Com a personatge il·lustre
de la ciutat, l’any 2023 l’equip de govern municipal va determinar concedir-li
la primera i major distinció vitalícia que un ajuntament pot concedir,
l’honor de ser nomenat com a fill predilecte de la ciutat, ficant-lo a l’alçada
d’en Cardona Vives, Adsuara, Porcar, Artola, Sos Baynat o Matilde Salvador
entre altres figures que per mèrits propis ja tenien aquest reconeixement.
Malgrat que l’humorista en
el moment en què var rebre la notícia, no va dubtar a afirmar que “se sentia
valencià pels quatre costats, mediterrani i del Grau de Castelló” la veritat és
que hui, més dos anys després d’haver estat nominat fill predilecte i ambaixador
de Castelló arreu del món, escassa per no dir nul·la ha estat la repercussió
que en l’àmbit de la ciutat va tenir aquell nomenament.
Independentment que al llarg
de la seua vida haja tingut alguna implicació en la vida cultural i festiva de
la ciutat, i haver rebut les distincions de gaiater d’honor, volaoret d’or o
haver estat ambaixador del SOM festival, la sensació a peu de carrer, entre els
veïns, és que poca o molt poca repercussió ha arribat a tenir aquesta
distinció. Conclusió: Carlos Latre fill predilecte qüestionat… o no?
I si hui porte a comentari la figura del darrer fill predilecte de la ciutat és perquè hui, 9 d’Octubre, dia del País Valencià, és també dia de privilegis, de reconeixements, en aquest cas en l'àmbit autonòmic, de lliurament de distincions a persones, entitats, associacions o col·lectivitats capdavanteres en la defensa dels interessos generals i peculiars del País, instaurats el 1986 per l’aleshores president Joan Lerma, com a “altes distincions”.
Les comunitats autònomes per
l'ajuda prestada a l'emergència de la DANA, els serveis d’emergència sanitària,
els serveis socials, el voluntariat ciutadà, protecció civil, les entitats
empresarials, organitzacions professionals, entitats financeres, asseguradores
i fundacions, associacions del sector turístic, comercial, energètic,
tecnològic, de la construcció, del transport, agroalimentari i de la indústria,
les universitats i centres educatius, els instituts de medicina legal, les
oficines d’atenció a les víctimes, els col·legis professionals i el personal al
servei de l'administració de Justícia i fins i tot les diferents i plurals
comunitats religioses, institucions, entitats, associacions i col·lectius
que van participar i van mostrar la seua solidaritat després de la catàstrofe
havien de rebre aquest 2025, hui mateix, el reconeixement oficial.
Una distinció també amb
certa polèmica, ja que, entre les institucions premiades, Intersindical i la
Unió Llauradora i Ramadera, van anunciar que renunciaven al guardó al·legant
que la solidaritat i l'ajuda mútua no són un acte que busque recompenses, sinó
un deure natural i una expressió de responsabilitat col·lectiva envers els
veïns necessitats.
Un problema afegit per al Consell que com vulgarment es diu, “se salvarà per la campana”, ja que aquest, com molt altres actes programats arreu del País, ha quedat ajornat per recomanació de la Conselleria d'Emergències i Interior després d'activar-se l'avís de nivell taronja per al litoral de València…
Encertar és difícil i
admetre els errors i assumir-los no és fàcil d’assimilar per ningú. Tal vegada
en el cas de Castelló amb Latre, o de la Generalitat amb l’alta distinció 2025,
tan extensa i variada, vistes les repercussions que tenen, hagen estat decisions
poc encertades, pensades més en el rèdit polític propi que en el social veïnal
i col·lectiu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada