Ja no hi plou

 I si avui no ix el sòl, ja sortirà demà,

que un dia negre i fosc
va seguit d'un que és clar,i

la llum ho inunda tot...

Així diu en part la lletra d'un cançó de Miquel Herrero i els Autòmats, un conjunt valencià de rock alternatiu que va nàixer el 2009, caracteritzada per un so fresc, directe i sovint prou experimental., que podem trobar en l'àlbum “cançons en blanc i negre”, editat el 2010 i que va ser considerat el millor disc de música Pop als Premis Ovidi Montllor en aquell any.

I m'ha vingut a la memòria, perquè aquest matí, com be sabeu, a Castelló ha estat plovisquejant, sense arribar a dir que ha estat plovent, doncs tot i que els carrers s'han mullat, l'aigua no ha arribat a córrer.

Aquest matí un cel enterbolit ple de núvols i poca visibilitat aguaitava per damunt les muntanyes del Desert de les Palmes i, vet per on, llig en un mitjà local que una espessa boira va obligar ahir al matí a tancar l'aeroport de la Vilanova i traslladar els passatgers fins València, i no deixe de pensar que, tal vegada hui, hagués passat el mateix d'haver-hi hagut vols, doncs tots sabem que els vols a Londres i Bristol, els únics que ara per ara fan viable l'aeroport,no operen ni els dilluns, ni els divendres.

Deu ser trist que uns viatgers, després de facturades les maletes i preparats per pujar a l'avió, no puguen fer-ho per culpa de la boira, ja que l'aparell que havia d'haver aterrat poc abans de les 10 del matí, no ho havia fet, doncs el pilot, supose que amb bon criteri, havia decidt desviar-se de la ruta inicial i dirigir-se a l'aeroport de Manises, doncs no hi tenia a la Vilanova suficient visibilitat per fer un aterratge amb total seguretat.

No va tardar massa ahir al matí en tornar a lluir el sol a la Vilanova, però no va ser tampoc ahir la primera vegada que les inclemències meteorològiques van jugar una mala passada al recinte aeroportuari. Fa uns mesos va ser el fort vent qui va quasi impedir un enlairament, ara, ahir, la boira, va fer que el vol que havia d'arribar abans de la 12 del migdia a Bristol, no ho fes fins pràcticament a les 4 de la vesprada.

Mira que és tenir “mala pata”, pocs vols tenim encara al nostre aeroport provincial i encara així, en poc més d'un mes ja hem patit diferents incidents per culpa del temps i, malauradament, tornen a estar en boca de molts, les advertències que van fer-se fa ja més de 15 anys, quan en les al·legacions al projecte de construcció es feia constar una ubicació no idònia de l'estructura.

Podem consultar les hemeroteques i trobarem com “els experts” ja avisaven juntament amb la necessitat de reorientar la pista d'aterratge pel comportament dels vents, de l'existència de les bromes i boires pròpies de la zona. Ara, en aquests moments, ja sofrim les primeres conseqüències.

Preguem perquè, com diu la cançó, “si avui no ix el sòl, ja sortirà demà, i que a un dia negre i fosc el seguirà un que és clar”, i així tot tornarà a la normalitat. 

De moment, ara, ja no hi plou.