La festa al carrer.

 Estareu d'acord amb mi que una gran quantitat dels més de 270 actes que conformen el programa oficial de festes es realitzen al carrer, tenen els espais públics com a protagonistes principals, i és que la millor manera de viure la Festa i fruir dels seus espectacles és passejant per la ciutat.

Simplement deixar-se emportar per la curiositat i descobrir l'encant dels racons amagats dins la Vila o fora als Ravals, es converteix en tota una experiència, amb l'al·licient que amb tota probabilitat més d'un cop us trobareu una actuació que no us esperàveu.

Multitud de personatges poblen el paisatge de la Festa i es mesclen amb els visitants, disposats a sorprendre'ns i fer-nos passar una bona estona. Colles Federades amb Cau o Carro, Gaiates amb Cau o Carpes, Associacions, Grups folklòrics, Regionals, Escoles... tots fent festa alhora, al llarg del dia i de la nit. La festa a Castelló en Magdalena és compartir, és espectacle i és diversió.

Tot i això, els espectacles de carrer semblen espontanis, però en realitat no ho són. I quan ho són, quan les coses es fan sense pensar-ho massa, malament. Sembla que esta setmana estem en un altre Castelló, un Castelló on la gent "surt de baix les pedres" i on tot, o quasi tot, està permés, i això no és així, això si ho permetem, ens duu a l'incivisme, a la negació de la festa i de la diversió. Cal ser conscients.

Castelló ha estat un poble, una ciutat, un territori de creació i recuperació de la cultura popular tradicional. "Venim de l'antigor per lluminosos camins"; els nostres avis van saber reinventar, fa més de 70 anys, el concepte de festa i amb l'esforç i dedicació de molts anònims, hem aconseguit arribar a aquesta segona dècada del segle XXI, aconseguint la difícil tasca de congeniar els barris i centre de la ciutat per a celebrar unes, cada vegada, més grans festes.

Aparquem els maldecaps i ara que el temps sembla acompanyar-nos, sortim al carrer per gaudir intensament d'aquests dies en un exitós intent de millorar la convivència. Col·laborem amb els serveis públics per què places i carrers siguen els més acollidors possibles.

No vull dir que decorem els carrers i places amb catifes de flors, però sí que cal ficar una mica de voluntat i col·laborar perquè els espais de la festa siguen acollidors, agradables, i que s'òmpliguen de música, rialles i esperança i no de gots, plats, ampolles i pixarades...

La meua reflexió ara, hui, arribats a l'equador de la setmana de festes m'agradaria fora del tot positiva, parlar tan sols d'alegria, diversió, germandat, balls, foc i guspires, colors, sentiments, música, teatre..., tanmateix no és del tot així, direu que em faig vell, però aquestes sensacions es mesclen amb dues gens agradables, l'una el fet de poder dormir ben poc pel soroll del carrer, o millor dit dels que fan del carrer un ús privatiu, llançant coets a altes hores de la matinada o cridant com energúmens a qualsevol hora del dia o de la nit i, l'altra, la sensació d'impotència i de resignació que se't queda quan, en eixir al matí al carrer, observes com t'han trencat l'espill retrovisor del cotxe que, com sempre, tens aparcat a la porta, i com "el graciós" de torn emparat en la nit de festa, t'obliga a gastar-te uns diners.

Són dies d'unió, de retrobada, de caliu... dies per oferir i compartir, per afirmar la nostra identitat, per donar i rebre, per veure i viure... malgrat que alguns no s'ho mereixen.