Capella presidida per la
imponent talla del Crist mort, la joia més important dins el patrimoni
escultòric religiós castellonenc de la que es desconeix l’autoria així com del
moment de l’arribada a la capital castellonenca, imatge que, a excepció del Divendres
Sant en què tanca la processó del Sant Enterrament, no abandona l'urna que
beneïda el 1974 presideix l’altar major, substituint l’antiga de fusta del
1957.
He tardat uns moments a
adonar-me’n, i quan ho he fet m’he quedat més que sorprés. L'urna estava buida,
el Crist no hi era. Immediatament, he pensat que, tal vegada, com va passar
allà pel 2017 amb “la Mater Dolorosa” d’Adsuara, la venerada imatge del Crist
haja estat traslladada al servei de restauració de la diputació per
realitzar-li algun treball de neteja o restauració.
Poc he tardat a trobar el motiu. La premsa local ho portava com a notícia del dia. “El Crist de la Sang” ahir va abandonar la capella, de manera extraordinària, per ser traslladat a l'església de Sant Vicenç de Castelló, on ha de romandre fins a l'1 de desembre per presidir els actes que se celebren amb motiu del 60é aniversari aquesta parròquia, sent la primera vegada que l’escultura ix de la Sang per romandre en un altre temple, en aquest cas per un període de nou dies, fins al diumenge vinent 1 de desembre.
I per què a Sant Vicent? Per
què en aquest aniversari i no en el d’altres parròquies de Castelló? Què té
d’especial Sant Vicent que no tenen altres temples perquè el bisbe haja
autoritzat aquest trasllat extraordinari? Són preguntes a les quals he intentat
donar resposta…
A banda de ser el temple de Sant Vicent Ferrer el més antic de Castelló, datat del 1579, i d’haver tingut diferents noms i usos, iniciant el seu camí com a part del complex monàstic de l'antic Convent de Sant Tomàs d'Aquino, de pares dominics, casa provincial de beneficència i, des del 1964 parròquia, en temps de la Guerra Civil Espanyola, el 1937, va ser el lloc, on la imatge del Crist del Sant Sepulcre va estar recollida, al costat de la Verge del Lledó i altres imatges importants de la província, dipositada per la llavors anomenada Junta de Confiscació i Protecció del Tresor Artístic provincial, fins al 19 de març de 1939, en què un cop finalitzada la guerra, va passar a exposar-se a l'església de Sant Agustí, mentre la capella de la Sang era reconstruïda. El 1957, després de finalitzar les obres, va ser traslladada a la capella on es venera avui dia.
De manera que, ara, 85 anys
després, el Crist torna a la que va ser “sa casa” durant els anys bèl·lics i ho
fa de manera excepcional, amb motiu i celebració de l’aniversari parroquial,
restant entronitzat durant aquests dies en un lloc privilegiat de l’altar
perquè puga ser venerada per tots els fidels castellonencs.
Un fet excepcional no només per estar fora de la seua capella, si més no perquè la imatge del Crist, recorre Castelló en solemne processó, fora de la Setmana Santa, la vesprada d’ahir dissabte 23 des de la Capella de la Sang fins a la parròquia de Sant Vicent, pel carrer Governador, i el matí del diumenge que ve, 1 de desembre, que és la data en què Sant Vicent compleix sis dècades com a parròquia, en sentit invers, pel carrer Major.
Uns dies, els que el Crist
romandrà fora de la Sang en què a més a més de solemnes misses, se celebraran a
la parròquia entre altres actes concerts, presentacions de projectes
missioners, conferències i fins i tot sopars populars.
El realisme que presenta
l’escultura, la llegenda i misteri que l’envolta i el fet indiscutible de la
gran quantitat de devots que té el Crist a la ciutat de Castelló fa que,
novament ara, tinguem els castellonencs l’oportunitat, davant aquest fet excepcional
de, a través de la seua contemplació, continuar invocant i agraint al cel la
tan desitjada pau, la salut i la prosperitat per a aquestes terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada