A la memòria, arriba la glòria.

Es diu que si tenim la sensació que el temps passa de pressa és senyal que vivim intensament la vida. No sé si en realitat les noves i continues percepcions a què som exposats durant la nostra vida té la culpa o pel contrari la sensació que el temps vola la tenim perquè a mesura que ens fem grans la nostra memòria emmagatzemant molta de la informació que passa al nostre voltant arriba, per moments, a saturar-se.

El cas és que tot just hui, fa quatre anys, i sembla que fos ahir, ho recorde perfectament, dins l’agenda d’actes per commemorar el centenari de la fundació del Club Esportiu Castelló, va tenir lloc una iniciativa, fent com a protagonista d'aquesta, l’estàtua del gegant Tombatossals.

Ho recordeu? Sí, la col·locació al coll del gegant de ferro d’una bufanda albinegra de més de 15 metres de longitud i que va romandre al vent, sol i serena per molts mesos per a ser contemplada per veïns i forasters.

Han passat només quatre anys, però, moltes coses han canviat a la ciutat i també al club. Ha canviat el govern municipal, abans en mans del PSOE i Compromís, ara del PP i Vox; l’alcaldia, situant-se al capdavant  en aquell moment Amparo Marco, ara Begoña Carrasco; també la regidoria d’esports ha canviat de mans, Omar Braina era aleshores el responsable, ara, com tots sabem, en mans de Maica Hurtado i, també grans i importants canvis al club, començant pel president, aleshores l’empresari castellonenc Vicente Montesinos, ara l’inversor, de qui diuen aquells que el coneixen més de prop, és callat, tímid, observador, intel·ligent i bastant solitari, el canadenc Haralabos “Bob” Voulgaris.

Un moment aquell, el de la col·locació de la bufanda al coll de l’alta figura de ferro, en què va haver-hi també una gran implicació local que va anar des del mateix servei municipal de bombers fins a la presència de nombrosos i curiosos veïns.

Quatre anys en què al costat d’alguns canvis i inversions, més o menys encertats, experimentats a la ciutat com implantació de ZBE, rehabilitació de carrers i places, compra del cinema Rex o inici i remodelació del mercat central, l’avanç més significatiu i esperançador l’ha donat el club de futbol.

Recordem com estàvem aquell inici del 2022 i com estem ara, als inicis del 2026. Hem passat de ser un equip modest de la Primera Federació a la segona divisió del futbol professional i consolidant en aquesta temporada una base sòlida i un ambiciós projecte de ciutat esportiva que, permet als aficionats, somnis d’ascens a la màxima competició nacional, una fita que fa anys tota la ciutat està esperant.

Qui ens ho havia de dir que, quatre anys després “d’esperit de la bufanda” tota la premsa esportiva qualificara al CD Castelló com un dels equips que millor juga a futbol a la Segona divisió espanyola i tot, gràcies a l'atractiva proposta que té darrere com a club.

El valor universal del club de futbol de la nostra ciutat manifestat al llarg de la seua història amb música, literatura, pintura o disseny i evolució dels seus escuts, fa anys, massa anys, que sembla estar per uns o altres motius, en espera; també la ciutat tracta d’avançar mitjançant l’impuls cultural; quatre anys decisius han passat des d’aquell dissabte en què la bufanda va començar a airejar al coll del nostre mitològic personatge.

Ara ha arribat el moment, per què no?, en què pensats, estructurats i definits, els dos nous projectes, l’esportiu i el municipal, prenguen l’impuls definitiu i prompte donen resposta als reptes reals de la ciutat, una ciutat que mereix ser “de primera” en tots i cadascun dels seus aspectes.

Quatre anys després d’aquell senzill acte, sembla que hem entrat en una nova dimensió, tant il·lusionant com desconeguda per molts, un canvi de rumb polítics i també esportiu, als quals, ara mateix, ningú s’atreveix a posar límits. Diuen que temps per venir, futur; esperem que el futur siga ben aviat i que, sense oblidar la memòria, ens aprope a la glòria.