És veritat que cada vegada
hi ha menys joves que porten flors al cementiri a la Festa de Tots Sants i que
són, sobretot, els més majors els que s'encarreguen de continuar aquella
tradició, i que les flors artificials en lloc de les naturals cada any que passa
guanyen terreny, siguen flors soltes, rams o fins i composicions d’allò més que
sofisticades, en detriment de la flor natural i, de retruc dels floristes.
L’altre moment de l’any que
els venedors de flor esperen amb impaciència és a Castelló, la setmana de les
festes i sobretot els darrers dies, per allò de ser costum l’ofrena a la
Patrona la Verge del Lledó.
És veritat que abans hi havia al programa oficial un acte on les flors també tenien el seu protagonisme “la batalla”, una desfilada de carros i carrosses ricament engalanats que, durant el recorregut, es llançaven clavells convertits en projectils. Però els temps canvien i el projectil floral va canviar deixant de ser el clavell el protagonista, substituint-los per pètals, fulles, serpentines i confeti de manera que, va haver-hi de canviar fins el nom, de cavalcada de flors a "coso" multicolor.
L’ofrena, tal vegada pel seu
significat que va més enllà del lluïment personal, del “moment passarel·la”, de
les fotografies i del fet de deixar-se veure, és un acte amb molta tradició i
tres senyals d’identitat clars envers la Verge Lledonera, emoció, sentiment i
folklore i la flor és encara l’element bàsic i fonamental per a manifestar-ho.
Esta ofrena celebrada de
manera oficial des del 1947 dins la setmana de festes, i que en esta ocasió
compleix 80 anys, a banda de convertir-se en un acte dels més emotius de la
setmana que conclourà demà, amb el pas dels anys ha anat a més i, les flors i
les floristeries són els grans beneficiats.
L’obsequi simbòlic del ram a la Verge, tot just hui dissabte, on el clavell és el protagonista fa que a la vegada que augmenta la feina dels establiments, augmente també la facturació i, conseqüentment els guanys.
A la vegada que un negoci
lícit que representa un impacte econòmic significatiu convertint-se en motor
clau per les floristeries, també i per acció de voler construir un panel
decoratiu, cada any diferent, limita la maniobra a l’hora de l’oferta, ja que en
lloc de prodigar els rams assortits, colorits i variats, s’encotillen pels
participants, més o menys oficials, la varietat i el color.
Este fet fa que cada dia
siguen menys, arribant a ser poc significatius, aquells participants en
l’ofrena que, amb més o menys devoció i sentiment, apropen a la Verge les flors
naturals de les nostres muntanyes, horta o marjal recollides amb les seues pròpies
mans i, diferents cada any en funció de “com caiga” la festa, més alta o baixa
al calendari.
Portar flors variades i “de
casa” no és negoci, i sembla que l’ofrena presenta “requisits oficials”, així
uns anys el rei de l'Ofrena és el clavell blanc, ja que el panell presenta uns
elements majoritaris en aquell color, i uns altres vermells o d'altres colors,
segons el disseny de torn.
De segur que la d’esta vesprada serà una ofrena més per al record, per alguns la primera, per altres ja hauran perdut el compte, tal vegada, o no?, la més multitudinària al llarg de la seua dilatada història. Per les floristeries la vesprada serà hora de recompte, de fer balanç, de sentir-se satisfets de la feina ben feta i, pensar, veient el calaix, que econòmicament ha pagat la pena l’esforç realitzat.
Centenars de persones
s'amuntegaran des de primera hora del matí de demà diumenge per contemplar
el resultat final del qual en este moment és només un cadafal de fusta sobre el
qual es muntaran els més de 3.000 rams que des d'ací a un moment començaran a
arribar a l’ermitori.
Embolicats en paper de
microfibra i llaços de color verd, com no podia ser d’una altra manera hui, els
rams lluiran per uns dies al peu de la Verge com a expressió d'amor i gratitud.
Segur? Tant de bo siga així...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada