Estefania, has portat els ous?

L'ordre femenina de les germanes pobres de Santa Clara, conegudes popularment com a "monges clarisses" va ser fundada al segle XIII per Sant Francesc d'Assís i des del segle XVI fins a mitjan XIX, van tenir gran presencia al nostre poble, ocupant el desaparegut convent de la plaça de Santa Clara. Abandonat aquest, van traslladar-se a Vila-real, on continuen en l'actualitat custodiant el convent de Sant Pasqual.

De manera que, Santa Clara i les clarisses, continuen estant molt arrelades al nostre poble. Tradicionalment es considera a la santa fundadora de l'ordre, patrona del bon temps, tal vegada per allò del nom Clara i la relació amb la claredat, al temps clar, al temps sense núvols, als dies assolejats.

És, si voleu, un patronatge folklòric, que porta annexats uns costums i unes tradicions. En aquest cas una tradició, repetida en moltes ocasions al llarg de l'any, clar exemple de com la meteorologia, abans de ser ciència, havia establert un sistema per, garantir, ambients atmosfèrics agradables en les dates més importants de la vida d'una persona.

Tradició consistent en portar una dotzena d'ous al convent de clarisses que la persona en qüestió té més a prop de casa, perquè les monges amb les seues oracions intercediren davant la santa perquè no ploguera el dia assenyalat per la peticionària, demanant la gràcia del bon temps.

Aquest costum que inicialment era "quasi sagrat" sobretot per les núvies, demanant que no ploguera el dia de la seua boda, després va entendre's i revitalitzar-se a totes aquelles manifestacions en què la pluja podia deslluir l'acte i, així, trobem que darrerament es fan arribar a les clarisses franciscanes, ous i almoines, no tan sols per a les bodes, sinó per a qualsevol festa, viatge o celebració, que puga resultar deslluïda per la presència d'un temps atmosfèric desagradable.

Vivim en un temps i ambient que presumeix d'antireligiositat, però se segueixen practicant, "per si de cas", una sèrie de mites ambiguament religiosos, quasi sempre amb alegria i una certa flaire exòtica. Sabem que per nosaltres mateixa mai podrem aconseguir un temps esplèndid de manera natural per una data determinada i, recurrim a aquesta tradició popular, profana i religiosa a la vegada, com a únic recurs disponible.

"Una dotzena d'ous amb la seua clara, al monestir de les clarisses". Naturalment les mongetes sempre agraeixen el detall tot i que s'apresten a dir que "no podem assegura res", però que seguiran fent les seues pregàries amb fe per intentar satisfer les seues peticions.

Supose que com en anys anteriors, i malgrat que les previsions sembla ser apunten al fet que és poc probable que ploga en la propera Magdalena, també la nostra estimada Regina de les Festes del 2017, la bonica Estefania Climent haurà o estarà a punt de complir i consumar la tradició i, novament la comunitat religiosa de Santa Clara d'Assís, patrona de les telecomunicacions, fanalers i navegants, pregaran, com ho fan des de sempre, perquè tot isca bé i que el bon temps marque el desenvolupament de les festes que començaran en un no res.