciutadans, i això vol dir manifestar
solidaritat, generositat, empatia i sacrifici per preservar la vida. L'aturada
forçada pel fotut coronavirus, vet per on, és qui ens fa adonar-nos de tot això
en aquesta acabada d'estrenar primavera. Així que des de les limitacions
temporals, benvinguda siga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada