Ho tornarem a fer

 Aquesta vesprada i per vint-i-nové any, la Colla Pixaví, tornarà a fer la visita guiada al campanar més bonic del món, a l'estimat campanar de la Vila, mostrant-se a qui vulga, d'una banda la majestuositat del mateix recinte, la fortalesa de les seues pedres i la història acumulada pel pas del temps.

Una visita guiada a les dependències de la torre del "fadrí", que, construït en diferents èpoques i etapes, de planta octogonal i escala de caragol, s'aixeca al bell mig de la ciutat, situat independentment a la part exterior de l'església de forma exempta i que des del moment de la seua construcció, va adquirir un significat especial per a la Vila, pel seu paper com a mitjà de comunicació, no tan sols d'esdeveniments religiosos sinó també civils.

Si us ve de gust, podeu acostar-vos al punt de trobada, la mateixa porta del campanar a les 4 de la vesprada on en grups d'unes dues dotzenes de persones mal contades, s'iniciaran les visites mostrant-se els elements més singulars, primer de l'exterior mirant i després realitzar un recorregut per les antigues dependències d'aquest característic edifici.

Una escala de caragol ens donarà la benvinguda, amagant a cada revolta un mos d'història, un bocí de llegenda ens conduirà, després de superats els primers 78 graons, fins a la primera estança.

La cambra del rellotge. Engranatges i cadenes ens rebran i el seu cor de ferro, mecanisme de complexa arquitectura, es mostrarà un als nostres ulls. Història de ferro dintre d'una urna...

Ennegrit pel fum que escalfava l'estança, arribarem després a la presó d'eclesiàstics, on, de segur, ens envairà una sensació de força austeritat. Indret més humil de tot l'edifici però que l'atzar ha volgut fos el que més historia ens ha transmet...

I més amunt, en trepitjar el graó 122,ens trobarem la vivenda del campaner, com un fanaler de terra endins. Ací el temps sembla detenir-se i, si ens fixem, veurem com encara guarda els prestatges i les sanefes del passat.

La fascinant sala de campanes apareixerà a l'alçada del graó 147. El sòl que xafarem és d'atoves incrustades en vertical formant dibuixos radials confluint al centre on hi ha una peça perforada de fusta de boix per permetre el pas de les cordes batalleres. Jaume, Àngel, Vicent, Dolors, Victòria, Cristina, Joaquima i Maria, les huit campanes de la cambra ens donaran la benvinguda i, a la part central de la sala, dalt de la porta d'accés i mantingudes per una estructura de fusta, hi veurem les batzoles, instruments substituts de les campanes i els seus tocs a Setmana Santa.

Un cop arribats a dalt de tot, a gratar del cel, a la terrassa de les campanes horàries, Tòfol, Anna i Lledó, contemplarem la coberta del xapitell des d'on poder albirar, rendida als seus peus, una de les millors panoràmiques no tan sols de la ciutat, sinó també de tota la Plana que, donzella ella, mira amb ulls d'enamorada "el fadrí" més ben plantat.

Ací la visita d'aquest símbol de Castelló, de propietat municipal, de cinc cossos dissenyat per marcar el temps a la població, en l'antigor vist des de tota la contrada, torre vigia, per prevenir els pirates, tocarà al seu fi.

I les cares de satisfacció d'aquells que completen la visita per primera vegada o d'aquells altres que ja han perdut el conter, que han fet "tradicional" la seua pujada al campanar la vesprada del dilluns de Magdalena, es fondran amb les renovades il·lusions dels "Pixavins-guies", que novament ho tornarem a fer, mostrar a veïns i forasters l'edifici més bonic del món!!!