Amb tots els meus respectes pel
Club Taurí de Castelló i totes les persones que el conformen, vull dir-los que
a mi els bous no m'agraden i a més a més em semblen una salvatjada. Tal vegada
el meu ideal de virilitat hauria de ser un altre, però l'espectacle “de la
corrida” no em sembla gens digerible i si m'apureu us diré que em sent més
identificat amb el patiment del bou que amb la “xuleria” del torero.
Afirmar públicament,com sembla
haver fet ahir mateix el nostre alcalde,que la festa dels bous forma part del
caràcter, sentiment i història de la ciutat, crec és passar-se'n una mica prou
i que l'equip de govern, ara, a pocs mesos de les eleccions, presente una moció
al plenari municipal en defensa dels bous, crec sincerament només respon a un
esperit propagandístic per atraure vots dels aficionats que gaudeixen dels
festejos taurins i que, cada vegada, veuen més a prop com poden acabar fins i
tot prohibint-se alguns d'aquests tipus espectacles.
És veritat que les corregudes de
bous al nostre país, a la província i al mateix Castelló han estat una
tradició, però arribar a afirmar que el món del bou és una activitat que
dinamitza tota la ciutat, crec sincerament és massa i això, amb tots els meus
respectes, no s'ho creu ni el propi regidor en cap.
Més encara, cal distingir entre
corregudes de bous i bous al carrer. Els aficionats tot i que en moltes
ocasions són els mateixos, ho veuen en ulls diferents. Els pro-tarurins de les
corregudes disfressen la mort de l'animal anomenat art, allò que fa el torero.
Pels antitaurins allò que fa el torero és fanfarronejar, ficar la seua vida en
perill sense cap necessitat, a més a més de fer patir el bou fins la mort.
D'altra banda, en els bous de carrer, la festa és més grossa si l'animal manté
la dignitat malgrat estar acorralat enmig d'una multitud que no para de
xillar-li i fer-li mil i una extorsió i si manifesta la seua bravura envestint
una i altra vegada.
A mi, que no m'agraden els bous
més que a la cassola, els arguments defensats pels taurins, ja siguen de plaça
o de carrer, no em convencen i seguix pensant que aquells espectacles són signe
d'humiliació i patiment de l'animal, que voleu que us diga?.
Malgrat totes aquestes
apreciacions també pense podria haver-hi na mica més de flexibilitat i poder
donar resposta als gustos de tothom. Els taurins que seguisquen amb les
corregudes, però que no vuguen que tots siguem com ells, que a tots ens agraden
els bous i que aquella ha de ser per sempre la “festa nacional”. No, no i no. I
també, els antitaurins, aquells que mostren per bandera el maltractament de
l'animal, ja siga a la plaça o als carrers, que prediquen amb l'exemple i
siguen també uns ciutadans exemplars, que de vegades també deixen molt a
desitjar...
I per damunt de tot els polítics,
sobretot els locals, d'un o d'altre color, no vullguen fer de la defensa de la
festa del bou o també de la defensa antitaurina, que de tot hi ha, bandera
electoral per aconseguir arrapar uns vots; això no és fer política, això,
malauradament és voler aprofitar-se'n del moment, i per mi, amb tots els meus
respectes, és lleig, molt lleig.
Atenció que manifestacions com la
d'ahir poden servir de precedent perquè demà ens posicionen aquests o alguns
altre col·lectius a favor o en contra del tir i arrossegament, carreres de
cavalls o de gossos, que també empren animals com a mitjans per la satisfacció
humana, com si tant sols foren objectes per la nostra disposició.
