“Cigrella”

No, no la busqueu a cap vocabulari, ni tampoc al diccionari, ni en castellà ni en valencià. La paraula que dona títol a aquest comentari és meua, me l'acabe d'inventar, i com és meua puc fer amb ella el que vullga, i que vull fer? Doncs, com sóc explèndit, vaig a regalar-li-la a la presidenta del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, la vallera, Isabel Bonig, per a que aquella, en un acte de desprendiment, li la preste al president del Govern Espanyol, al senyor Mariano Rajoy, per que puga usar-la quan haja d'explicar, a la fmaília, amics o coneguts, que és el que va començar a preparar ahir al matí als carrers del municipi de Finestrat.

I és que, el Partit Popular, mancat com està de vots i en aquest moment de pre-campanya electoral, va desembarcar amb tota la seua executiva encapçalat pel propi president, com si d'una estrella mediàtica es tractés, a terres alacantines, per rebre una injecció de moral, on, naturalment, ell mateixa, tot el seguici nacional i els màxims dirigents del partit a les terres valencianes, no van dubtar gens ni mica a l'hora de fer-se “la foto” en mostrar-se “humans i propers al poble pla”, en una estratègia política continuista que, va iniciar-se uns dies enrera amb l'aparició i ball de la vicepresidenta en una cadena de televisió, en un programa d'entreteniment i en una horà de màxima audiència.

Ara, en aquesta ocasió es tractava de ficar-se els davantals i participar en l'elaboració d'una.... i ací em falta la paraula clau, ja està d'una … cigrella, doncs es tractava de barrejar en una paella, arròs, carn i cigrons.“

No sóc jo purista ni tampoc cuiner “de categoria”, més be, negat per la cuina, però, que a un arròs amb coses, que a un arròs cuinat en paelló se li anomene paella, això no és de rebut. On s'ha vist una paella amb cigrons? Podem parlar d'arròs al forn, d'arròs amb cigrons, però mai de paella, si voleu, podem dir que allí el senyor Rajoy amb el beneplàcit i les rialles de la senyora Bonig i amb tots els seus amics amb davantal blanc, va inventar la cigrella.

Si la força política del Partit Popular s'ha de basar a la nostra terra en la defensa del plat típic i a aquest, li fiquem el que se'ns ocorre en cada ocasió, ara cigrons i demà llentilles, tindrem un nou plat, una cigrella, una llentella o allò que fa anys va inventar-se al canviar-se l'arròs pels fideus, una fideuà, però mai, mai, senyor Rajoy una paella. Sembla senyora Bonig que, com “al Jefe” no se li porta mai la contrària, doncs paella amb cigrons i punt. No, així no anem be. Fins i tot, he llegit en un diari local que, el propi President no ho va veure clar, i a la vegada que afegia els cigrons al paelló va dir “no em contracteu, per què si ho feu us enfonse”.

I mai millor dit, tot i que jo canviaria el “contracteu” per “voteu”, doncs vist el que hem vist en aquesta darrera legislatura, i vista la debacle que el PP ha patit en les darreres eleccions europees, autonòmiques i locals,no seria rar que acabara tot en un enfonsament i, aleshores, els davantals blancs de Finestrat, els davantals de la fotografia del condiment de la cigrella, es convertiren en mocadors per eixugar les amargues llàgrimes de la derrota.

Acollir-se en aquest moment a l'argument de ser el partit més votat i per tant el “guanyador” i pensar que el triomf va a repetir-se i així continuar fent i desfent a la meua voluntat, és senyor President del Govern una ximpleria, doncs no oblidem que, el sistema polític democràtic, es basa en un joc de majories, i en la política, com en la paella, no puc ficar el que em dona la gana, doncs, de ser així, ja no cuinarem paella, farem cigrella, menjar que no a tots els valencians ens agrada, i si el que fan no ens agrada, aleshores en tota probabilitat, ja no governaran, passaran a l'oposició, sense desencant, acceptant l'errada, tot just això és la grandesa de la democràcia.