Una
assemblea amb únic punt a l'ordre del dia, i dos assumptes, la
dació de compte de l'informe de gestió anual per part de la presidenta i la
formulació de precs i preguntes per les persones integrants de'aquella.
Com
a membre de la mateixa he intervingut, en segon lloc, i ací us deixe perquè
quede constància de les meues paraules el que he dit, considerant que és aquell
el lloc i moment per fer-ho públic.
“Bon
dia, per motius personals aquest any no he pogut viure les festes amb la
disponibilitat que m’haguera agradat i que, com qualsevol altre veí o veïna que
estima les tradicions, la cultura i la festa, tracta
de fer any rere any.
Per
això, la meua intervenció ara i ací, no serà per lloar o criticar accions,
actes o esdeveniments que, amb més o menys encert s’han dut a termini en el
darrer cicle que hui analitzem i tanquem.
La
meua intervenció vol ser un recordatori, a la vegada que una reivindicació i
petició, a aquells que en aquest moment són els responsables del bon
funcionament de la ciutat, l’equip de govern encapçalat per la nostra
alcaldessa i per delegació la regidoria de festes.
Estem
en un espai físic dins aquest Palau anomenat Sala del Museu de la Festa. Tots
els que ací estem tenim més que clar que, efectivament és una sala, que jo
qualificaria de “multiusos”, però que està lluny, molt lluny de ser Museu.
Ja en l’esperit fester del març del 2011 i molt abans, quan va inaugurar-se aquest edifici va veure’s necessari disposar d’un lloc amb la idea d’atrapar en l’espai i el temps part de la màgia que envolta les nostres festes i que a la vegada servira per a donar-les a conéixer a aquells que, per visitar la ciutat fora del període fester, no poden gaudir-les en viu i directe, però aquell esperit, aquella idea no va quallar i va quedar en un simple rètol a la porta.
Han
passat des d’aquella data més d’una dotzena d’anys i diferents governs, i la
realitat és la que és, de museu res.
Unes
festes declarades d’interés turístic internacional no poden continuar sense el
seu museu que exalce el nostre patrimoni immaterial fent un recorregut per la
història, la música, la indumentària, els costums, la gastronomia festera i
tots els objectes i documents relacionats amb la festa, presentats de manera
directa i didàctica en un espai, en unes instal·lacions, amples, dignes,
adients i fàcilment accessibles.
No
sé si és qüestió de diners, de voluntat, d’interés o de disponibilitat, però
que en la segona dècada del segle XXI la ciutat no dispose encara d’un punt
capdavanter de referència, divulgació i lloc d’estudi de totes les tradicions
festives del nostre poble, no és de rebut i, en aquesta matèria, malauradament
ens fica, com a poble, a la cua, comparats amb altres poblacions germanes.
Idees
per fer-lo realitat hi ha, fins i tot projectes, recorde com no fa massa anys
un llibret de Magdalena d’una Gaiata, va estar tot ell dedicat a una possible
proposta de distribució d’espais. I parlant d’espais des del nou Borrull,
passant per l’antic Correus i fins i tot “l’asil” poden, amb voluntat i
constància, ser reivindicats. No sé si poden ser considerats, però ací estan…
Per
tant, ara i ací, pregue, demane i és el meu desig, compartit amb molts i molts
dels presents,que un objectiu prioritari per reunir, mostrar i difondre
l’existència de la nostra realitat festera, el museu puga fer-se realitat en
aquest nou exercici que hui comencem. Voler és poder i no hi ha com voler fer
les coses.
Moltes
gràcies.”
Aquestes
paraules han estat comentades per l’alcaldessa, que públicament s’ha compromés
en impulsar aquesta iniciativa, no tinc per què dubtar-ho. Temps al temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada