Rooftop = Terrassa gastronòmica en altura.

Supose que com a mi, en llegir la primera part del títol que encapçala el meu comentari hui, d’entrada no us dirà res; més encara, estic convençut que més del 90% d’aquells que açò llegiu mai haureu sentit aquesta paraula. Jo tampoc; fins aquest matí desconeixia de la seua existència i, per descomptat, del seu significat.

Una paraula que m’he topetat amb ella de casualitat en llegir la notícia publicada al diari local en la que l’alcaldessa, la senyora Carrasco, afirma que la reforma del mercat central segueix els terminis previstos trobant-se ja efectuada en un 60% i que possiblement obrirà les portes en passar les següents festes de la Magdalena, és a dir a partir del 7 de març.

A més a més de parlar de com s’estan invertint els més de nou milions d’euros que costarà la reforma, i dels treballs que afecten la zona dedicada a la pescateria amb totes les estructures individuals de ferro finalitzades i avançats els treballs en envans i taulells, com també en l’àrea destinada a les parades de carns i verdures, on les estructures i paviments avancen segons el previst, en allò que ha ficat més èmfasi la senyora Carrasco ha estat en el que suposarà el fet de disposar d’una nova estructura renovada del forjat de la coberta que ha de permetre més lluminositat i la creació al sostre d'un espai transitable.

I ací entra en joc la desconeguda paraula, quan la periodista o la mateixa alcaldessa afirmen: “La futura terraza rooftop es uno de los elementos singulares del proyecto”. Futura terrassa rooftop. Això qué és?

Escorcollant una mica trobem que rooftop com era d’esperar és una paraula anglesa que pot traduir-se com terrat i que, en el context del nostre mercat, vol ser molt més que un simple terrat; vol ser un espai ubicat a la part superior de l’edifici, condicionat per a l'entreteniment, la relaxació o la socialització, un lloc on els veïns podrem escapar de l'enrenou de la ciutat, gaudir de vistes espectaculars i relaxar-nos en un entorn elegant i exclusiu.

Poc o no res se sap encara de com serà aquest castellonenc roof-top, que també pot escriure’s així amb guionet, qui i com s’ha dissenyat i quines empreses veient el potencial del nou espai elevat apostaran per ell i crearan què? Un bar? Un restaurant? Un espai d’oci i relaxament? Un lloc o més d’un on passar una estona amb tranquil·litat?

Castelló passarà a ser famosa no només per les platges, l'arquitectura i la rica història, també per la singular cultura del mercat que possibilitarà degustar plats tradicionals, especialitats regionals, marisc, pernil, formatges i vins de la terra, amb un espai que, a imitació del mercat de Sant Miquel de Madrid, de la Boqueria de Barcelona o el de Triana a Sevilla, combine d'arquitectura, gastronomia i ambient urbà.

És de suposar que si la reforma busca també la recuperació visual de l’estructura original concebuda per l’arquitecte Francesc Maristany, aquest rooftop anirà ubicat no al sostre del mercat de carns i verdures sinó al de la pescateria i, per tant, les seues vistes no seran de la plaça Major, imatge simbòlica de la ciutat, sinó a Santa Clara. O no és així?

Incògnites que de ser certes les previsions de l’equip de govern en pocs mesos quedaran clares, així que, les expectatives són bones, però senyora alcaldessa no vulguem ser més anglesos que els mateixos anglesos, i diguem-li a les coses pel seu nom i en valencià, la llengua del poble; aquesta gran novetat a la fi, no serà altra cosa que “una terrassa gastronòmica en altura”.

Val més prevenir que guarir…

Aquesta expressió recorda que resulta més intel·ligent i beneficiós prendre mesures anticipades per evitar un problema que enfrontar-se a les seues conseqüències quan ja ha passat, és a dir que és preferible prendre mesures de precaució, abans d'haver de posar remei a allò que s’hauria pogut evitar.

D’altra banda, hi tenim a la nostra llengua un altre refrany que diu, quan veges la barba del teu veí pelar, posa la teua a remullar que ens recorda que si passa alguna desgràcia als qui són de la nostra condició i tracte, en el cas del país als nostres veïns, hem de témer que un altre dia ens puga succeir a nosaltres i, per tant, hem d’estar previnguts perquè el cop no siga tan fort.

Malauradament i des de fa dos anys, en arribar aquestes dates, per allò del record de la gran gota freda que va provocar el desbordament de rius i barrancs, i el que va ser pitjor la mort de més de 200 persones, i la deficient gestió que les autoritats van fer per evitar la catàstrofe, ara, davant una situació climatològica que, Déu no vulga, pot arribar a ser semblant, “posant a remull les barbes” i “prevenir abans que guarir”, els nostres dirigents per curar-se en salut, basant-se en pronòstics i anticipant-se al que pot arribar a venir, prenen mesures front un hipotètic perill.

Eren les 10:03 de hui dijous quan el mòbil ha començat a sonar de manera estrident, vibrant i emetent un xiulet estrident i ininterromput, que no s'ha aturat fins que he premut el botó "Acceptar" a la pantalla.

No era la primera vegada que ho feia en els dos darrers anys, però sí que ara feia mesos que no sentia aquell soroll, era l’arribada d’un Es-Alert, un avís de Protecció Civil, una notificació, una alerta primerenca per perill extrem, en estar situats en zona de possible emergència en les pròximes hores per fortes pluges, alerta que incloïa unes recomanacions bàsiques com evitar qualsevol desplaçament innecessari, allunyar-se de barrancs, lleres de rius i rambles, o pujar a les plantes superiors dels habitatges en cas que el nivell de l'aigua comence a negar baixos.

És veritat que tal com s’indica a l’avís rebut, el perill real, alerta taronja, està previst puga ocórrer a partir de les 14 hores i que, al llarg de la vesprada, sobretot a partir de les 18 hores, la cosa vaja a més; tanmateix, en aquest moment, quan són les 11:03 hores, una hora després de rebut el missatge, el sol llueix a la ciutat, per la qual cosa, costa de creure que puguem en poc més de tres hores passar a una situació d’extrema gravetat, però cal no confiar-se i, per si de cas, prevenir, no fos que hàgem després que guarir.

En aquest moment pense en les escoles, instituts, universitat, els comerços i les fabriques; en funció de la perillositat el nivell taronja indica que el perill és important i que la població pot patir impactes greus; si el nivell passa a roig, com està previst a partir de les sis de la vesprada, el perill passa a ser extraordinari i l’impacte per la població pot arribar a ser molt greu i fins i tot catastròfic.

Aquesta vesprada tenia previst impartir docència al programa educatiu UJI-Sènior, però amb bon criteri, la universitat tanca les portes per evitar situacions no desitjades. Açò suposa un entrebanc per mi, per l’alumnat i sobretot per la ja de sí atapeïda programació docent, però, naturalment, més val previndre que guarir…

I que diu l’ajuntament mentrestant? Incomprensiblement res! Accedint al web ni cap bàner ni tampoc en l’apartat “l’últim” apareix cap informació. Això si, en un moment del bàner inicial apareix el lema “una ciutat per a viure millor”. Esperem que no s’equivoquen i hàgem de guarir per no prevenir…

El canvi climàtic suposa una de les amenaces més grans a què ens enfrontem i els seus efectes ja tenen conseqüències; davant d'un escenari on aquests esdeveniments seran cada vegada més habituals, l’acció preventiva ha de ser primordial per anticipar l’impacte. Si, a la fi, tot queda en un no res o en quatre gotes, més que millor.

Malgrat els avanços de la meteorologia és veritat que les prediccions no són encara perfectes. És un problema, de moment, irresoluble, atés el caràcter caòtic de l'atmosfera, per tant, haver rebut hui en temps un Es-Alert i actuar amb conseqüència és la millor manera de previndre. Espere i desitge que si plou, que falta fa, ho faça amb mesura…