Ja ho haureu endevinat.
Estic parlant, en nomenclatura popular i festera, de la nova Pèrgola, i en
oficialitat del Palau de la Festa, d'aquell edifici multifuncional la finalitat
del qual és acollir tots els esdeveniments socials de la ciutat, fonamentalment
els organitzats per l'anomenat món fester, principalment les Gaiates, Junta de
Festes i Patronat de Festes.
Un edifici que va nàixer amb
grans expectatives ara fa tot just 6 anys, concretament el 12 de març de 2011,
amb l'acte de la Galania, homenatge a la Regina de les Festes d'aquell any, la
senyoreta Mònica Sidro.
Una data que també va tenir
un caire simbòlic doncs se celebrava el primer aniversari de la declaració de
la Magdalena com a festes d'interés turístic internacional, iniciativa nascuda des
del Patronat Municipal de Turisme i feta realitat el 12 de març del 2010, en
complir-se 30 anys d'haver estat declarades Festes d'Interés Turístic Nacional
l'any 1980, trenta-cinc anys després de la renovació del 45, fa 72 anys.
Quatre potes, quatre dates
que havien de ser significatives, quatre anys, 1945, 1980, 2010 i 2011, fa tot just 6, 7, 37 i
72 anys, que havien de suposar canvis revolucionaris, empentes turístiques i
projecció exterior, nacional i internacional... o no?
Sens dubte el 1945 marca un
abans i un després a les festes de la ciutat. S’encerta en crear unes festes
amb un component diferenciador respecte a les festes d’altres localitats, en conmemorar
els origens mitjançant unes festes no patronals sinó fundacionals. Tot un
encert base i caliu del que són en l’actualitat. Però ha plogut molt des d’aleshores,
i unes festes que van nàixer per la ciutat i la provincia, havien de crèixer i
portar al foraster…I és que des de l'any 1962
en què les festes van ser rebatejades com "fiestas de la luz", amb
una finalitat clarament turística, fins i tot va aparèixer aquest rètol als
cartells anunciadors fins a l'any 1973, compaginant-se des del 1967 fins al
1977 amb el "Fiestas de interés turístico", canviant-se entre el 2006
i 2010 per "Fiestas de Interés Turístico Nacional" i a partir del
2011 fins a l'actualitat per "Fiestas de Interés Turístico
Internacional", s'ha buscat des dels orígens aquesta projecció primer en
l'àmbit de País i darrerament a escala internacional, i dit siga de passada,
l'èxit no ha estat aclaparador com ho són per exemple els Sant Fermin de
Pamplona o les Falles germanes de València.
Alguna cosa falla, les dates
no fixes?, l'estructura festera?, els actes?, els mateixos monuments gaiaters?,
les infraestructures hostaleres de la ciutat?, tot una mica?... Siga el que
siga, però interés, allò que es diu interés, les nostres festes, malgrat tots
els esforços, encara hui, malauradament, no en desperten massa fora de l'àmbit
més proper.
I que dir del Palau del Pau
Sensal? Havia de ser un dels edificis emblema de la ciutat, destinat a
substituir els esdeveniments realitzats fins al moment de la seua inauguració a
l'antiga Pèrgola del Ribalta, a més a més de ser el lloc on s'anava a ubicar el
desitjat museu de la Festa, punt de trobada i unió per promocionar la ciutat,
espai de projecció i dinamització cultural i social.
La realitat 6 anys després
de la seua inauguració ens diu que estem davant un espai festiu-gaiater i poca
cosa més, algun concert, algunes audicions per escolars, actuacions de la banda
de música de caràcter solidari, algun espectacle infantil o alguna fira de
l'habitatge o dedicada al món infantil o a l'art, i poca cosa més en 6 anys.
Bagatge que per la nostra ciutat està resultant pobre, massa pobre.
Alguna comissió de Sector
apropant-se a París, els Moros portant Castelló pel món, el Patronat a
l'aparador de Fitur... si, però cal un major dinamisme i majors canvis, cal un
major èmfasi en els nous canals de comunicació, cal adaptar-se als gustos i
noves necessitats d'un món desenvolupat, cal donar visibilitat, cal mostrar les
nostres tradicions a tot el món, cal eixir fora i portar ací el millor del que
es fa fora, adaptar-ho i fer-ho nostre, tot això i molt més per aconseguir
"les millors festes del món", no per nosaltres, els d'ací, que ja ho
són, si més no per tots aquells que visitant-nos queden amb ganes de
tornar..Cal molt més perquè no passen els anys debades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada