Comprar a "les portes"

És cert que cada cop més consumidors trien comprar directament aliments als seus productors, sense intermediaris i que aquest tipus de venda a Castelló i sobretot al raval llaurador de sant Fèlix, s'ha fet "tota la vida".

La seua finalitat no era altra que millorar la diversificació econòmica del xicotet agricultor que, si venia a "la porta" ho podia fer a un preu més alt del que aconseguia en vendre la collita a empresaris intermediaris. Així, generalment, en arribar les diferents temporades d'hortalitzes, verdures i fruites, no era estrany, veure en molts carrers, a les portes de les cases, una cadireta amb una albergínia, alguna ceba, tal vegada unes bajoques o tomates i alguna carabasseta i, en arribar la tardor, mandarines i taronges.

A mesura que els agricultors han anat desapareixent, a mesura que més i més terres de conreu del nostre terme han anat deixant de ser cultivades per no ser rendibles, a mesura que la varietat de productes ha omplert les prestatgeries dels supermercats... cada dia que passava, cada temporada, eren menys els particulars que "defenien" els seus productes de proximitat a casa i, per tant, menys les "cadiretes" que s'anaven veient pels nostres carrers. El gran avantatge pel comprador sempre estava en la qualitat i frescor del producte i en la seguretat que allò que comprava no "havia passat per mans desconegudes".

No diré que aquest tipus de venda de proximitat haja arribat a desaparéixer, però tot i que encara alguns la mantenim, és residual, testimonial i mínima. Algunes portes romanen obertes molts mesos a l'any amb productes rotatius, altres obrim "de temporada", mandarines, taronges, carabasses i poca cosa més i, amb molt d'esforç i hores de dedicació aconseguim "treure" una mínima part d'allò que produïm. La resta del producte cal vendre'l a un majorista, en molts casos fins i tot a pèrdues.

Per pal·liar en part aquesta problemàtica i possibilitar una major venda directa, ja fa més d'una dotzena d'anys, des de la regidoria d'agricultura de l'ajuntament en col·laboració amb el Consell agrari, va idear-se "el mercat de la taronja" on, els diumenges, sacrificant hores familiars, en són prou els productors que ixen a les places a oferir els seus productes. No només cultiven, cullen i transporten, a més a més els matins del diumenge han de dedicar-los "a la venda". La iniciativa no deixa de ser bona, però resulta del tot insuficient i molt, massa costosa pel llaurador.

Ara, hui mateix, s'anuncien per part de la Generalitat Valenciana, dues accions que han de dur amb paraules del president Puig a "un nou renaixement dels cítrics valencians"; d'una banda, una marca pròpia "Taronja valenciana" identificada amb una etiqueta visible en el producte; d'altra, una campanya de promoció dels cítrics valencians amb el lema "Tria sentiment", campanya a la qual, per desenvolupar-se primer a la Comunitat i després a la resta del territori espanyol, va a dedicar-se un milió d'euros.

Dubte i molt que aquesta iniciativa promocional aconseguisca els dos objectius que sembla perseguir, augmentar el consum de taronja i reforçar la identificació de la taronja amb la Comunitat Valenciana, i molt em tem que, els grans beneficiats siguen els dissenyadors de la marca, l'estudi valencià Lavernia & Cienfuegos i els de la campanya de publicitat, l'agència AGR Food Marketing.

Dedicar d'entrada un milió d'euros "per fer propaganda" crec no és encertat i millor haguera estat dedicar-lo a la promoció del producte de proximitat, premiant l'esforç, el treball i la voluntat dels xicotets productors i defensant la qualitat del producte que oferim.

Com a consolació, de moment, podem veure ja l'anunci publicitari que busca facilitar al client la identificació de les nostres taronges com les millors del món.

Val més això que no res diuen al meu poble, i el que no es conforma és perquè no vol. Ara que si voleu que les coses vagen millor, no ho dubteu, per més anuncis i campanyes, compreu a les portes, no us penedireu.