
No en són moltes les Colles
que a Castelló disposen de Cau en propietat, comprat amb l'esforç dels seus
membres, i menys encara que aquest ho siga des de fa més d'un quart de segle. I
és que la Colla Pixaví, no és una colla qualsevol.
Aquest ample col·lectiu
fester des dels seus orígens està compromés amb la recuperació de l'essència
festera dels castellonencs, sentint com a deure la necessitat de transmetre la
cultura pairal, recuperant els vells costums que, en el seu dia, van estar més
que arrelats al poble.
Des dels inicis va
considerar-se més que necessari disposar d'un lloc "de tots, per tots i
tot tipus d'actes" i, ficats a demanar que fóra cèntric, i sense problemes
d'accessibilitat que ens permetera, en cas de ser necessari, emprar "el
carrer" com a element per fer festa.
Per això després de mot
buscar i no gens menys dificultats, el dia dels innocents, el 28 de desembre de
1989, van poder fer efectiva l'adquisició del Cau al carrer Cassola, essent la
magdalena de l'any següent, i concretament, tal dia com avui de fa 27 anys, el
16 de març del 1990, quan, al so de "l'anguila", amb dolçaina i
tabalet, i a partir de les 18.30 hores va iniciar-se el vol pixavinenc des del
cau originari al carrer Gràcia fins al carrer de la Cassola, en una romeria
trasllacional.
Una romeria des del passat
cap al futur, encapçalada com no podia ser d'una altra manera pel símbol de la
Colla, el Pixaví de la fava roja. Dos mesos i mig transcorreguts des del moment
de la compra fins al moment de la inauguració, van ser més que suficients per a
netejar-lo, transformar-lo i endreçar-lo. Després, amb el pas dels anys, i a la
vista de les necessitats, anirien venint les diferents remodelacions, que, a
hores d'ara, i a imitació de la "Sagrada Família" de Gaudí, encara no
han acabat, efectuant-se la darrera "millora" aquesta mateixa
setmana, amb el canvi de la porta i finestra de la balconada exterior, a la
façana, al primer pis.
Adequació amb fidelitat a la
casa i amb record de què va ser en el seu dia. Encara hui mantenint alguns
objectes recuperats del fons de la casa original: un tricicle de xiquet de
fusta i ferro, un carret d'infant, unes fulletes d'afaitar, una geladora,
algunes mesures d'oli, algun llibrell, un sedàs o un garbell.
Vicent Beltran, Xavier Pérez
i Lola Mallen, conformaven la junta elegida el juny de l'any 89 i sobre la que
va recaure el pes de la compra, després que en una assemblea celebrada als
locals de la Caixa Rural "Sant Isidre" el 5 de maig de 1989,
s'acordara per 62 vots a favor dels 101 socis que tenia la colla, disposar d'un
local propi, iniciant-se les gestions que van culminar en l'acord de
l'assemblea de l'1 de desembre, amb una proposta de compra. Això ja no hi havia
qui ho parara...
27 anys es compleixen hui,
quasi mitja vida de vol Pixaviner per la Plana, per l'horta i la marjal, però
amb el cor bategant al carrer de la noble benefactora il·lustrada castellonenca
del XVIII, Isabel Ferrer, tot i que més conegut i popular, amb més força i
fluïdesa, transmés des dels nostres avantpassats, tradicional carrer de la Cassola
a tocar del Canyaret que circumdava l'antiga muralla medieval, sota la
protecció de Sant Roc. Un racó d'història completat amb una altra, la
"fester-cultural-tradicional-històrica" del Pixaví. Per molts anys
!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada