Impropi

Diu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística del valencià, en el seu diccionari normatiu valencià publicat el 2016, que un element que no té les qualitats adequades a una circumstància determinada, és un element impropi, fora de propòsit. Sinònims d’aquest adjectiu serien entre altres, desaconsellable, desavinent, inadequat, inoportú o inesperat.

Ens apropem al 9 d’octubre, una data molt especial a la Comunitat que commemora l'arribada del rei Jaume I a València el 1238, un esdeveniment clau que va marcar el final de la dominació musulmana a la regió i que va comportar grans canvis per al País imposant-se el cristianisme, organitzant-se la societat medieval i sorgint nous costums que avui són part de les tradicions valencianes.

Ja el 1338, primer centenari de la conquesta, el Consell de la ciutat va disposar fer una processó de commemoració per a demanar a Sant Dionís la remissió de la fam, i a partir d'aquell any, amb un caràcter religiós i municipalista es va anar celebrant anualment la processó amb major o menor continuïtat. Va ser a partir del Decret de Nova Planta de 1707 quan les celebracions anuals es van suspendre en un context en què no tenien massa sentit, i no va ser fins al 1738, per al cinqué centenari, que es va tornar a celebrar amb molts canvis, sobretot incidint en el caràcter religiós de la conquesta, i no en el seu tradicional vessant patriòtic.

El  15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va proclamar aquesta data Dia Nacional del País Valencià i a partir de llavors va celebrant-se a tot el país amb diferents campanyes, lemes i eslògans. 

No fa massa dies, el Cap del Consell, el senyor Mazón, va donar a conéixer la programació dels diferents actes per aquest any 2025 en el que la peça musical composta per José Serrano amb lletra de Maximiliano Thous, coneguda com l’Himne de l’Exposició de 1909, serà un dels eixos de la campanya, ja que el 1925, tot just fa ara 100 anys, aquella peça va ser acceptada pels alcaldes dels ajuntaments d’Alacant, Castelló i València, com a Himne Oficial de la Comunitat, tal com recull l’article 3 de la llei 8/1984 per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització.

El concepte de la campanya, segons els membres de l'agència Trumbo, empresa especialitzada en màrqueting i comunicació, amb seu a Madrid i València, encarregada del seu disseny i implementació, se centra a crear un missatge de celebració, orgull i respecte per què vol dir ser valencià, convidant a viure i sentir la nostra identitat i les nostres tradicions amb una nova mirada.

Per això, diuen, han utilitzat els colors de la senyera i la paraula 'Vixca', fent una picada d'ullet al text original de l'himne de la Comunitat Valenciana a la qual se sumen paraules i frases literals del mateix per redescobrir-lo.

Si la festa ha de ser unió, si la celebració ha de ser comunitària, sembla que la campanya no ha estat gens encertada, ja que l’ús del “vixca” en el lema, un vocable fora avui del valencià normatiu, el que fa és incidir i incitar a reobrir la batalla lingüística al voltant del valencià.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'autoritat legal en la matèria, no reconeix aquesta forma sinó 'visca' amb “s”. És veritat que “vixca” apareix a l'himne regional, fet que dona peu a què el Consell considere que es tracta d'una "picada d'ullet al valencianisme autòcton del primer terç del segle XX", però hui totalment desfasat, antiquat, erroni i impropi, considerant el seu ús una greu falta d’ortografia.

És totalment impropi reobrir un debat quan no fa cap falta i, més greu encara que els cartells impresos amb el “Vixca”, escrit amb Les Normes del Puig i no del valencià normatiu de l'Acadèmia, pagats amb els diners de tots els valencians, pengen a les portes i interiors dels centres educatius, que en alguns casos no han tardat en modificar.

Que el senyor Mazón diga públicament que “la campanya del VIXCA és l’expressió real del que els valencians hem estat i volem” és tot un despropòsit impropi d’un Molt Honorable i una ofensiva sense sentit per valencianitzar l’AVL i una burla no només a l’oposició, si més no a tots els valencians. Mazón agitador!