Un pas endavant...

És veritat que "les actuacions" oficials, sobretot en restauracions de béns catalogats com d'interés cultural en la categoria de monuments solen allargar-se en el temps, degut fonamentalment a la necessitat de tenir diferents autoritzacions abans d'efectuar les intervencions. És el cas d'aquelles que es fan al principal monument que tenim a la ciutat, el campanar de la Vila.

Han transcorregut més de 20 anys des del moment en què va realitzar-se aquella primera intervenció global, en tot el seu conjunt, amb la recuperació de la façana, el recanvi dels carreus que es trobaven més danyats per efectes de la climatologia i les actuacions sobre les estances, el sostre i el capitell, que van treure a la llum alguns elements desconeguts o molt degradats.

Independentment que anualment al campanar s'han anat realitzant en el transcórrer dels anys tasques de revisió tècnica i posada a punt de totes les campanes litúrgiques i del rellotge, ja l'any 2020 es va fer la restauració de la pintura mural de la presó, aquella que inicialment es pensava corresponia a la Sagrada Família i que en realitat va resultar representar la Mare de Déu petita amb els seus pares, Santa Anna i Sant Joaquim.

En aquell moment també es van fer 15 cales a les pintures murals de la sala del rellotge, amb l'objectiu d'obtenir informació sobre la superfície que ocupaven les pintures murals i poder plantejar el projecte de restauració integral.

Després, el 2021, es van efectuar millores a l'edifici per a la preservació del contingut sensible a la llum mitjançant la instal·lació de filtres ultraviolats als vidres de les finestres i, ara, dos anys després, s'ha pogut fer un nou pas per part de la regidoria de Cultural a través del MUCC, anunciant-se hui mateix l'inici de la posada en valor de la sala del rellotge, amb el desencalat de la sala i la inicial restauració de l'anomenat popularment com a "espadatxí", un soldat amb cabells llargs i bigotis, vestit amb gipó, camisa amb punys i barret d'ala ampla, en posició d'atac que aixeca a la seua mà una espasa robera de llaços. Una representació datada al voltant de principis del segle XVI.

Els treballs de restauració d'aquella figura, que han rebut una subvenció de la Conselleria de Cultura de 10.000 euros, van iniciar-se el passat mes d'agost, i sembla han tret a la llum altres restes pictòriques de similars característiques en altres parts de la sala, amb una tipologia semblant, així com diverses incisions que representen vaixells de l'època, i nombroses inscripcions realitzades també a incisió, una d'elles datada en 1708 que es troba actualment en estudi.

Sembla que de cara a l'any vinent, la regidoria, a través del Museu de la Ciutat, vol continuar treballant en la museïtzació del campanar i en la dignificació total de la sala del rellotge, restaurant la maquinària i la seua infraestructura, i instal·lant una il·luminació adequada, així com incloure la recreació digital de les pintures murals que s'han trobat.

Un pas endavant, una nova fita aconseguida contra l'oblit perquè els ciutadans de la capital de la Plana i els visitants tinguem en la visita al Fadrí una de les cites ineludibles pel coneixement del patrimoni monumental del nostre poble.

Bé ho ha entés la regidora de cultura i molt és d'agrair el seu esforç, tot i que caldria una mica més d'agilitat, perquè són massa els anys en què el nostre patrimoni està patint una situació d'espera, a la qual hem de posar ja remei si no volem perdre la identitat del poble.

S'ha fet un nou pas en ferm, un nou pas endavant, molt considerable pel que suposa quant a la dignificació del monument; esperem que el següent pas vinga aviat i prompte puguem gaudir d'un treball més complet de recuperació de la memòria històrica del principal l'edifici del nostre centre històric. Felicitats senyora Escrig, enhorabona Castelló.