Últimament, s’ha posat de
moda entre la classe política dir, d’un mateix o d’un altre, per justificar
l’abandonament d’una activitat, quan se sofreix una destitució per raons
polítiques i ètiques que “fa un pas al costat”.
Però, senyores i senyors,
quan una persona és destituïda d’un càrrec per pressió popular o governamental,
ni fa un pas enrere ni tampoc un pas al costat, perquè aquestes expressions
porten lligat el concepte d’ocupació d’un espai polític, o tal vegada seria
millor dir d’una ocupació immediata, semblant o contigua a la qual s’ocupava
fins aquell moment; simplement i planament, com diuen al meu raval, cau en
desgràcia o millor encara, se’n va per la porta falsa.
Al juliol d’aquest mateix 2024, conseqüència directa de l’espantada de Vox, el criticat per activa i passiva, el senyor president Mazón, va cessar la llavors consellera, Elisa Núñez, i tot el seu equip, que feia un any que estava al capdavant del departament de la Conselleria de Justícia i Interior. Aquest fet presentat a la societat com una clara destitució per raons polítiques, va comportar el nomenament pel càrrec de la castellonenca Salomé Pradas, que fins aquell moment s’ocupava de Medi Ambient, Infraestructures i Territori.
La senyora Pradas va assumir
entre les funcions i competències lligades a la matèria d’Interior, la de ser
cap de Protecció Civil, la de passar a gestionar la Unitat del Cos Nacional de
Policia adscrita a la Comunitat Valenciana, la direcció del grup d’extinció
d'incendis, i les competències en matèria de situacions d'emergència.
És conegut per tots que en les darreres setmanes, per la manca de decisions durant les primeres hores del fatídic 29 d’octubre, la senyora consellera ha estat durament criticada, ja que ni ella ni el secretari autonòmic d’Emergències han sabut demostrar encert en les decisions preses en la gestió de la catàstrofe produïda per la DANA; fruit de la seua nefasta gestió, estava més que cantada, la seua eixida del govern autonòmic en la remodelació dissenyada pel president.
Tanmateix, resulta més que
curiós que, feta realitat aquesta destitució, des de la Generalitat es fica
èmfasi i s’insisteix a lloar el seu treball. De fet, la vicepresidenta del
Consell, la senyora Susana Camarero, va donar a entendre divendres passat que
Salomé Pradas i també l’altra consellera que amb ella abandona el govern, la
titular d’indústria, Nuria Montes, no han estat destituïdes per Mazón sinó que
"fan un pas al costat" per la situació tan complicada en l'aspecte
personal que han viscut els darrers dies.
No ens enganyem un pas al costat, en un càrrec públic triat per confiança directa, és plegar, anar-se'n i retirar-se, per voluntat pròpia, dimitir per unes raons més o menys acceptables, però el que s’ha fet des del Govern Valencià amb la consellera d’Interior, ha estat una destitució amb tota l’extensió de la paraula.
Per què volen maquillar-ho?
Què hi ha al darrere? Caldrà pensar que, tal vegada, la senyora Pradas sap molt
més del que coneixem i, la cúpula del Govern necessita quedar bé amb ella, per
cobrir-se les espatlles?. Hi ha una dita al nostre poble que diu “pensa
malament i encertaràs”…
Entenc que per cortesia i,
com s’ha fet en altres casos, s’agraïsquen públicament els serveis prestats al
llarg del temps per la senyora Salomé Pradas mentre ha estat al capdavant de la
Conselleria, però, que en aquesta ocasió, des de la mateixa vicepresidència
governamental autonòmica es diga que “fa un pas al costat” crec que és tota una
burla pels valencians.
No, vulguem dir-ho o
no, la senyora Pradas no ha estat a l'altura del càrrec que ocupava i, a
conseqüència de la seua ineptitud i les seues errades, s’ha guanyat la
destitució. La política té això i tots els qui a ella es dediquen cal que ho
assumisquen, són les regles del joc. Pas al costat no, destitució sí, com
més clar, més amics…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada