Cultura, festa i finalment.. vida social.

El dijous vaig fer en aquest mateix blog un resum personal de les activitats culturals que al llarg de l'any i a parer meu més impacte havien despertat entre el veïnat; ahir divendres, penúltim dia de l'any, vaig fer una segona valoració, amb un esquema semblant a l'anterior, però donant protagonisme a les activitats festeres; hui, dissabte i darrer dia de l'any, voldria tancar aquest cercle, afegint una tercera valoració a la cultural i festera, la dels esdeveniments socials, del dia a dia del palpit de la ciutat i que, sempre a parer meu, més impacte o ressò han causat.

Per no perdre el fil seguiré el mateix esquema dels resums anteriors, és a dir, aspectes importants i destacats de cada mes.

Gener: L'any va començar, després d'un perioode informatiu, amb l'activació del sistema de control d'accés al nucli històric de la ciutat a través de 22 càmeres capaces de llegir les matrícules dels vehicles, multant als no autoritzats. Mesura que, ara, quasi un any després, ha aconseguit la reducció en un 15% del pas de vehicles pel centre.

Febrer: Va iniciar-se amb la posada en marxa del projecte de remodelització i mobilitat de vianants i ciclista de l'avinguda de Lledó que, no exempt de polèmica i amb un termini d'11 mesos, a hores d'ara està a punt de finalitzar. També un acte emotiu i simbòlic va tenir lloc en aquell més, a més de desplegar-se a la façana de l'edifici nou de l'ajuntament una lona en suport al poble ucraïnés amb el lema "No a la guerra" va ser il·luminada per uns dies la font de la plaça amb els colors de la bandera ucraïnesa (blau i groc) en mostra de solidaritat.

Març: Dos esdeveniments són recordats amb força, l'inici d'una nova edició del projecte "L'escola canta" que va aglutinar més d'un millar d'escolars al voltant de la música, treballant a la vegada la llengua i la cultura valenciana; d'altra banda, la solidaritat de la ciutat va manifestar-se a través de la Regidoria de Benestar Social, Dependència i Infància, atenent-se 206 persones ucraïneses que van arribar a la ciutat des de l'inici de la guerra, un total de 76 famílies i 93 menors que van integrar-se al teixit social de la ciutat.

Abril: L'ambaixador del Japó el senyor Kenji Hiramatsu primer, i el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, quasi a continuació van protagonitzar sendes visites institucionals. Quasi a la fi de mes va celebrar-se la V edició d'Escala a Castelló, amb visites als vaixells i una àmplia oferta d'activitats perquè tots els castellonencs poguérem gaudir de la gran festa del mar.

Maig:  Es formalitza la compra municipal de tres parcel·les que sumen uns 10.000 metres quadrats al voltant de l'estació de Renfe amb l'objectiu de destinar-les a la construcció d'un aparcament en superfície així com per a una possible i futura ampliació del CEIP Jaume I. Sembla que la cosa va endavant...

Juny: És recordat amb força el I Congrés Nacional de Tapes Ciutat de Castelló, que va reunir a la ciutat a prestigiosos cuiners de tot el país i potenciar la gastronomia com a reclam turístic. A proposta de tots els grups municipals de la corporació de Castelló es proposa la concessió de tres Medalles d'Or de la ciutat a la societat castellonenca per la seua actitud exemplar durant la pandèmia, a la Societat Castellonenca de Cultura i al Club Esportiu Castelló en el centenari de la seua fundació; i per al nomenament de Fill Predilecte de la ciutat a Francisco Michavila Pitarch.

Juliol: En ple estiu va obrir-se una nova zona verda de 2.800 metres quadrats al costat de l'avinguda Doctor Clará, guanyant-se un espai públic per al gaudi de la ciutadania, amb una actuació a manera de bulevard amb arbratge, una àmplia plaça amb bancs i amb diverses zones amb jocs infantils, que des d'aquell moment ha contribuït a millorar l'entorn de la zona.

Agost: Tot i que l'ajuntament va voler donar compliment a les lleis en matèria de memòria democràtica iniciant aquell mes els treballs que contemplaven la retirada del monument als Caiguts i la recuperació del jardí en l'espai ocupat pel monument al parc de Ribalta, diferents actuacions i entrebancs van retardar aquella retirada i, hui, la Creu continua presidint encara l'indret i el monument.

Setembre: Va celebrar-se amb el lema "Recuperem els carrers" la Setmana de la Mobilitat Sostenible, programant-se quasi una trentena d'accions en una desena de punts de Castelló fixant com a objectiu la importància de recuperar l'espai públic per a l'ús i gaudi de la ciutadania.

Octubre: Després de sis mesos d'obres de rehabilitació del sostre de pavès va tornar a obrir-se al públic la Torre de Sant Pere a la plaça Les Aules, tornant a ser visitable formant part de nou de l'Itinerari de la Muralla Medieval de Castelló del MUCC. També el II Congrés de Dones de Castelló, organitzat per la Regidoria de Feminisme de l'Ajuntament de Castelló, va reunir a l'Auditori a més de 200 dones, per analitzar les conseqüències derivades del fet que homes i dones hem sigut socialitzats al llarg de la història de forma diferenciada, reivindicant el feminisme del canvi per plantar cara al patriarcat.

Novembre: Es culmina, després de nou anys de tramitació l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana en conjunt que projecta la ciutat dels pròxims 20 anys, dissenyant un model de ciutat compacta i sostenible, que cus els barris racionalitzant l'ús del territori i dels recursos, i donant resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari. I si l'aprovació del PGOU va ser la gran notícia, no ho va ser menys l'altre esdeveniment del mes, la celebració de la I Cimera hispanoromanesa una cita bilateral que va reunir a la nostra ciutat a dues àmplies delegacions dels governs d'Espanya i Romania encapçalades pel president del Govern d'Espanya i pel primer ministre de Romania i que, sens dubte, va contribuir a reforçar les vies de col·laboració i estrényer els vincles entre tots dos països.

Desembre: Es retira tota la tanca del parc de Rafalafena obrint-se a la ciutat els seus 36.000 metres quadrats, generant-se a partir d'aquell moment un espai verd obert, més integrat a la ciutat, sense barreres visuals i que ha ajudat a augmentar la percepció de seguretat. I com no podia ser d'altra manera, és el desembre el mes del pressupost, vora 196 milions d'euros es la quantitat que  gestionarà el consistori l'any 2023 pel funcionament local i el manteniment i reforç de les polítiques socials i verdes i també per un nou impuls econòmic, en definitiva per fer una ciutat oberta, sensible, moderna, amable i per les persones.

Amics, el temps s'esmuny de les nostres vides, tan ràpid com anem sumant anys, confiem que aquest 2022 quan a mitjanit se'n vaja, s'emporte lluny problemes i preocupacions. L'any s'acaba, però el món no, així que vos desitge any bo, un any complet, un any honest, un any perfecte, un any millor, un any positiu, en definitiva, un any ple de virtuts i cap defecte i que seguiu fidels a aquestes lectures. Feliç any nou!

Recordant notícies festeres d'un any mogudet...

Si ahir parlàvem d'esdeveniments culturals artístics hui ho farem dels festers, en un any, el 2022, que podríem qualificar sense por a errar "de mogudet". Comentaré algunes coses que a parer meu m'han cridat més l'atenció. De segur que vosaltres en recordareu unes altres tant o més importants que aquestes; per fer-ho seguiré el mateix procediment emprat ahir, per mesos.

Gener: El primer acte a recordar, naturalment la "Cavalcada de Reis" amb un recorregut més llarg i sense llançament de caramels, circulant per carrers més amplis per evitar aglomeracions de públic. Pocs dies després va haver-hi una reunió des de l'alcaldia amb representants del món de la festa per començar a perfilar les mesures de cara a la Magdalena relatives a les carpes, al control d'aforament a caus i distàncies de seguretat en els diferents actes.

Febrer: La pandèmia semblava anar superant-se i la festa guanyava la Covid, surava l'esperança que ni taxes, ni horari reduït en gaiates i colles i poder viure una magdalena gairebé normal. Al mateix moment la festa s'alimentava amb l'acte de renovació de bandes i, després de mes i mig d'expectació, es feia públic l'avanç del programa festiu.

Març: I arriba la setmana festera esperada, una setmana amb molta pluja i molt de fred on les cancel·lacions i els ajornaments dels actes van ser continus a causa de les condicions meteorològiques. La tònica festera pot resumir-se en canvis, reprogramacions i suspensions a causa del temporal. Tot un goig sense alegria, frustrant-se allò amb què es comptava i que tant s'esperava.

Abril: Vam deixar enrere unes festes de la Magdalena marcades per diferents polèmiques. Unes festes locals que van resultar poc internacionals. Sempre amb la recurrent polèmica de les dates, de les molèsties i amb la notícia, com Vítol anual, de la quantitat d'escombraries recollides. I com gairebé quasi tot depén de perspectives, van ser diverses i interessades les conclusions segons la nostra subjectivitat.

Maig: El mes dels "Estatuts Festers", que aprovats pel Consell Rector van passar primer per la Junta de Govern dels tres socis de l'Acord de Fadrell (PSPV, Compromís i Podem-EUPV) i, a continuació per la corporació municipal en ple per, a continuació entrar en vigor. També vam tornar a tenir la tradicional Festa de la Rosa a la plaça Major i les serenates del mes de maig en diferents espais de la ciutat, una de les tradicions més antigues de la ciutat i, per descomptat, les Festes de Lledó aquest any amb una inusual expectació per l'obligada modificació del trajecte de la processó a causa de les obres de l'avinguda.

Juny: Després de les limitacions provocades per la pandèmia la Nit de Sant Joan va tornar en gran. El Patronat Municipal de Festes de Castelló va adherir-se a la sol·licitud de declarar BIC les Gaiates a la vegada que una nova Junta de Festes de Castelló, oberta als col·lectius festers, anava prenent cos. Espectacles taurins, focs artificials, "tardeos", revetles, cites gastronòmiques o concerts, van centrar l'activitat de les festes patronals de Sant Pere al Grau.

Juliol: Va tenir lloc la primera elecció de reines des del 2019, ja que des de llavors, la pandèmia havia impedit la celebració de les festes. Selene Tarín i Alejandra Sáez van ser les triades per l'any 2023. Mascletà, ball i sopar de pa i porta van conformar la programació per Sant Cristòfol, patró de la ciutat.

Agost: Tot i ser un mes "poc fester" a la ciutat, van iniciar-se el preparaments per lligar dates amb artistes i pirotècnics de cara a la Magdalena, per la coincidència en el 2023 amb Falles, tractant d'evitar sorpreses de darrera hora.

Setembre: Les imposicions de bandes a les reines de les festes al Teatre Principal va marcar el protagonisme indiscutible de l'inici del cicle fester, esdeveniments complementats amb la celebració del 771è aniversari del Privilegi del Trasllat de Castelló. Una vintena d'actes i esdeveniments que es desenvoluparen durant cinc dies en què a la ciutat vam celebrar les festes fundacionals.

Octubre: S'inicia la ronda de reunions periòdiques entre l'alcaldessa, el president de la Gestora de gaiates i els presidents de les diferents gaiates per abordar conjuntament temes d'interés per al col·lectiu com millores a la megafonia del Palau per a la celebració d'actes, els sistemes d'ancoratges per a la instal·lació de carpes durant les festes o la possibilitat d'exposar al Palau de la Festa les gaiates de mà. També va obrir-se en aquells dies el termini per presentar les candidatures per a optar a Pregoner i Pregoner infantil de 2023.

Novembre: Va resultar un mes molt actiu, d'una banda, s'aprova un nou mètode per l'elecció del disseny de cartell i polsera de les Festes, abandonant el tradicional concurs i professionalitzant la seua creació, d'altra se celebra una gran festa a la ciutat pel centenari del patronatge de la Mare de Déu del Lledó. Continua el confrontament entre Gaiates, Cavallers i Moros i l'Ajuntament per les multes imposades pel deficient ancoratge de les carpes de Magdalena, arribant-se als tribunals. I un acte senzill, però emotiu té lloc també aquell mes, "Ecovidrio" l'entitat encarregada de la recollida i el reciclatge dels residus d'envasos de vidre d'un sol ús que funciona a Espanya, lliura a Castelló un adreç de llauradora per a la reina de les festes fabricat amb vidre reciclat, que aquella lluirà el dia de la romeria.

Desembre: Amb el vot en contra del PP i Vox és aprovat el pressupost de Festes per l'any que estem a punt de començar. Uns comptes que pugen a 2,2 milions d'euros, sent lleugerament superiors als del 2022, amb una aportació municipal d'1,6 milions.

Com veiem aquest ha estat un any diferent i ple dʼesdeveniments, un any en què malgrat les dificultats de tota mena hem gaudit de festa, en què s'han iniciat nous projectes, amb bones i males experiències, però un any en resum, festivament parlant, mogudet i genial.

 

Un any de cultura postpandèmica.

S'acaba l'any 2022 a les dotze de la nit del 31 de desembre, moment en què estrictament no passarà res. El rellotge seguirà el curs i serà com qualsevol mitjanit de qualsevol altre dels 365 dies que té cada any. Però, no obstant sí que està passant i passarà alguna cosa.

Una cosa psicològica que té el seu preludi aquesta darrera setmana, la necessitat de mirar enrere i preguntar-se què ha passat en aquest any que se'n va, de recordar i fer balanços de finals d'any; balanços de tota classe, econòmics, patrimonials, comptables, introspectius, d'accions i intervencions i molts altres tipus.

Jo us propose ara i ací recordar l'any cultural del nostre estimat Castelló. Naturalment, no vaig a fer un repàs de tots els actes culturals que a la ciutat s'han desenvolupat aquest 2022, cosa del tot impossible i impensable, però si, recordar, aquells esdeveniments que al llarg de l'any han suposat un abans i un després a la cultura local.

Partint d'una visió personal i acceptant d'entrada que ni són tots els que hi són, ni hi són tots els que són vull recordar algunes accions dels dotze mesos, navegant profundament per la memòria i revivint moments seleccionats del passat que són significatius...

Gener: Va començar el cicle de concerts "Raval de Músics" organitzat per l'Ajuntament de Castelló a través de la Regidoria de Cultura que aquest any va apostar per la música del territori amb 10 bandes de Castelló i de la resta del País Valencià, alternant amb la campanya "Dijous de teatre".

Febrer: Huit concerts amb artistes nacionals, internacionals i talent castellonenc van conformar el programa de la trentena edició del "Festival Jazz a Castelló" amb diferents estils, convertint la ciutat per uns dies en la capital del jazz al país.

Març: "Mes de la dona"; més d'una dotzena d'actes culturals, tallers, teatre, concerts, commemoracions, visites, conferències o projeccions van desenvolupar-se al llarg del mes, donant protagonisme a Pepa Cases, Lorena Paz, Anna Freixas, Aranxa Dominguez o Anna Àvila entre altres artistes i intel·lectuals.

Abril: Consolidant Castelló com a referent internacional del millor circ contemporani el festival "Grau de Circ" en la seua tercer edició va omplir el Parc de la Panderola i la Plaça Sète d'espectacles de primer nivell oferts per onze companyies de diferents països, amb gran acollida de públic familiar.

Maig: La "Fira del llibre" en la seua 38a edició celebrada al parc Ribalta al costat de la "Nit de l'Art" amb activitats en galeries, espais culturals i projectes artístics, juntament amb el "Festival de danses de l'Antiga Corona d'Aragó" van ser els tres pilars bàsics de la cultura al nostre poble.

Juny: Una nova edició de "Marte", la fira d'art contemporani de Castelló va obrir les portes al veïnat, una ocasió única per a veure en un mateix temps i lloc l'oferta més nova de l'art actual, amb un doble objectiu acostar l'art més innovador als castellonencs a la vegada que promocionar els artistes i oferir d'obres d'art contemporani.

Juliol: Temps de calor i nou cicle "Dilluns al ras" amb quatre concerts a l'aire lliure al templet del parc Ribalta, una iniciativa conjunta amb la Fundació Guitarrista Manuel Babiloni, conjugant noms internacionals i talent de Castelló en memòria del mestre i per retre homenatge al músic castellonenc, amb alternança en el cicle "Concerts al Pinar", una aposta clara per la cultura musical i per dinamitzar i omplir de lleure l'entorn únic i privilegiat de la Pineda del Grau de Castelló.

Agost: Les observacions nocturnes del cel des del Planetari o les visites guiades teatralitzades a diferents espais emblemàtics de la ciutat, al costat del cicle "Contes a peu de la mar" amb la finalitat de fomentar la lectura en els més menuts, van conformar les principals activitats d'aquell calorós mes.

Setembre: El gran protagonista cultural del mes, sens dubte, va ser el "MUT" seté festival internacional d'arts escèniques sense text, una de les propostes més atractives i innovadores de la Regidoria de Cultura durant els darrers anys; 27 actuacions gratuïtes adreçades a tots els públics desenvolupades en 6 localitzacions diferents a l'aire lliure i amb artistes i companyies de diversos països europeus van servir de porta de retorn dels veïns a la ciutat després els mesos estivals.

Octubre: La "Mostra d'Arts Escèniques de Castelló" en la seua 8a edició va ser l'encarregada de capitalitzar la cultura als carrers; diferents propostes polièdriques que van mostrar les diferents cares de les arts escèniques amb diversitat d'estils de música, teatre i dansa, apropant la cultura al públic de Castelló, promocionant el contacte directe entre la ciutadania i els artistes, i generant sinergies culturals de primer ordre.

Novembre: L'element més recordat i més valorat va ser la Fira valenciana de música "Trovam", diversa i participativa, el certamen professional més important de la indústria musical a la Comunitat Valenciana amb actuacions en directe, debats, conferències i una presència destacada de programadors, músics, promotors, mànagers i de tots els agents que formen part de la cadena de valor musical.

Desembre: "Nadal al Raval", amb quatre espectacles de dansa adreçat al públic infantil, i "Nadal de Corals" i "Nadal al Grau", cicles d'audicions musicals interpretades pels corals i grups musicals de Castelló van obrir les portes a les festes nadalenques i tancar l'any cultural.

Tot un luxe, tot un repte, tot un èxit per una ciutat que es mou en tots els sentits, per molts anys!

Qui la dirà més grossa i qui més creïble...

Hi ha dies en què un no sap si creure's o no el que diuen les notícies. Avui, especialment, és un dia per qüestionar-s'ho. Com és sabut és un sa costum marcat per la tradició en el Dia dels Innocents, hui 28 de desembre, que ràdios, televisions i diaris físics o digitals, publiquen notícies falses, notícies parany, en to de broma per commemorar aquesta efemèride que solen referir-se tant a famosos com a institucions, empreses o partits polítics.

I és que innocentada , com a primera accepció del diccionari és "broma o desengany que es dóna a algú en el dia dels Sants Innocents". Aquest any de segur que no serà diferent i tornaran a haver-n'hi, al costat d'aquelles fàcilment detectables, altres de molt sofisticades, que tot i estar previnguts, ens faran "picar" i caure.

La publicació d'innocentades als mitjans és un costum que ve molt de lluny, malgrat que en els darrers anys crec que la societat viu molt crispada, i estem perdent el sentit de l'humor, sent cada vegada més difícil trobar la veritable innocentada, perquè abunden les notícies falses o increïbles.

Per això, aquest matí, he volgut fer una prova. He començat a repassar alguns dels titulars dels mitjans més propers per veure si esbrinava, si descobria, la innocentada que de segur s'amagava i amb la que els diferents editors volien "fer-me caure". He de confessar-vos que després d'escoltar, llegir i rellegir no m'ha estat gens fàcil descobrir-les.

És veritat que algunes eren grosses i fins i tot tenien un doble sentit, com aquella que publicava el diari "Castellón información" amb fotografia inclosa i el titular "Detenidos tres okupas en la casa de Papa Noel en la plaza Mayor de Castellón", aquella altra escoltada en una emissora de ràdio local i que també es pot llegir al seu Web que afirmava "La avenida Lledó cambia de nombre y se llamará avenida Europa", notícia que, per fer-la més creïble justificava l'emissora afirmant que aquell canvi de denominació obeïa a una normativa de la Unió Europea que obligava les administracions a incloure el terme Europa a les obres cofinançades amb fons europeus, o aquella altra que també té l'avinguda com a protagonista, publicada per "Castellón Diario"" que anuncia amb el titular " La Teoría de Darwin se confirma tras el hallazgo en las obras de Lledó", la paralització indefinida de les obres per l'aparició de les restes òssies de l'homínid més antic del món.

Però al costat d'aquestes que diríem resulten molt obvies, clares i evidents, de segur que hi haurà altres que tot i buscades amb insistència i cura no he aconseguit descobrir i és que en molts casos, la realitat arriba a superar la ficció i és que ens acostumem a admetre el que és inversemblant com una cosa quotidiana que ni ens sorprén, ni ens escandalitza.

Si fa només uns mesos ens hagueren dit que tindríem una llei trans o si els delictes de sedició i malversació serien reformats al Codi Penal, simplement hauríem cregut que es tractava d'una mentida és a dir d'una innocentada difícilment admissible; tanmateix, han estat ja aprovats i publicats al BOE, són una realitat.

Per això, entre d'altres notícies m'ha generat dubtes de veracitat aquella que publicada pel "Mediterraneo" diu que " Rozalén apareció ayer martes por sorpresa en Moncofa en el homenaje a su intérprete de signos, Beatriz Romero" doncs és sabut i cert que Beatriz és intèrpret de llengua de signes i acompanya des del 2011 la cantautora manxega als seus concerts, o aquella altra que sembla menys creïble, però que també podria passar per certa publicada per "Actualidad Valenciana" que front l'absència de nadons amb aquests noms afirma que "Almassora bonificará a familias que llamen a sus hijos Llorenç y Quitèria" i per què no?

Innocentades sense malícia que faran que hui, més que mai, ens qüestionem les coses, assumint una decisió i optant per fer un pas a risc d'equivocar-nos, però no passa res, hui és el dia, hui són els sants innocents, qui la dirà més grossa?, i qui més creïble?, demà els mateixos mitjans ens desvelaran els seus paranys misteriosos...

No podem ser diferents?

Era una notícia esperada, tard o prompte havia de tornar a passar. Va ocórrer ja el 2018, la figura del Nen Jesús del Betlem que cada any instal·la l'Ajuntament de Castelló als voltants de la Cocatedral de Santa Maria va desaparéixer, sent en aquella primera ocasió substituïda per un llaç groc, sense arribar a conéixer-se de com es va col·locar, de qui el va col·locar i, el que era més greu, l'autoria de la desaparició de la figura, apuntant-se el fet a les anomenades brigades antifacistes de Castelló. Un fet lamentable que atemptava contra el respecte cap als símbols dels castellonencs i del que, reposada al cap de pocs dies prompte vam oblidar-nos.

No va ser aquella acció vandàlica gens innovadora, malauradament diferents col·lectius i en diferents ciutats en anys anteriors havien fet ja el mateix, només cal recordar el cas de Santiago de Compostel·la en els anys 2012 i 2014 o de Getafe el 2012. Tampoc va ser la darrera, novament els betlems d'Orense o Vila-real el 2019, Leon 2020 o la localitat veïna de Canals el 2021, van sofrir també els robatoris.

També aquest 2022 ja s'havien produït actes semblants a Donòstia o Benimaclet i, poc hem tardat a Castelló en repetir el fet.

Hui mateix, aquest dilluns després de Nadal, novament s'ha produït la sostracció intencionada del Nen Jesús, desapareixent de la seua ubicació habitual entre les figures que representen la Verge Maria i Sant Josep.

Només fa cinc anys en què aquest naixement, va canviar de lloc, passant de la seua ubicació primigènia, els porxos de l'ajuntament, a una de les ales de la cocatedral de Sant Maria, espai molt més apropiat, però sembla que menys vigilat, ja que en aquest temps la figura ha desaparegut en dues ocasions.

La figura robada, confeccionada amb tires de llums, han tornat a ser víctima del gamberrisme d'uns pocs incivilitzats de la ciutat. No podem ser diferents? No seré jo qui ho afirme, ja ho va dir en el seu moment Einstein: "Bogeria és fer el mateix una vegada i una altra", per tant, aquesta gent que ha tornat a fer el mateix, són bojos, sembla que han perdut la raó o que pateixen una malaltia mental.

I estem parlant d'una peça que no és menuda, que no cap en una bossa i que, possiblement haja estat un acte realitzat per una persona en complicitat amb altres. Vull entendre que aquest robatori haja estat una broma de mal gust per centrar l'atenció en alguna altra cosa, i que no siga un sentiment anticristià el que haja mogut l'autor o autors a fer l'acte, que ha estat més prompte un acte de vandalisme més o menys innocent que un crimen d'odi religiós.

Siga quina siga la intenció dels lladres, l'acte posa la cultura nadalenca sota una llum diferent i vull pensar que és el poder de la broma de mal gust. Esperem que el servei de la Policia Local actue amb més celeritat que ho va fer en l'ocasió anterior i el fet no s'oblide i, a la vegada, que el servei de manteniment de l'enllumenat de la ciutat darrer responsable de la figura i tot el conjunt trobe una ràpida solució per omplir "el buit" deixat pel Nen Déu.

Diuen els que entenen que la consciència de la societat castellonenca ha variat en els darrers anys, que tenim més cura del medi ambient, que els veïns ens preocupem més per la sostenibilitat, que ens modernitzem "pujant al carro" de la transformació digital de manera ràpida, és possible, no ho dubte, però que repetim el fet del robatori del Nen Jesús del pessebre, acte a la vegada que vandàlic gens nou, diu molt poc dels meus veïns.

Hauríem de ser diferents en altres coses, hauríem de ser notícia als mitjans de comunicació per altres fets i èxits i no per banalitats com aquesta. Trist servei ens fa aquell que aprofitant les dates nadalenques "ha fet desaparéixer" d'amagat una part del patrimoni de la ciutat, del patrimoni de tots.

La tradició botànica al Nadal del nostre poble.

Al costat de l'avet i la flor de pasqua dues espècies vegetals que no van començar a ser "moda" per guarnir les llars familiars, carrers i places del nostre poble, en aquests dies nadalencs fins els anys 40 del segle passat, que el pas del temps ha consolidat com a elements que van arribar per quedar-se, competeixen amb tres plantes silvestres emprades amb anterioritat per a ornamentar les llars de ravals i vila, a qui cada any que passa veiem guanyen la batalla.

Tres plantes que pertanyen a la família dels arbustos, els fruits de les quals maduren a la primeria de l'hivern, pels voltants de Nadal i les què se'ls ha atribuït al llarg del temps una sèrie de propietats relacionades amb la fortuna o la protecció de les persones i principalment de la llar. Molt buscades per les nostres contrades en temps passats i que ara, hui en dia, a més a més de ser escasses són pocs els castellonencs que arriben a diferenciar-les.

Quines diríeu són aquestes plantes silvestres? De segur que us sonaran, estic parlant del vesc, el grévol i el galzeran. Us conte alguna cosa d'elles i també alguna curiositat...

El vesc és un subarbust que viu damunt les branques, principalment les dels arbres de fulla caduca. Té les fulles groguenques i unes baies arrodonides de color blanc. El fet de no créixer sobre el sòl, sinó sobre algunes espècies d'arbres, li ha donat un halo de misticisme i de pertinença més al cel que a la terra i la consideració en molts casos de planta sagrada de la natura amb propietats medicinals i hi ha qui creu que porta bona sort; per això és costum de regalar-ne ramets per aquestes festes. Una antiga tradició del nostre poble diu que el dia de Santa Llúcia cal cremar el vesc de l'any que ha transcorregut i substituir-la per una branqueta nova que romandrà a la porta o entrada de la casa.

El grévol és un arbust que pot arribar a mesurar fins a 20 m d'alt i normalment viu fins a 100 anys. Les fulles són de color verd fosc brillant, rígides i amb vora espinosa. És una planta dioica, amb peus mascle i peus femella, trobant-se els fruits rojos, que poden arribar a durar tot l'hivern en la planta, solament als exemplars femella. Pel color dels seus fruits d'un roig intens i les fulles punxegudes, és una de les plantes que per més temps s'ha associat a Nadal.

Una de les imitacions més preades del grévol és el galzeran anomenat popularment com cirerer de Betlem, amb fulles no tan punxegudes i baies més grosses, però amb uns colors molt semblants. A l'hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella que destaca sobre el verd fosc de les fulles. De la mateixa manera que el grévol, té un seguit de propietats medicinals i cosmètiques que el fan molt atractiu.

I ara les curiositats promeses:

A la vegada de ser considerat el vesc com a planta de la bona sort, associat al vell mite segons el qual si dues persones passen per sota d'una branca de vesc per Nadal, sense importar de qui es tracte, es veuran obligats a besar-se, a molts llocs del món és considerat una plaga, ja que aquesta planta pot atrofiar el creixement d'alguns arbres, fins i tot fer que arriben a morir. Felicitat i desgràcia, sort i mort en una mateixa planta....

Al grévol els antics, l'anomenaven Tinne, que significa "el guardià de la saviesa durant l'època fosca de l'any" i es diu que els druides l'utilitzaven per confeccionar les seues varetes, ja que la seua fusta té una propietat quasi màgica i es que per ser tan dura no sura a l'aigua, cosa que passa amb molt pocs tipus de fusta. Saviesa, duresa, màgia...

A més a més de considerar el galzeran com el millor remei vegetal per tonificar les venes revelant-se com un suport natural a explorar per al tractament natural de les varius, flebitis, edemes i afeccions del tracte urinari, les branques d'aquest arbust per la seua duresa i resistència s'han usat per molt de temps per netejar l'interior de les bótes de vi. Medicina i aprofitament en el quefer diari de la mare natura...

Vesc? Grévol? Galzeran? Paraules més properes al nostre terme que muérdago, acebo o rusco que serien les equivalents en castellà. Tal vegada un sonen més, però a més de reconèixer les plantes tant de bo també recordeu els seus noms en la nostra llengua, també a la botànica, el dia de Nadal, trobem cultura castellonera.

La fusta com a element màgic de Nadal

Des de sempre el foc i l'escalfor i la llum de la fusta cremant han estat els elements que han acompanyat el nostre poble, sobretot en les gelades nits de desembre. Però tot canvia, i primer van ser les llars de foc les que, de mica en mica, van anar desapareixent dels menjadors de les cases del raval, substituïts per les estufes de gas, els radiadors d'oli o aparells de resistència elèctrica, més nets i fàcils d'emprar; després, el canvi climàtic ha anat fent la resta i, a hores d'ara, el desembre a Castelló no està sent gens gelat, per la qual cosa, ningú troba a faltar en aquests dies nadalencs ni l'abric, ni els guants en eixir al carrer, ni tampoc l'escalfor dels troncs a la vora del foc dins les llars.

Malgrat que el temps no siga fred, si teniu la sort de tenir llar de foc a casa, entendreu que la contemplació de la fusta cremant ajuda a crear un ambient de confort, comoditat i calidesa i gaudint dels espetecs i del seu caliu, voldria que ens endinsàrem, encara que fos només uns instants, per reflexionar al voltant del sentit del foc i la seua relació amb Nadal.

I és que el foc que tradicionalment s'encenia a les cases a la nit de Nadal, era i gosaria dir és encara una pràctica ancestral lligada a demanar fertilitat de cara al nou cicle natural que està a punt de començar i, a la vegada, el foc se'ns apareix com a símbol de purificació, ja que significa l'expulsió del mal.

Molts autors ens parlen que a les flames del foc sempre era fàcil reconéixer un rostre amic, o que les persones podem oblidar molts fets, situacions, amics... però que mai no oblidarem el foc de la llar on vam viure la infantesa, per no parlar de com entre les tradicions més arrelades del nostre poble trobem i celebrem el naixement de Jesús i sempre hi és present el foc de la llar.

Recorde com en somnis com a una de les cases tradicionals del Raval, quan jo era xicotet, com passava en moltes altres cases la família s'aplegava en arribar aquestes dates al voltant d'una llar de foc i escoltant els espetecs o mirant els jocs de les guspires recordaven els avantpassats, i es feia el silenci que només trencaven els espetecs de la llenya per recordar-los des d'una intimitat càlida i entranyable, tot just abans de celebrar amb alegria, amb Nadales i torrons el naixement de Jesús, i com sense comprendre-ho massa, la mirada sobre el foc ens convidava a la reflexió i, a la vegada, ens reconfortava per l'escalfor que ens oferia, fent-se realitat aquella dita "Nadal vora el foc, contes i jocs".

Fins i tot en algunes cases la cendra de la fusta que es cremava la nit de Nadal, era recollida l'endemà com a element quasi màgic, emprant-se com a adob per al camp, ja que li atribuïen propietats fertilitzants per a la terra i fins i tot alguns l'empraven per a guarir les febres. Una tradició del tot perduda, la de la màgia de la fusta cremada aquesta nit, que convertida en brasa, calia mantenir-la viva fins a Cap d'Any com a símbol de protecció de la llar.

No sé si serà cert o no, però he sentit dir que " els troncs de Nadal", uns deliciosos dolços en forma de tronc de xocolata o massapà típics d'aquestes dates, tenen el seu origen precisament en aquesta tradició nadalenca, record de la fusta com a element màgic.

I si el foc i la nit semblen elements màgics sempre, en aquesta nit de Nadal, època de tot l'any a la vegada més fosca i més lluminosa des del punt de vista de la fe pels creients, són uns amics molt especials, i de sempre ha vingut de gust quedar-se una bona estona simplement mirant-lo com a una força brutal amb poder destructiu, però també molt creatiu associat amb el que és diví, sent també símbol de canvi, de purificació i de sacrifici.

I malgrat que no faça temps d'encendre fusta, jo us convide a imaginar-vos per un instant front una llar de foc i preguntar-vos, a mi que em mostren les flames? De segur que hi haurà coincidència en la resposta: calor i llum. Doncs bé, el meu desig és que la vostra llum supere en creix la foscor de tot allò que us envolta, que tingueu unes bones festes i que no falte mai "fusta" a la vostra vida per un bon foc interior que escalfe i done llum a tots aquells que estiguen al vostre voltant.

Sopar de "Nochebuena" a una pesseta... econòmic?

Fa ja un bon grapat d'anys que van desaparèixer les pessetes de la circulació monetària del nostre poble, quan els euros van venir per quedar-se. Poc va costar-nos adaptar-nos a la nova moneda, i amb el temps hem vist com aquell canvi, lluny de frenar la pujada continuada de tots els productes, per allò del redondeig, va suposar un augment considerable de les despeses familiars, que continua notant-se cada dia que passa i més encara en dates tan assenyalades com les que ens aprestem a viure.

Una situació, que va en augment any rere any i que es fa palesa no tan sols en els productes considerats bàsics, si més no també en els productes o elements que, en general, classifiquem d'oci, cas de les entrades dels espectacles, els viatges o la restauració, dinar o sopar fora de casa.

I si "fer un extra" en un restaurant en un dia qualsevol pot resultar bastant onerós per algunes butxaques, més encara ho és si aquell àpat es realitza en dia festiu i molt assenyalat en el calendari, ja que al cost dels productes consumits cal afegir les despeses "extra" del personal per treballar en aquells dies en què a ningú li ve bé fer-ho.

Només cal veure els preus dels menús que ofereixen els diferents restaurants del nostre poble per aquests dies de Nadal, cap d'Any o Reis. Per això, resulta molt curiosa la notícia que tal dia com hui el 23 de desembre de 1912, fa 110 anys, publicava a la sisena columna de la primera pàgina el periòdic local "Heraldo de Castellón", en referència al servei de restaurant que, el bar Inglés, situat en l'aleshores carrer d'en Gonzalez Chermà i ara d'Enmig, enfront de l'església de Sant Miquel, s'aprestava a oferir pel "sopar de Nochebuena".

El senyor Montesinos, propietari de l'establiment anunciava "por una peseta podrá el que quiera celebrar la cena de Noche Buena muy opíparamente", oferint un menú composat per dos plats, entremesos, pa, vi i postres, a la vegada que anunciava que també es podien servir coberts de més preu i a la carta.

Una pesseta de l'època, que per fer-nos una idea, era el que costaven 20 "Heraldos" en aquell moment. Comparativament i salvant les distàncies, si hui en dia un periòdic val 2'5-2'6 euros, estem parlant d'un sopar d'entre 50 i 60 euros, que no és gens moderat.

Llegia aquesta mateixa setmana una notícia que deia: "El 78% dels espanyols sortiran a sopar tres vegades per Nadal, gastant entre 25 a 50 euros en cada celebració". De manera que, tot i que els preus de la matèria prima, d'una banda, i la inflació per l'altra, no paren de pujar i complicar els menús, els hàbits de consum sembla que amb el pas dels anys no han variat massa i tampoc la relació servei-cost.

Una altra cosa diferent seran les preferències culinàries. Malauradament, la notícia no entra en detalls, desconeixem quins serien els entremesos que "Al Inglés" es degueren servir, així com tampoc sabem res dels dos plats principals, ni dels vins ni de les postres, però de segur que res tindrien a veure amb el punt tant sofisticat amb què ens sorprenen els restauradors castellonencs en aquestes dates.

No he hagut de rebuscar massa per trobar establiments a Castelló que ens ofereixen per aquest sopar plats tan curiosos com l'amanida de llamàntol amb suc fi del seu corall, vel de Burberry i alga de percebe, lluç d'ham a la mediterrània, escamarlà amb emulsió d'alls rostits i caviar cítric o espatlla de xai de llet desossada amb puré aligot de mantega i guisat de ceps edulis; i si parlem de postres trobem entre altres delicatessen neu de Grand Manier amb una gelée de taronja, llimona i or, un semifred de torró d'ametlla i xocolata blanca amb gelat de nata o xocolata amb toffee de pal tallat i torró. 

Que, què?

 

La nit de Sant Tomàs i el Nadal del sol.

Sant Tomàs va ser, segons el Nou Testament, un dels dotze apòstols de Jesús, conegut sovint com a "Tomàs l'incrèdul" pel fet que va dubtar inicialment de la resurrecció de Jesucrist, és venerat com a sant tant per l'Església catòlica com per l'Església ortodoxa, atribuint-se-li l'evangelització d'Orient.

A més a més de ser considerat entre d'altres com a patró d'arquitectes, constructors, treballadors de la construcció, paletes o agrimensors a qui s'invoca en moments de dubte, o de tenir 22 "Tomàs" diferents al llarg de l'any, és el dia d'avui, 21 de desembre, quan només en resten 10 per concloure l'any, el dia dedicat a recordar "Tomàs l'apòstol", dia en què tradicionalment les persones amb menys recursos, especialment les dones grans i vídues, anaven a les cases dels seus familiars o veïns en millor posició, on rebien presents en forma de diners o menjar, com a preludi de Nadal.

Però també el 21 de desembre, puntualment i com cada any arriba l'hivern a les terres de l'hemisferi nord, essent el dia amb menys hores de sol de l'any, amb poc més de nou hores de llum solar a casa nostra, les compreses entre les 8:16 i les 17:39 i, per tant, resultant aquesta la nit més llarga de tot l'any, fet que tradicionalment ha estat recollit en moltes dites i refranys populars, "ser més curt que el dia de Sant Tomàs", "eres llarg com la nit de Sant Tomàs" o "de Sant Tomàs a Nadal, just un pas".

El solstici de desembre és el dia en què tenim el Sol situat més cap al sud de tot l'any, i que menys altura sobre l'horitzó té a les nostres latituds. De fet, el Sol està quasi estàtic respecte al fons d'estreles, i és per això que diem aquests dies del solstici, del llatí solstitium (sol sistere), Sol parat.

I serà a partir de demà quan començarà la reversió de la tendència a l'allargament de la durada de les nits i a l'escurçament de les hores diürnes i tot i que ens endinsem en l'hivern, començarà un nou període de renovació i renaixement. Celebrem el triomf de la llum sobre la foscor i l'inici del compte enrere perquè arribe la primavera.

El ritual del solstici d'hivern, assenyala el moment més fosc de l'any. Sembla que els primers rituals a la història de la humanitat eren una crida perquè el Sol tornara a il·luminar i donar escalfor al dia. Aquest simbolisme encara es manté en les espelmes i llums als arbres de Nadal. El nen Déu és, doncs, el nen Déu Sol que tornava a néixer en les èpoques més fosques de l'any.

En el calendari popular, el solstici d'hivern –el Sol Nou- se celebra per Nadal, i començava l'any natural, i per això el foc de la nit de Nadal, el que es proclama a la missa del Gall, que recorda que aquell animal va ser el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom, és el "foc nou".

Tot i això, no serà hui el dia en què el sol ha sortit més tard i es pondrà més d'hora, ni tampoc tenir el sol més a prop es traduirà en passar més calor, ja que els rajos són més inclinats i la seua capacitat d'escalfar és molt menor, però, pel que fa a la llum és evident que les hores de llum solar a partir de demà mateix, "Nadal del sol" aniran en augment i fins al moment de l'arribada de l'estiu i, això també ho trobem a la veu popular "Nadal allarga el dia i Sant Joan l'escurça".

Així que aprofite per a tots i a totes desitjar-vos molt bon solstici d'hivern i unes festes carregades de consciència a l'hora de comprar, compromís amb les idees, solidaritat amb les persones, coherència amb les accions, salut i un gran hivern. 

El "lio" de la Gaiata com a BICI.

S'acaba de fer públic en aquests dies, la Gaiata no comptarà amb la declaració de Bé d'Interès Cultural Immaterial (BICI) com ho va sol·licitar la ciutat de Castelló adherint-se l'Ajuntament i mig centenar d'entitats i col·lectius a la petició formalitzada pel veterà fester Agustín Mon fa uns mesos.

Aquest és el veredicte de la Comissió per a l'estudi i inventari del patrimoni cultural immaterial de la Comunitat Valenciana reunida dies enrere per estudiar la petició Comissió que sembla després d'analitzar la petició, ha estimat que "les Gaiates de Castelló són un objecte material i que a la petició no s'expressen de manera clara les connotacions immaterials del bé".

I és que la diferència entre materialitat i immaterialitat, en el cas dels béns que han quedat com a llegat d'una col·lectivitat o poble, en el cas de la Gaiata "no es veu massa clar", ja que sembla que la Comissió de valoració entén que es tracta d'un monument, d'un bé tangible, gens abstracte ni eteri, i no d'un bé intangible que constitueix el cabal o llegat cultural de les festes principals de Castelló.

És veritat que des de l'any 1945, la Gaiata monumental és un element material, però són monuments efímers, com les Falles o les Fogueres, concebudes sota el concepte de fugacitat en el temps i no de permanència com a objecte artístic material i conservable, amb un clar component de transitorietat, d'objecte o expressió limitada el temps, i herència cultural que es va transmetent de generació en generació, per això no s'entén gens que des de la Generalitat s'argumente que "no s'expressa de manera clara la connotació immaterial del bé" i propose tramitar "la processó de les Gaiates", la desfilada nocturna dels monuments com una complementació del BICI de la Romeria.

No veuria malament l'argument de la Conselleria de Cultura valenciana si hagueren tingut el mateix tractament les declaracions anteriors en el cas de València i Alacant de BICI per a Falles i Fogueres, que són tan immaterials com les nostres Gaiates. Entenc que artísticament els nostres monuments no assolisquen la categoria i rellevància dels monuments fallers o foguerers, que no siguen tan atractius ni cridaners com ho són els monuments festers de les capitals veïnes, però tal com afirmen veus expertes en patrimoni des de diferents entitats públiques i privades, la simbologia de la gaiata és per a Castelló la mateixa que es manifesta a les falles i fogueres de València i Alacant.

He llegit per algun lloc que des de la Conselleria s'argumenta que en el cas de Falles i Fogueres la declaració de BICI no va efectuar-se tenint en consideració únicament els seus monuments sinó el conjunt de les festes, la convivència de les associacions implicades a la festa, la pólvora, la indumentària, el patrimoni musical o el literari; aleshores em pregunte: no tenim també a Castelló tot açò?

Només se m'acut una explicació que, malgrat la bona voluntat del peticionari i les Institucions que van donar suport a la proposta de declaració de BICI per la Gaiata, aquella no es deguera argumentar amb encert i claredat deixant clara constància de la seua simbologia a la nostra ciutat.

Però, com diuen al meu raval, tot té solució menys morir-se, i, per tant, espere que allò que, inicialment semble a totes llums un greuge comparatiu, siga prompte resolt amb la presentació d'un nou i aclaridor documentari que, considerant no només el monument, sinó tot el conjunt de les festes penitencials i fundacionals de la ciutat, per tot el simbolisme festiu i identitari, puga determinar un canvi en la consideració oficial, fins i tot, abans d'iniciar-se la Magdalena del 2023, el propvinent 11 de març. Tant de bo siga així i "el lio" quede només com una anècdota passatgera...