
La seua primera creació va
ser un web de difusió de festes, cultura, tradicions i gastronomia, que va
publicar la seua primera notícia el 24 d'octubre del 2013, que feia referencia
a un esdeveniment de la societat gastronòmica "Olla de la Plana".
D'aleshores ençà poden contar-se per centenars les notícies que han aparegut en
aquesta web.
No és tampoc en aquesta
ocasió la primera vegada que jo els porte al meu comentari. Sense anar més
lluny el passat 8 d'abril vaig comentar una de les seues notícies i vaig fer
incidència en l'ús quasi exclusiu que fan del castellà al web.


Malgrat que la pràctica
totalitat del contingut de les revistes estan, com era d'esperar, escrites en
castellà, un dels tríptics, el commemoratiu de la banda està en valencià i, per
això va créixer la meua expectació en veure quina seria la llengua majoritària
de la nova publicació.
Doncs bé, la cosa d'entrada
"no pintava massa be", el títol ja ho deixava entreveure
"In-fluye Castellón. Guía de las sociedades más antiguas y relevantes de
la ciudad" i el pròleg va confirmar-ho. De les 41 societats relacionades,
amb un criteri ample, que tinguen una història que supere els 30 anys i una
presència i fets en benefici de la societat castellonenca, només 6, la Societat
Castellonenca de Cultura, L'Associació Cultural La Barraca, La Germandat dels
Cavallers de la Conquesta, Les Colles del Rei Barbut i Pixaví i El centre
Excursionista de Castelló, empren el valencià per a mostrar-se a la societat,
mentre institucions tan antigues i importants com la Comanda de Fadrell, El
Sindicat de Regs, els Moros d'Alqueria o la Fundació Caixa-Castelló, ens
mostren la seua història i evolució en un "perfecte castellà".
No sé encara a hores d'ara
quina ha estat la finalitat d'aquesta publicació, no veig la seua necessitat
per cap lloc, no està a la venda, és repartida de manera gratuïta, no sé si
tindrà un bon canal de distribució i desconec també la seua tirada. Pense que
l'impacte serà curt, i només se m'acud que el benefici pot estar en el que
s'haurà cobrat a la dotzena d'anunciants.
Però el que em dol més
encara és que sembla als editors importar-los gens ni mica la defensa de la
llengua oficial minoritària de la ciutat, tot i ser com diuen uns defensors de
la cultura i les tradicions. Clar, no havia caigut, parlen de ser agraïts,
emprenedors, professionals, fins i tot festers, però no, no diuen res
d'estimar, defensar i promoure la llengua del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada