Samarretes… cent anys!!!

A la peça de roba de punt, lli, cotó, polièster o altres tipus de materials sintètics, usualment sense coll, que pot dur mànigues o no, i que es vesteix directament sobre la pell, s’anomena genèricament samarreta.

El seu ús habitual inclou entre altres ser peça de roba informal per al dia a dia, promoció de moviments polítics o socials, anunci d’esdeveniments, uniforme per a treball o vestimenta esportiva per a activitats físiques.

Per identificar els jugadors i diferenciar els equips al camp des dels seus orígens, el futbol va considerar aquestes peces com a imprescindibles; així a finals del segle XIX, quan el futbol encara estava en els seus inicis, els jugadors van començar a portar durant els partits, samarretes bàsiques de cotó, de màniga llarga, una peça de roba lleugera i transpirable, donant més importància a la seua funció que al disseny.

Va ser el 20 de juliol de 1922 quan es funda l’actual club esportiu Castelló i, des del primer moment va considerar-se que l’equip havia de lluir un pantaló negre i una samarreta de ratlles verticals verdes, taronja i blaves; verd dels camps, taronja del fruit i blau del mar...

No obstant això, aquesta combinació de color per a unes samarretes era difícil i car de confeccionar en aquella època, per la qual cosa finalment l'elecció va passar pel blanc per a la samarreta i el negre per als pantalons i les mitges, aquestes amb ratlles blanques.

Així i tot, aquest uniforme no va durar més que un parell d’anys. Va ser tal dia com hui, un 11 d’octubre de 1925 quan una nova equipació, un nou uniforme albinegre es va convertir en sant i senya del club.

Una equipació estrenada al Sequiol davant del Gimnàstic de València, amb derrota per 1 a 2. Cent anys han transcorregut des d’aquell moment i el pas del temps ha portat evolució i canvis significatius en el disseny, a la vegada que s’han anat incloent en les mateixes els números i els noms dels jugadors, els patrocinis, els dissenys digitals o la tendència a la sostenibilitat amb l’ús de materials ecològics per la seua confecció.

De manera que cada estiu, abans d’iniciar-se cada temporada, els aficionats esperen ansiosos el moment en què l’equip castellonenc anuncia el nou disseny. És veritat que es tracta simplement d’un gest simbòlic, però molt més important del que podria semblar a primera vista, ja que la presentació de la nova samarreta, sempre semblant a l’anterior, però, a la vegada sempre diferent, es pot considerar com el tret de sortida d’una nova etapa, d’un nou repte, d’una nova ambició, d’un nou somni...

I si la temporada passada la marca italiana Macrón va presentar la samarreta oficial del retorn a segona divisió, apostant per la tradició, amb aires clàssics, amb coll clàssic, recuperant el color vermell per al dorsal i amb un teixit innovador, un jacquard amb forma de quadradets molt subtils que s'estenia per tota la part frontal i les mànigues, va ser a primers del passat mes de juliol quan, el nou espònsor tècnic, la també italiana Erreà Sport, va donar a conéixer “la nova pell” per la temporada actual, una equipació que, fent una picada d’ullet al centenari, manté els detalls essencials i bàsics de la primera samarreta del CD Castelló, incorporant certs elements que en fan una edició especial, com la línia vermella que cobreix la part superior del pectoral, el doble ressaltat de les línies blanques i negres i altres qüestions interessants.

Un nou equipament local homenatge a la identitat del club, que com hem pogut comprovar en els darrers partits, aconsegueix reinterpretar l’esperit albinegre amb elegància i visió contemporània. La base blanca i negra, neta i ferma, evoca l’essència històrica del club; el coll amb efecte teixit, també present a les vores de les mànigues, aporta un element de sofisticació estilística, mentre que els detalls en vermell trenquen la monocromia amb força i personalitat, generant un contrast visual que transmet energia, determinació i esperit competitiu.

Sembla que Erreà va voler fer un pas més enllà i va arriscar una mica massa en el disseny de la segona equipació i sobre una base blanca, neta i lluminosa, es desenvolupa un disseny en color granat que representa branques florides de taronger, un element visual carregat de significat, que tot i que busca fusionar estètica i identitat, i explicar la connexió profunda entre l'equip, la ciutat i les seues arrels crec, atenint-nos a les poques vegades en què l’he vista, no ha estat massa acceptada per l’afició.

Seleccionar la samarreta de futbol perfecta que satisfaça a l’equip i a l'afició és més que simplement triar la més atractiva al prestatge, tot i això, amb un model o altre, amb un disseny o un altre, amb l’albinegrisme com a bandera continuarem defensant, per damunt de tot, per cent anys més, per sempre, els seus colors.