Passar-se de rosca

 És fàcil passar-se de rosca en uns temps tan trasmudats com els que ens ha tocat viure. És fàcil extralimitar-se, passar els límits de la conducta i caure en l'abús, excedint-se en allò que generalment es considera normal.

I faig aquesta reflexió hui, 28 de juny, dia gran dels col·lectius LGTBI, associacions de persones amb les orientacions sexuals i identitats de gènere relatives a lesbianes, gals, transsexuals, bisexuals i intersexuals. Un dia, el de hui, de lluita per eradicar la discriminació i estigmatització envers aquestes comunitats, un dia de lluita i homenatge de tots els sectors oprimits i explotats.

Dia, el de hui, anomenat de l'orgull, que commemoren els aldarulls ocorreguts el 1969 a Nova York i que van marcar l'inici de l'alliberament homosexual. Dia de festa en el que cap persona ha d'avergonyir-se del que és, qualsevol siga el seu gènere o orientació sexual.

El govern municipal castellonenc eixit de les urnes l'any 2015 ve donant suport des dels seus inicis al col·lectiu LGTBI, que fins aquell moment havia estat inexistent, acollint allà pel desembre del 2015 la presentació del col·lectiu local, declarant a l'abril del 2016 la ciutat com a municipi respectuós amb la diversitat sexual, aplicant polítiques de protecció i foment de la inclusió de totes les persones, de tots els veïns i veïnes, independentment de l'orientació sexual i identitat.

En aquesta línia la corporació municipal també hui ha volgut participar en el Dia Mundial de l'Orgull, recolzant l'homenatge de reconeixement de la trajectòria reivindicativa i activista dels drets gais, en la figura d'un veí, Josep Castell, cedint l'espai principal de la ciutat, el saló de plens, per l'acte institucional i, a continuació participar en el desplegament d'una gran bandera de l'Arc de Sant Martí i adherir-se al manifest que, elaborat per la universitat Jaume I, s'ha llegit, reafirmant la inclusió i la igualtat i en contra dels discursos de l'odi, recordant tot el que s'ha aconseguit però no oblidant tot el camí que queda encara per recórrer, per tal d'aconseguir la plena igualtat de les identitats sexuals.

Que l'alcaldessa Amparo Marco, la vicealcaldessa Ali Brancal i els regidors de l'equip de govern Verònica Ruiz, José Luis López i Ignasi Garcia hagen participat en aquests actes, diu molt de la tolerància del nostre govern.

Per això fins ací tot el meu suport i aplaudiment. No és gens fàcil encara, en ple segle XXI, manifestar-se públicament com a lesbiana, gai, transsexual, bisexual i intersexual i, tal vegada, si no ho és, siga per culpa de la imatge que aquestes persones, en moltes ocasions, mostren.

M'identifique i faré costat sempre la diversitat, però no m'agrada gens ni mica l'exhibicionisme. Crec que reivindicar l'alliberament sexual i la igualtat de totes les persones amb actes com els que hui se celebren a Castelló és, i mai millor dit, un orgull, però exigir el reconeixement dels drets civils i legals per aquests col·lectius, mitjançant "marxes per la igualtat i la dignificació" on homes mig nus, dones amb disfresses de camioneres, travestis al damunt d'altes plataformes escenificant ambients de cabaret llançant paperets de coloraines i farina, constitueixen tota una vulgaritat, un "passar-se de rosca" i fan que, la resta de ciutadans els vegem com a "alborotadors" i fins i tot degenerats, perdent tot el nostre respecte i el seu talent.

Me n'alegre que ací a Castelló, el seny i la trellat hagen estat les protagonistes del dia de l'orgull i felicite a Josep Castell, artista, pintor, dibuixant, llaurador del Senillar i gai.