El 9 d'octubre del 1989 va emetre per primera vegada Canal 9. Era el Dia de la Comunitat Valenciana. Arrencava la cadena autonòmica després de dos anys d'obres als estudis de Burjassot, als afores de València, i cinc anys després d'haver-se aprovat a les Corts la Llei de Creació de Radiotelevisió Valenciana.
L'activitat de RTVV va nàixer, segons aquella llei, per promocionar i
protegir la llengua pròpia, el valencià, i des de l'objectivitat, veracitat i
imparcialitat de les informacions, separar aquestes de les opinions, amb el
màxim respecte al pluralisme. Gairebé res d'això va arribar a complir-se en els
seus 24 anys d'existència, fins al seu darrer dia d'emissions, el 29 de
novembre del 2013, en què una edició extraordinària del Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana publicava "dissoldre, liquidar i extingir l'empresa
Radiotelevisió Valenciana", tot just hui fa nou anys, moment en què la
crisi que envoltava l'ens autonòmic era insuportable i RTVV acumulava un forat
econòmic de més de mil milions d'euros, al costat de les constants i fortes
crítiques sobre la manipulació informativa i les irregularitats en els comptes.
Han passat com deia nou anys d'aquella data, d'aquell dràstic tancament;
ara des de la distància i cada dia que passa, crec més fermament que la solució
no hauria d'haver passat per tancar l'entitat gestora, sinó corregir-ne els
defectes; d'altra banda, pense que si va arribar-se al tancament, tal vegada
fora perquè els greus defectes no tenien cap possibilitat de correcció, i que
s'havia arribat a tal extrem de corrupció que allò no podia
"arreglar-se" de cap manera i perquè als governants del moment, crec
que no els hi feia cap gràcia allò de "promocionar i protegir la llengua
pròpia", ja que cal tenir present que el tancament dels repetidors d'Acció
Cultural, que permetien veure Televisió de Catalunya al País Valencià, es va
fer el febrer del 2011, abans que el tancament de Canal 9.
Canal NOU fa tot just NOU anys que és història. A punt naix com "la veu de tots" fa poc més de quatre anys, com la recuperació d'un dret perdut i amb una voluntat renovada "convertir-se en referent del territori i amb la finalitat d'oferir una informació rigorosa i plural" i el que és més important, en la nostra llengua.
Fa nou anys amb el tancament de Canal-9 RTVV, el valencià va entrar en un
procés de recessió, que fins i tot va començar en molts pobles a percebre's com
una llengua residual, amb una escassa rendibilitat i una projecció nul·la,
sense horitzó ni futur. Sembla que la situació ha revertit en part amb la nova
A punt i que els seus dirigents assumeixen que el mitjà de comunicació audiovisual
per excel·lència, la televisió, si és de titularitat pública, és
"fonamental" que siga en valencià.
Si la desfeta d'Almansa va significar la pèrdua del dret foral com a eix de la nacionalitat històrica valenciana i, ara, 315 anys després encara no hem recuperat els valencians els nostres drets civils, almenys, nou anys després de la pèrdua de la nostra llengua als mitjans de comunicació oficials en ràdio i televisió, podem sentir-nos una mica satisfets perquè A punt ha vingut a pal·liar en part aquella pèrdua, tot i quedar encara pels nostres dirigents polítics una assignatura pendent, la manca de reciprocitat de les emissions de ràdio i de televisió entre els diversos territoris del mateix domini lingüístic.
El número nou no sembla tenir una significació especial, només és un nombre
natural, el que segueix el 8 i precedeix el 10, però hui pren protagonisme en
aquest blog com a signe prioritzant d'ideals i de sons, vivenciats mitjançant
el record i les emocions i la intuïció, d'esperança, acceptació i tolerància en
una nova pàgina de la història del meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada