Dia nacional i festa al Raval…

La casualitat ha volgut que hui, aquest plujós diumenge 12 d’octubre, coincidisquen dos esdeveniments que, guardant les distàncies, presenten un caire festiu semblant per una bona part dels veïns de Castelló; d’una banda, hui, dia del Pilar, és i des del 1892 i per commemorar el IV centenari del descobriment d’Amèrica, el dia de la Hispanitat, una festa oficial creada amb la finalitat d’estrényer llaços entre Espanya i els pobles americans, com una manera de fer valdre el llegat comú.

Una festivitat que nascuda amb caràcter cívic com a “solemne manifestació pública organitzada pels Catedràtics, el Directori Escolar Madrileny i Comissions de les Universitats, Instituts, Escoles especials i Acadèmies militars” va comptar amb poca presència militar, sent a partir de la dècada de 1920 després de la guerra del Marroc, quan l'exèrcit adquirirà un protagonisme destacat en aquesta festa nacional.

Una festivitat que també a partir de 1918 i durant uns anys va prendre el nom de “dia de la raza” i des del 1987 “festa nacional d’Espanya” i que des del 2014 l’ONU, per evitar convertir la festa en el record de la colonització europea i les conseqüències que va tenir sobre les cultures precolombines, impulsa com a “dia internacional de la llengua espanyola”, l’element que actua de pont entre països, generacions i realitats diferents.

Des de fa un bon grapat d’anys un dels esdeveniments més esperats, o no?, de la jornada és la tradicional desfilada militar a la Comunitat de Madrid, una espectacular exhibició d'unitat i força nacional. Una manifestació d’orgull i adrenalina pels components de les forces armades, la guàrdia civil i la policia nacional, que desfilant davant del rei, amb un impressionant desplegament de tropes, vehicles i aeronaus, complementat amb l’espectacle musical de les bandes militars.

Però també més a prop, a casa nostra, i en concret el raval de sant Fèlix, celebra com cada any, arribat el segon diumenge d’octubre, la seua “festa grossa” que, aquest 2025 coincideix amb “el dia nacional”. Una festa, la nostra, casolana i veïnal, on “les primes, la música de dolçaina i tabal, la missa i la processó, juntament amb la tirà de rotllos” han estat al llarg del temps els elements d’unió i festa.

Una tradició del nostre poble que venint de l'antigor, tot i el progrés i suposar una feina afegida, es manté arrelada en l'antic i a la vegada modern Raval dels caputxins, al Raval de Sant Fèlix.

És aquest de hui el dia gran, i si voleu digueu-me exagerat, però pel tradicional barri “del codony”, pel meu raval, hui és “el dia nacional” en ser la festa, del sant de Cantalici, una de les senyes d'identitat més genuïna de la nostra benvolguda ciutat, un element de cohesió del barri i un orgull per a tota la ciutat.

Sembla que per evolució de l’oratge, les celebracions de Madrid i de Castelló seran molt diferents. Allà el sol acompanyarà l’espectacle de la desfilada, ací la pluja deslluirà la festa. Allà no “entropessen en palles”, tot és viable, ací any rere any “creixen els problemes”, augmenten les dificultats…

Malgrat la distància trobem un element comú i fonamental a les dues festes: el sentit d’homenatge, simbolitzant respecte. En totes dues celebrem uns actes significatius en què es valora els qui han deixat una empremta a la societat o a la vida, militars, religiosos o simples veïns.

Tot i això, estic segur que per molts castellonencs, sobretot per aquells veïns del raval, sant Fèlix guanyarà a la desfilada madrilenya, perquè tenim clar què un poble sense tradició és un poble sense futur, i la nostra és una tradició identitària, única i irrepetible. Per molts anys i bona festa!