Tres canvis de data... i tres patrons: El tres com a protagonista a Lledó

De la festa, la vespra. Així l'il·lusió de les coses que estan per vindre alegra més que la mateixa consecució de l'objectiu; la festa grossa de demà comencem a festejar-la ja hui 656 anys després d'aquell 1366 quan Perot de Granyana va trobar la Santa imatge de la Verge de Lledó; una festa que per tres vegades al llarg de la història ha canviat de data de celebració.

En els primers anys, allà pels segles XV a XVII, el poble de Castelló celebrava la festa de Lledó el diumenge posterior al 15 d'agost, festa de l'Assumpció de Maria, data que cada any que passava resultava poc encertada per caure en ple estiu; a principis del segle XVIII va endarrerir-se al primer diumenge de setembre, però per ser encara dates d'estiu i trobar-se molts veïns a les alqueries, la data tampoc va resultar encertada, de manera que l'any 1912, ara fa 110 anys, per tercera vegada,  la corporació municipal, aconsellada pel clergat, va decidir el trasllat i, per tant, la celebració de la festa de Lledó, tal dia com demà, el primer diumenge de maig, en record de l'antiga festa de la confraria de la Verge del Roser, el diumenge de la rosa.

10 anys després, 1922, ara fa un segle, la festa "va caure" el 7 de maig. Els esdeveniments polítics del moment amb la crisi de l'estat liberal i la participació dels soldats castellonencs a la guerra del nord d'Àfrica, va fer que aquells dies tota la ciutat estigués pendent dels joves que per llevat havien estat enviats al capdavant.

Aquest primer diumenge de maig, setze dones van establir torns de vela davant la imatge de la Verge a Lledó demanant, a la qual només dos anys després, el 1924, seria proclamada Patrona de la ciutat, protecció per als expedicionaris africans del Regiment de Tetuan- 14.

Expliquen les cròniques que quan el predicador de la missa solemne es disposava a pujar al púlpit per iniciar el sermó de la festa, el prior Manuel Pascual va rebre un telegrama notificant que el batalló de Tetuan tenia ordre de tornar a la ciutat.

Les mostres de goig a l'interior del temple van ser indescriptibles. Aquell mateix dia també es van fer públics dos grans tapissos que pintats pel prestigiós Castell van ocupar les parets laterals del presbiteri, emmarcant el retaule major.

Aquell mateix 1922, i només uns mesos després de la celebració festera, el 8 de novembre, el Papa Pio XI proclamava a Roma la Mare de Déu del Lledó com a Patrona principal de la ciutat; el rescripte papal, signat pel cardenal Vico, fou fet públic a la nostra ciutat el 7 de desembre, entre el volteig de les campanes i un solemne Tedèum davant l'altar dels sants patrons, a l'església arxiprestal de Santa Maria.

I, vet per on, des d'aquell moment la vila va passar a comptar amb tres patrons; a Sant Cristòfol proclamat patró el 1703 i Sant Blai que ho era des de 1716, s'unia ara el de la Verge, encoratjant-se la idea de sol·licitar la corresponent autorització per coronar canònicament la imatge, rescripte que es va concedir a l'any següent 1923, i que es va fer realitat a les anomenades "festes de la coronació" que es van celebrar entre el 2 i el 12 de maig de 1924.

Una altra vegada "el tres", tres canvis de data festera i tres patrons per la ciutat. El tres considerat a la cultura cristiana com la Divina perfecció, en simbolitzar el moviment continu i la perfecció de l'acabat, així com per ser símbol de la Trinitat i número celeste, aglutinador de les tres habilitats humanes obra, paraula i pensament, i dels atributs de Déu que és Omniscient, Omnipresent i Omnipotent, es fa especial i amb una gran incidència lligada a la història del santuari i Verge de Lledó i Castelló.

El fenomen religiós de Lledó en aquest 2022, per cert nombre múltiple de tres i nombre en què la suma de les seues xifres donen 6, que també és múltiple de tres, torna a evidenciar-se com a referent comú de la fe, la identitat, la tradició i el folklore de Castelló i focus irradiador dels sentiments veïnals, continuant una història d'amor entre la ciutat i la seua patrona. Per molts anys que així siga!