Sant Antoni del porquet sempre cau en disset: D’ases, muls, matxos, cavalls i porcs.

Quan el carro era la principal eina de desplaçament i els equins el principal mitjà de tracció i força, Sant Antoni Abat era tingut com el principal protector d’aquells que a la llaurança es dedicaven.

Celebrat la segona quinzena de gener Sant Antoni Abat, monjo cristià eremita del segle I, és conegut també com a sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels Ases. La seua festa forma part del calendari de les festes tradicionals peculiars i diferenciades en molts indrets del país, atribuint-li la capacitat de protegir als animals útils en les feines ramaderes, protecció que amb el pas dels anys s’ha fet extensiva a tota classe d’animals propers o relacionats amb l’home, ja que la seua invocació s’adreça especialment a promoure la fertilitat dels animals i la purificació del seu cos.

La benedicció dels animals anomenats “de companyia", fruit principalment de la desaparició dels animals de tracció i força, és el fet fester que, a hores d’ara, més ha perdurat en el temps, sobretot a les ciutats grans, com és el cas de la nostra, mentre que en alguns pobles encara els anomenats animals de peu rodó ases, matxos, muls i cavalls tenen especial protagonisme en cavalcades i curses.

També vinculada amb la iconografia del Sant trobem un porc als seus peus. La llegenda ens dona dues versions, l’una explica que l’animal representa als dimonis que el sant va ser capaç de sotmetre, l’altra que Antoni sent un gran amic dels animals quan en veia un de ferit, el guaria i que així ho va fer amb el porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seua vida.

El porc, una de les primeres fonts d'alimentació humana dels pobles del Mediterrani, a excepció d'aquells que practiquen les religions musulmana i jueva, que el tenen prohibit. És considerat pel cristianisme un regal del deu de l’Inframon, amb una doble intenció, ser tant font d’aliment com de problemes, ja que amb l’arribada del fred arribava el temps de la matança, època en què la carn fresca i de qualitat del garrí, cobrava protagonisme als treballs i dieta diària fins ben entrat el temps de Quaresma, a la vegada que en massa ocasions, aquella espècie escapant-se de la porquera, entrava als camps de cultiu i en un tres i no res malbaratava la collita.

Gosaria dir que de la mateixa manera que per les cultures índies de les planures d’Amèrica del Nord el bisó és un animal totèmic, o pels celtes és el senglar, pels nostres pobles ho va ser durant molts anys el porc; fins i tot he escoltat en algun lloc que el porc era considerat com l’esperit del gra en forma d’animal.

Siga com siga i siguen les creences que siguen, el fet més que evident és que en aquesta segona quinzena de gener els animals de càrrega, els mamífers omnívors de cua arrissada i per extensió tots els animals de companyia, embolcallats per la creença, fe, llegenda o tradició, prenen especial protagonisme als nostres pobles, carrers i places; des de Castellfort fins a Peníscola, des de Les Coves fins a Morella, des de Benassal fins a Albocàsser i com no, a Vilafranca, Forcall, la Vilanova o Borriol i també a Castelló, la festivitat de Sant Antoni es consolida com una cita imprescindible per a veïns i visitants.

A la nostra ciutat, des del Patronat i Junta de Festes, novament i com a tret de sortida del cicle festiu anual, demà mateix tindrà lloc al Grau una trobada de bestiari domèstic, preludi d’un correfoc, sorteig del porquet i foguera, i el pròxim diumenge al matí tornarà a fer-se realitat un dels costums més arrelats i estimats pels castellonencs, la desfilada i benedicció d’animals i el repartiment de la cinta commemorativa i els tradicionals rotllos.

Patrimoni cultural i convivència que tindrà com a complement la celebració, també en aquest mateix cap de setmana, a altres barris de la ciutat, als grups de Sant Agustí i Sant Marc d’uns actes dirigits a públics de totes les edats i centrats en la tradició i la convivència veïnal, perquè com deia a l’inici sant Antoni del porquet sempre cau en disset.

No està la ciutat sobrada d’ases, matxos ni muls, tampoc tenim carros, ni porqueres a les cases per criar gorrins, això si algun cavall o egua encara podem veure sense anar massa lluny, però l’estima per la festa del patró dels animals no s’ha perdut, més encara, reviscola cada any que passa, esperem que dure per sempre…