Als guitarristes de flamenc
se’ls anomena “tocaors” i la seua postura i tècnica difereixen de les usades
pels intèrprets de guitarra clàssica; mentre el guitarrista clàssic recolza la
guitarra sobre la cama esquerra de forma inclinada, el guitarrista flamenc sol
creuar les cames i recolzar-la sobre la que es troba més elevada. Pel que
respecta a l’instrument la guitarra flamenca és menys feixuga que la clàssica,
amb la caixa més estreta, per la qual cosa la seua sonoritat és menor i no
eclipsa el cantaor.
Perico el del lunar, Manolo
de Badajoz, Paco el barbero, Juan el habichuela, José el Peinero, Niño Ricardo,
Moraito chico, Victor Monge Serranito… i fins a Paco de Lucía, són els noms més
reconeguts i famosos “tocaors” d’aquells que han fet història en el món de la
guitarra flamenca.
I si hui parle del flamenc i dels guitarristes no és perquè siga aquest gènere de la meua predilecció, més encara, sovint em cansa prou i, tal vegada per no entendre, em resulta, de vegades avorrit.
Tot i això, comprenc que ací
a Castelló hi haja afició a la guitarra flamenca, tal vegada per allò de la
immigració d’altres temps d’andalusos arribats a la nostra terra, i que entre
les moltes activitats que es desenvolupen a l’Auditori i Palau de Congressos
castellonenc, l’Institut Valencià de Cultura, oferte aquest primer trimestre
del 2026 una programació dedicada a aquest gènere musical, sota el títol
genèric de “Cicle Flamenc a l’Auditori”.
La proposta va arrencar amb
l’actuació de Kiki Morente el passat 7 de febrer, fusionant l'arrel profunda
del flamenc amb una sensibilitat actual; després, el 28 del mateix mes va ser
el torn de la cantaora de Xerès de la Frontera, Maria Terremoto amb un espectacle
de cant, palmes i guitarra que va començar amb la intimitat d'un idil·li i va
culminar en l'alegria d'unes buleries.
Ara s’anuncia per acabar aquest primer trimestre que el concert programat pel proper dissabte 21, de “Tomatito Quintet”, amb les entrades a hores d’ara esgotades, el que demostra, o no?, la gran expectació del cicle i la gran afició al gènere que existeix al nostre poble, la qual cosa, per mi, no deixa de ser un fet curiós.
Tomatito, com molts dels
guitarristes flamencs, és el nom artístic de José Fernández Torres, nascut a
Almeria, fill del “Tomate” i nebot del tocaor “Niño” Miguel. Des de petit va
escoltar el toc del seu pare, i del seu avi, Miguel, també “Tomate”, membres
d’una gran nissaga de guitarristes flamencs.
Conegut per ser acompanyant
de “Camarón” fins a la seua mort, sembla ser un dels referents de la guitarra
flamenca actual. Va ser a partir del 1992, després de la mort de José Monge
“Camarón”, que Tomatito es va convertir en el concertista que és ara, un
dels guitarristes més importants i més internacionals del flamenc de les
últimes dècades, que no només ha presentat el seu art a tot el món sinó que ha
tocat juntament amb grans figures com Paco de Lucía o Enrique Morente.
No li lleve mèrit al senyor, però no crec siga res per ressaltar i extraordinari que les entrades per contemplar l’espectacle del “Tomatito” estiguen esgotades, ja que la capacitat de la sala de cambra Manuel Babiloni on s’ha de celebrar l’actuació no supera les 350 localitats. Que l’IVC vulga considerar tot un èxit que en una ciutat que supera els 170.000 veïns, hi haja algunes més de 350 persones interessades a assistir a un esdeveniment d’un guitarrista flamenc de “primera fila”, no té res d’extraordinari, o sí?
Portar el cor d'Andalusia a
un lloc tan singular de Castelló, és portar el sentir del poble andalús a un
espai únic, íntim i acollidor. Us ho imagineu a l’inrevés? La dolçaina a
Sevilla? El cant d’estil valencià a Huelva? S’esgotarien les localitats venudes?
La màgia de la qual brollen les emocions que connecten l'espectador i
l'artista, encara que més d’un sembla no entendre-ho, també té les seues
limitacions…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada