Pere i Pau, Pau i Pere...

Us haureu adonat que el meu darrer escrit en aquest blog va ser el del passat 24, i va tenir a Sant Joan com a protagonista, i hui vull que ho siguen, per allò de la solemnitat del dia, els sants Pere i Pau. I si com diu el nostre refranyer "No n'hi ha paraula bruta, si es diu en valencià, hasta la de fill de puta", vull començar amb una expressió aparentment escatològica referida a aquests dies i que diu: "Entre Sant Joan i Sant Pere, bona merda que t'ofegue", que buscant-li una equivalència en el castellà, vindria a ser si fa o no fa: "Entre San Pedro y San Juan, las hierbas olores dan".

A Castelló ciutat tradicionalment han estat Sant Roc, Sant Jaume, Sant Cristòfol i si voleu li afegim també sant Blai, els sants més venerats i festejats al llarg de la història. Al Grau no, al Grau Sant Pere ha tingut el màxim protagonisme. Ja el 1945 es té constància d'una processó de Sant Pere, que el 1955 es converteix en marítima i base d'unes festes que, des del 1956 en què es crea la "Junta de Festes" no ha parat de créixer.

Sense cap mena de dubte, estic convençut que ha estat la influència de la vida marinera qui ha marcat al llarg de la nostra història l'estima i devoció dels veïns del Grau envers Sant Pere, l'apòstol Simó, i primer bisbe de Roma i de l'església, crucificat per l'emperador Neró, i que any rere any, el 29 de juny està marcat al seu calendari, i per extensió al de la resta de veïns de la ciutat com a festa grossa d'inici de l'estiu.

Tanmateix, també és un fet més que evident que mentre al crit de "Visca Sant Pere!" els grauers acomiaden les seues festes, per a la resta de castellonencs és l'anunci no oficial, oficiós, però majoritàriament real, de l'arribada de les vacances, l'estiu, la calor, el gaudi, i moment d'anunci dels desplaçaments massius a les alqueries, masets, villes o apartaments, que és convertiran en moltes ocasions en els llocs del descans dels dos mesos venidors.

Però també resulta curiós i molt que, sent hui el dia en què l'església commemora la doble festivitat de Pere i Pau, aquest darrer tinga tan poc protagonisme i tradició al nostre poble. Mentre Sant Pere és el gran protagonista del Grau, amb processó nocturna marítima inclosa, per trobar a la nostra terra la celebració festera del seu company de martiri Pau, Saül de Tars, l'evangelitzador dels gentils, cal desplaçar-nos a l'interior, fins a l'ermitori i hostejaria d'Albocàsser, monument històric artístic de caràcter nacional.

Tant és així que, també estic convençut, seran pocs els castellonencs que en adonar-se del dia, diran que "hui és Sant Pau", perquè hui és Sant Pere i, de passada, també Sant Pau. Pere i Pau, Pau i Pere, units però distants a Castelló.

Pense per un instant quants "Pere's" tinc a la família i entre els amics més propers, I me n'adone que puc contar-los amb els dits d'una mà i encara me'n sobren. Alguna cosa semblant em passa amb els "Pau's", tot i que en aquest cas, és possible trobar-me'n algun més.

Això em fa pensar que

tot i ser molt coneguts i populars, cada dia que passa, Pere i Pau són noms menys emprats.. És veritat que són més usats que Pancraci, Baltasar o Tesifont, però també ho és que comencen a ser "d'altres generacions", o com diem comunament, són noms que "no se porten", com està passant també, encara que menys, amb Antoni, Vicent o Josep. De fet, i segons he pogut esbrinar són poc més de 225 mil i de 214 mil els ciutadans que a Espanya en l'actualitat hi ha censats amb el nom de Pau i Pere respectivament, i que la mitjana d'edat dels "Pere" està per damunt dels 54 anys, i la dels "Pau" en 28. Ara el que es porta és Martín, Hugo o Mateu i, més moderns encara, són els Diego, Lionel o Neymar.

I què dir dels dos junts? Si Pere està en decadència i Pau li va a prop, uniu-los i encara serà més difícil trobar-ne algú.

Tornem a l'experiència personal, els noms compostos són menys pràctics i més fàcil de produir errades, aquest pot ser el motiu principal de la seua poca proliferació. No conec cap Pau-Pere o si voleu en castellà "Pablo Pedro", i tot i que sembla més comú, només un Pere-Pau, cap "Pedro Pablo"; deu passar-li el mateix que amb els Juan José, molt més comuns, sense cap explicació lògica, que els José Juan.

Quina és per mi la conclusió de tot açò?, molt fàcil, si teniu a prop algun Pere, Pau, Pere-Pau o Pau Pere, cal cuidar-lo, doncs sense adonar-nos, tal vegada puguem estar davant de noms en extinció, o no...