Hi ha una dita molt popular que diu: "qui té un amic, té un tresor", i certament així és; l'amistat és una relació afectiva considerada com una experiència humana de vital importància a la qual s'associen valors fonamentals com l'amor, la lleialtat, la solidaritat, la incondicionalitat, la sinceritat o el compromís.
D'altra
banda, entenem per tresors aquelles coses o persones considerades com a molt
precioses, i de tots ells, sens dubte, l'amistat és un dels més preuats. Un
valor que cal vetllar i conservar, un tresor que dóna llum a la vida de
qualsevol persona en moments d'alegria, de tristesa o de dificultats.
Un
projecte que demanava, i continua fent-ho encara, la col·laboració dels
espectadors i espectadores per aconseguir un fons documental que mostre, a
través dels objectes més eclèctics, com hem canviat els valencians i
valencianes amb el pas dels anys.
Carolina
Ferre i el seu equip d'historiadors Vicent Baydal, Irene Ballester i Joan Seguí
i l'expert en esports Paco Lloret, són els encarregats de seleccionar els
objectes que, aportats pels espectadors, expliquen millor la història
valenciana dels últims anys.
El programa va tenir una gran audiència des dels inicis I, a més a més de valorar els objectes seleccionats, va considerar-se que, per donar una major difusió als objectes i la història que hi ha al darrere de cadascú d'ells, al llarg d'una temporada conformarien una exposició itinerant coordinada pel Museu Valencià d'Etnologia de València, mostra que, va romandre al llarg de dos mesos en aquell museu, i ara, des del passat dijous I fins al 25 de setembre podem veure al museu de Belles Arts de la nostra Ciutat.
A
la inauguració a la qual van assistir la presidenta en funcions del Consell
Rector de la CVMC, Mar Iglesias, el secretari autonòmic de Cultura i Esport,
Ximo López, el director general de l'IVC, Abel Guarinos, i el director de
L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Tamarit, així com l'equip
d'historiadors Vicent Baydal, Irene Ballester i Joan Seguí, cares visibles del
programa.
Allí
van acostar-se també alguns dels castellonencs que han aportat algun objecte a
l'exposició, de manera que, sense imaginar-ho, vaig poder compartir moments
únics amb Paloma Lloret, Pep Oria, Luís Ramos, Dolores Font, Carmen Juan o el
depositari I director del museu dels peregrins de les Useres qui van
explicar-nos la història que hi ha al darrere de les seues peces, vestits,
partitures, pilotes I pala, objectes més que variats.
I si com deia a l'inici l'amistat és un tresor, en aquell moment I espai van unir-se diferents tresors, ja que, d'una banda, amb alguns dels protagonistes dels objectes allí exposats, de manera més o menys directa, I propera, compartisc des de fa un bon grapat d'anys estima I afecte I, d'altra, també un bon amic, Joan Josep Trilles, curiós, I que com jo estima allò que és patrimoni de tots, no ha tardat a enviar-me les fotografies que ell mateix va realitzar, algunes de les quals il·lustren aquest escrit.
Una
exposició, uns tresors amb una història al seu darrere que, estic segur, tindrà
un gran èxit a Castelló i, també, una continuïtat en altres edicions, ja que el
PROGRAMA continua
construint en aquesta segona temporada un nou arxiu d'objectes quotidians,
tresors amagats a les andanes de les cases valencianes i que ens han de
continuar sorprenent.
Elements
senzills, al costat de persones curioses creen elements i ambients fascinants.
Enhorabona a tots ells i ells, amics i desconeguts, perquè gràcies a vosaltres
mai, en aquest món tan canviant, perdrem el nostre tresor més preuat, la nostra
identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada